Detall intervenció

millor aquí!

Intervenció de: Mena Guiga | 03-05-2021

Oh, pobresito man, pobrete! Oh, masaje do to him, do to him!

-Oh, sí, ipsofacto y lamerle body entero con nuestras santas bavitas, eh?

Aquestes veus, entre rogalloses i sensuals, sentia Alfred mentre es sentia més i més calent.

-No, not! Stop, hijísimas, stop. He has the Amarilla Fiebre, no touch him, daughters!

I Manfredo Barrote Gu aparta les filles adolescents i generoses del cos estirat que va delirant lisèrgicament. Noies que, posseïdores de vista de falcó, l'han divisat des de l'illa just Altramús-Fuenxiscla heretada ubicada a pocs metres de la platja de les Petxines Excelsior (on germans i cosí havien encetat la recerca). "I si aquest desgraciat és l'ésser de llum?", no ha pogut evitar preguntar-se l'exjornaler tot i mirant-se'l analitzant quin mal gust de presència si així fóra. S'ha girat vers els rostres preocupats de Dalmau i Ataülf (s'ignora si patint pel patidor o per la minsa possibilitat de lligar amb les ponzelles amb el pare i la mare tota-l'estona-presents) que xarrupaven sopa bullint d'alga yellowless, antídot que la Polita Barrote ha preparat intuïtivament (sap escoltar veus interiors sàvies) ben amatent i alhora atenta a clissar el ser de llum on fos i com fos...

(fins aquí Mena)


Respostes

  • RE: L'ermita misteriosa. Relat à plusieurs hands.
    Mena Guiga | 01/05/2021 a les 19:19
    Està arregla a partir de la línia tota de guionets! Se m'ha enganxat l'abans i el després!

    Aclareixo: hi ha cercadors paral·lels
    .
    -D'una banda, els dos germans i cosí.
    -D'una altra, la família de la plantació.

  • RE: L'ermita misteriosa. Relat à plusieurs hands.
    deòmises | 02/05/2021 a les 20:17
    (...)

    Certament, l'animadversió per un llenguatge metec i la desplaença d'una herència tan desangelada —perquè, hem d'assenyalar que l'or o, nogensmenys, el platí, serien unes opcions amb més categoria—, ajuden la família a caure de genollons davant de la imatge de l'Araceli —santa o verge tant és, però el que queda clar és que fa una angúnia que espanta—. I és quan la tieta Adelaida treu de l'escot un rosari, que va ser furtat a l'Alcaloreta, la germana de llet que era filla de l'oncle valencià anomenat Alcalor. Les males llengües deien que era frígida i que havia quedat mig beneita gràcies a una feridura, que avui anomenaríem embòlia. La pregària que endega és d'una claredat que astora, i més d'un comença a sospitar que tot és un cuentu i que la vella bruixa els ha dut fins a l'ermita per altres raons més obscures. Potser vol acabar amb els hereus i les hereves i ha fet tractes amb el capellà d'aquest llogarret, potser alguna mala pècora li ha omplert el cap de pantomimes i vol fer-la testar, en darrera instància, en favor d'ella? I si el ser de llum fos un rètol de neó on treballa, tot exercint l'ofici més vell, aquesta barjaula, i no pas res de màgic? Tot això és pensat per en Dalmau, en un tres i no res, certament.


    (fins aquí d.)
  • RE: L'ermita misteriosa. Relat à plusieurs hands.
    Mena Guiga | 03/05/2021 a les 21:50
    -Oh, pobresito man, pobrete! Oh, masaje do to him, do to him!-Oh, sí, ipsofacto y lamerle body entero con nuestras santas bavitas, eh?Aquestes veus, entre rogalloses i sensuals, sentia Alfred mentre es sentia més i més calent.-No, not! Stop, hijísimas, stop. He has the Amarilla Fiebre, no touch him, daughters!I Manfredo Barrote Gu aparta les filles adolescents i generoses del cos estirat que va delirant lisèrgicament. Noies que, posseïdores de vista de falcó, l'han divistat des de l'illa just Altramús-Fuenxiscla heretada ubicada a pocs metres de la platja de les Petxines Excelsior (on germans i cosí havien encetat la recerca). "I si aquest desgraciat és l'ésser de llum?", no ha pogut evitar preguntar-se l'exjornaler tot i mirant-se'l analitzant quin mal gust de presència si així fóra. S'ha girat vres els rostres preocupats de Dalmau i Ataülf (s'ignora si patint pel patidor o per la minsa possibilitat de lligar amb les ponzelles amb el pare i la mare tota-l'estona-presents) que xarrupaven sopa bullint d'alga yellowless, antídot que la Polita Barrote ha preparat intuïtivament (sap escoltar veus interiors sàvies) ben amatent i alhora atenta a clissar el ser de llum on fos i com fos...
    (fins aquí Mena)

