Millor així

Home de fang

Ets saps estimat
per aquesta terra poderosa
tu, home de fang,
que clames al sol.

Lloes els deus
que infonen vida
i l'arrabassen,

qui sap si per atzar
o per alts designis.

A plaer mouen
els astres del cel
en bella aliança.

I et regalen la claror
i la foscor,
que es fonen
en un bes efímer.

I et banyes en la seva llum.
I a contrallum jo t'admiro.

Amic,
ensenya'm a estimar
els meus dies
com estimes els teus.

PLANETA MORT

Planeta
estrella
sol o lluna

que emets un foc
quasi etern

L'ombra
d'un altre astre
algun dia
t'eclipsarà

per un moment

seràs

una estrella fosca

o

un planeta mort

El jove masái

Enfilat dalt d'un turó
amb la mirada fixada
allà lluny, a l'horitzó
espera que neixi el dia.

Pensa en els avantpassats
que guerrejaven tothora
mes ara ell, és pastor,
I ha de guarir aquesta terra

Fita la immensa planura
mentre somia buscant
aquella fonda saviesa
que sap que aquí pot trobar:

el llegat dels seus ancestres
per la vida preservar,
acumulat durant segles
en el si dels antics clans.

I de cop es fa el miracle
són els déus els qui han parlat:
amb l'espectacle bellíssim
que accepta com un regal.

I amb la nova llum del dia
que tornarà a ser radiant
desapareixen els dubtes
l'esperança ha retornat.

Ets la fosca imatge lúcida
que viu encerclat d'obscura claror.

Ets la grandesa de la penombra,
ets el contrallum dels astres.

Festeges la teva obagor
dins l'ombra més gran

Eclipsat dins l'eclipsi
perfilat dins la lluminosa foscor

Ets el més gran
et saps ........................ ignorant de tot.

L’eclipsi duu la nit i desencadena
una tenebra de misteri, de sortilegis,
vaticinis i mentides.

Tot de sobte, d’aquell sol rotund,
la seua llum s’ha tornat pou
retallat per la negror famolenca
d’un fet casual.

La dansa dels cossos celestes
és capriciosa en els seus ritmes,
rítmica en els seus antulls,
captivadora, si no fos per aquells
que sotgen i maquinen.

Així, la bellesa esdevé parany,
artifici enganyívol, emboscada;
l’interès ensutja la metàfora
i els espectadors, bocabadats,
no saben si extasiar-se de goig
o estremir-se de por.

Mentrestant, el sol i l’ombra
juguen a cuc i amagar
dins la nit a ple migdia.

Lluna gelosa
fembra misteriosa
alcavota i màgica
reina de la foscor
que torna de dia
per trencar els lligams
entre el déu que enveja
i la fràgil criatura
que la tem.

Allà on la terra toca el cel
dos astres s'abracen,
la llum cedeix a la foscor
i en la penombra, nosaltres.
Paradoxa d'un instant
d'una lent que "tot ho capta".
Il·lusió de perfecció
emmarcada en una imatge.