Detall intervenció

Metàfores d'un dia d'estiu

Intervenció de: Iona | 16-07-2021

Com ja ens va saber mostrar Van Gogh, els gira-sols són plantes d'una gran bellesa. A més, tenen la particularitat d'anar seguint el sol al llarg del dia.

A casa, per fer broma, sempre diem que la veïna del replà de casa, que a l'estiu es passa hores i hores al terrat de l'edifici prenent el sol, en deu ser família llunyana.

Just ahir, quan sortíem de casa, vam coincidir amb ella a l'ascensor i el meu fill es va posar a xerrar, i sense anar al cas, va preguntar-li si era veritat que estava emparentada amb els gira-sols. En aquell moment, el meu marit i jo desitjarem fondre'ns i ho vam intentar arreglar, amb el típic comentari, de ja se sap, coses de nens. La veïna, amb un somriure forçat, va fer veure que donava l'incident per tancat.

Quan vam tornar, ens vam trobar un paquet davant la porta de casa. Dins hi havia una bossa de pipes de gira-sol i una nota manuscrita on posava: "Aliment per cotorres".

Iona


Respostes

  • DESIG D'ESTIU
    kefas | 16/07/2021 a les 14:14

    Llegeixes els signes de l'estiu, saba, foc i empenta i voldries fer-los teus

    El teu poder és el del desig i et vesteixes de persona nua per convocar-lo.

    El meu desig és que els puguis fer teus.

    Jo no tinc ni el desig d'abastar-los
  • Metàfores d'un dia d'estiu
    Iona | 16/07/2021 a les 17:18
    Com ja ens va saber mostrar Van Gogh, els gira-sols són plantes d'una gran bellesa. A més, tenen la particularitat d'anar seguint el sol al llarg del dia.

    A casa, per fer broma, sempre diem que la veïna del replà de casa, que a l'estiu es passa hores i hores al terrat de l'edifici prenent el sol, en deu ser família llunyana.

    Just ahir, quan sortíem de casa, vam coincidir amb ella a l'ascensor i el meu fill es va posar a xerrar, i sense anar al cas, va preguntar-li si era veritat que estava emparentada amb els gira-sols. En aquell moment, el meu marit i jo desitjarem fondre'ns i ho vam intentar arreglar, amb el típic comentari, de ja se sap, coses de nens. La veïna, amb un somriure forçat, va fer veure que donava l'incident per tancat.

    Quan vam tornar, ens vam trobar un paquet davant la porta de casa. Dins hi havia una bossa de pipes de gira-sol i una nota manuscrita on posava: "Aliment per cotorres".

    Iona
  • RE: REPTE CLÀSSIC DCCVIII - (708) - ESTIU- Convocatòria
    PERLA DE VELLUT | 17/07/2021 a les 18:34
    LA PISCINA

    Aquell dia d’estiu del mes d’agost, quan feia tanta calor, vam decidir la meua dona i jo en companyia del meu cunyat Eduard i amb la seua. Aleshores vaig cridar a un amic meu que li deien Alfons i la seua dona per a dir-li que vingueren amb nosaltres a passar el dia en una piscina que estava a uns quants quilòmetres del nostre poble. Es diu Anna i té un bon espai per a recrear-nos i passar el dia. Quan vam arribar, vam posar taules i cadires per a preparar la torrada.
    Després d’uns minuts, quasi tot preparat, vam anar una bona estona a la piscina per a refrescar-nos i divertir-nos.
    Quan vam passar uns quinze minuts al voltant de la piscina decidirem entrar a refrescar. Realment estava molt bé l’aigua doncs feia prou calor. Em vaig adonar que Alfons estava tan tranquil en l’aigua esplaiant-se a poc a poc, però va arribar a un moment que va començar a dir seguit, seguit: “Mari!, Mari!”, que era la seua dona, “recorda’m, recorda’m que no em retalle les ungles dels peus perquè no arribi al fons de la piscina”. Aleshores ens va fer tanta gràcia el que va dir, vam començar a riure els que estaven allí. Sens dubte fou una bona eixida d’aquest amic. Mai ho oblidarem.
  • Com el blat
    brins | 18/07/2021 a les 13:18

    l’estiu esmorteeix la verdor del blat, li crema la pell, a poc a poc el fa esdevenir espiga daurada a punt de ser garbellada per alliberar-li la pell i moldre-la fins que esdevé pols…

    Sé que cap estiu em pot predir a mi la data en què hauré d’estar a punt per al sacrifici, l'instant en què se m'escapçaran els somnis i els projectes, perquè cap calendari m’ho pot assenyalar, però sí que sé que, quan m’arribi el moment, l’acceptaré igual que l’accepta el blat, sense protestar, perquè estic segura que el meu record, malgrat la sega, continuarà reverdint dins de tots els cors que m'han estimat.
  • Aquell balcó d'estiu
    Mena Guiga | 23/07/2021 a les 18:04
    Com el gastaves, el balcó, aquell estiu! Hi dormies gairebé cada nit canicular...malgrat els mosquits que, al final, van desistir. La teva sang els enganxava son, son de mandra estival, i llavors, llavors sí que haurien begut oli: un dragó els enxamparia, els cruspiria despietadament. Foragitats els covards, el saure, per no romandre amb el fred escalf de la lluna amb la panxa buida, migrà, tot i que no massa lluny. Al terrat dels veïns, on les papallones nocturnes es reunien per atabalar un gat que era el fill d'una gata que, en esperit, gastava el balcó amb tu i en tu. Ho feia sobre les rajoles alliberadades de besades solars abrusadores. Ho feia mentre tu dormies. Roncava a prop teu per procurar-te somnis refrescants com els teus somriures quan feies tombarelles sota aigua a la platja. Anaves, sí, gastant el balcó. Ho veien i sabien els testos de terrissa que es pelava, atapeïts de planta crassa, que semblaven cervells superant límits i supurant visitants com ara formigues mida miniatura. Gastaves les baranes sense mà de pintura, resseguint-les, pel tacte metàl·lic no càlid. Encara suaves suor. Alliberaves per cada porus la pressió-presó de la xafogor, l'oferies a la lluna per si se'n volia fer una vànova. Així, des del balcó i al balcó, estaries més fresca que una rosa. Les roses d'estiu duren, no obstant, poquíssim: la temperatura les apressa. I tu, apresa aquella mena de velocitat, erosionaves l'estiu al balcó, sobretot, amb aquella felina adorada que alhora hi mancava i hi era...