  • millor aquí!
    Mena Guiga | 03/05/2021 a les 22:06
    Oh, pobresito man, pobrete! Oh, masaje do to him, do to him!

    -Oh, sí, ipsofacto y lamerle body entero con nuestras santas bavitas, eh?

    Aquestes veus, entre rogalloses i sensuals, sentia Alfred mentre es sentia més i més calent.

    -No, not! Stop, hijísimas, stop. He has the Amarilla Fiebre, no touch him, daughters!

    I Manfredo Barrote Gu aparta les filles adolescents i generoses del cos estirat que va delirant lisèrgicament. Noies que, posseïdores de vista de falcó, l'han divisat des de l'illa just Altramús-Fuenxiscla heretada ubicada a pocs metres de la platja de les Petxines Excelsior (on germans i cosí havien encetat la recerca). "I si aquest desgraciat és l'ésser de llum?", no ha pogut evitar preguntar-se l'exjornaler tot i mirant-se'l analitzant quin mal gust de presència si així fóra. S'ha girat vers els rostres preocupats de Dalmau i Ataülf (s'ignora si patint pel patidor o per la minsa possibilitat de lligar amb les ponzelles amb el pare i la mare tota-l'estona-presents) que xarrupaven sopa bullint d'alga yellowless, antídot que la Polita Barrote ha preparat intuïtivament (sap escoltar veus interiors sàvies) ben amatent i alhora atenta a clissar el ser de llum on fos i com fos...

    (fins aquí Mena)
  • RE: L'ermita misteriosa. Relat à plusieurs hands.
    Akeron343 | 04/05/2021 a les 19:53
    No puc deixar de preguntar-me què collons hi faig aquí.
    Jo l’Alfred Fuentxiscla, un famós tastador de cerveses d’alta fermentació, erudit reconegut mundialment en llengües mortes i paradoxalment, titulat per la universitat d’Oxford i Eating en teràpies orals molt terapèutiques (per a gaudi femení i d’un servidor), perdut en una remota platja caribenya d’exorbitant bellesa natural, curulla de natives que em fan que concentrar-me sigui impossible, i en aquestes condicions, tot intentant iniciar una cerca que ens ha de solucionar la vida, ja estem encallats abans de començar.
    Després que en Dalmau caigués al terra, suant i xerrant, embarbussat, paraules inconnexes “metec...”, “trempera...”, “nogensmenys...”, “lisèrgic...”, i després de veure com el seu deliri es transformava en un son profund i tranquil quan la família de masovers va aparéixer de qui sap d’on, i la sàbia Polita li va haver donat el brou guaridor, ens vam asseure tots a conversar. Per la meva sorpresa vam descobrir que en realitat, estàvem tots a la mateixa cerca, que el beat besoncle els havia inclòs a l’herència. L’Ataülfet va renegar efusiva i profusament- Com es pot entendre que haguem de compartir l’herència de família, amb uns treballadors de tant baixa condició? Nosaltres que pertanyem a la nissaga Fuentxiscla.- Em va fer bullir la sang, aquell inútil malcriat. - Si el besoncle els va incloure, deu ser que s’ho han guanyat, tros de carnús!!!!. A més, hi ha prou herència per a tots!!... a més, estem encallats!!!
    Vam parlar molta estona tots plegats i vam decidir que reprendríem la recerca immediatament. Aniriem, jo i l’Ataülfet, per la part Fuentxiscla, la Polita i la Gusta (el Manfredo va protestar, però amb la mare de totes les mirades fulminants de la Polita, les cames li van fer figa i quedà ben calladet). El Manfredo i la Gustava van quedar per tenir cura del Dalmau.
    Es reprenia la cerca... ojo al cristo, que es de plata retronaven les paraules al meu cap...
    (fins aquí Akeron)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.