    Mena
  • Xampinyons d'estiu (fora de concurs)
    touchyourbottom | 23/07/2021 a les 18:45
    'Per més que havia fet temps canicular abans d'hora -onada de calor en deien- calia rebre la nova estació el dia consensuat i amb festa tradicional estipulada. El foc cremaria de tot menys ferides...'

    -No m'agrada com està quedant!

    Així que la Coia aparcà l'escrit sobre Sant Joan per a la revista local.

    -Tiro aquesta tovallola i n'agafo una per anar a una cala, no resisteixo més!

    Pel camí pensava que el soroll dels petards matava ocells, estressava gats i gossos, causava molèsties als autistes, als bebès...

    Obligà al cervell a aturar-se. El centrà en la ingesta d'un gustós entrepanet de xampinyons laminats amb all i julivert. Es banyaria de seguida.

    "Cal esperar dues hores o pots tenir un tall de digestió i morir".

    Aquells mots dits per les dues àvies (la materna i la paterna que, vídues, compartien cambra) cada matí de platja quan la Coia nena i els pares hi marxaven indefectiblement li ressonaven.

    -No, no passa res! Directaaaaa!

    D'una correguda es llançà a l'aigua prou plana. Què coi de cent vint minuts de calor i espera! Tantes vegades com els havia passat llegint -i rellegint- tebeos; pentinant una nina semicalba; i jugant al tres en ratlla amb el pare (dibuixaven les línies del tauler a la sorra i les tres fitxes per banda eren tres de blanques i tres de negres) mentre la mare, untada d'oli tropical olor de coco, lluenta i blanca, es rostia perillosament. Els anys li van passar factura: no podia estar-se al sol.

    La Coia va sortir de l'aigua per divertir-se fent la croqueta al trencall. D'albergínia, la croqueta, rigué. Onades d'alçada innòcua picaven contra ella, cops d'energia que la revitalitzaven. Els còdols, en profusió, se li clavaven. Però...aquell dolor sobtat no va ser a causa d'ells! Llavors la veié: translúcida i presumida, com portant faldilleta amb farbalans i ribet morat, una medusa. Estava sent arrossegada ona endins. Semblava un xampinyó gros descolorit. L'analogia la va enriolar i l'efecte de les substàncies irritants de l'ésser gelatinós va minvar. Mirà cap al cel, exclamà:

    -Iaies, tranquil·les!

    S'adonà que no estava responent a l'advertència de les bones dones. Ho arreglà afegint:

    -Va, com si hagués estat un minso tallet de digestió!




    tyb
  • Ventila d'or (fora de concurs)
    Tanganika | 23/07/2021 a les 19:05
    Com que no podien permetre's ventila d'or van decidir que seria un ventila de plata. El pagarien en uns quants incòmodes terminis, però no podien pas continuar els estius subjugats a la calda caldosa que omplia garrafes i bidons de suor.

    La Damiana els visità.

    -I encara bo, Cordèlia. Sort que patim canícules humides, per a les quals el millor milloríssim és el ventila d'or de sostre, el més òptim. Això dels aires condicionats és caríssim, és dolentíssim. Per a la calor seca, que se'ls posi qui vulgui...i pugui, hehehe. El ventila d'or és una joia contra les altes temperatures! Bé...en el seu defecte de plata, vosaltres que allà on us falta una dent deixeu l'espai buit, símbol de butxaca de misèria.

    I somrigué després de l'atac. Anava a tornar a començar a parlar...no. La Cordèlia pensà que prou corda aquesta p* de Damiana! De cop, activà el ventila de plata al grau ultra que refrescava cada partícula d'aire i de pols de la sala. Sortí fum de les rajoles amunt, amunt, es formà un tornado efecte extra ventila de plata i la perruca postissa de la Damiana s'envolà i volà...deixant veure un cap sense cervell. Un cap on, malgrat ser estiu, cap cuca hi viu.


    TGNK
  • RE: REPTE CLÀSSIC DCCVIII - (708) - ESTIU- Convocatòria
    marialluïsa | 25/07/2021 a les 18:21

    XARDOR

    Entremig d'un blau pàl·lid i calent observa el vol de quatre ocells esgarriats, orenetes i garses atrevides desconeixedores de la tràgica fi d'Ícar.
    L'abeurador és buit. L'aigua s'ha evaporat per la intensa xardor que alenteix qualsevol moviment indispensable. Al capvespre l'omplirà, com cada dia, en acabat de regar les plantes sobrevivents a l'escalfor letal del sol de finals de juliol. Les aus hi amorraran el bec i refrescaran les ales abans d'ajaçar-se entre les branques del pi senyorial que ja ombrejarà la casa.
    Té un llibre a les mans, abonyegat per les aterrades entre capcinada i capcinada. No té esma ni per aixecar-se de la gandula  ajaguda a la minsa ombra del pati interior, sota la voluntat de la migdiada, fugint de l'infern fermat entre les parets malgrat les finestres obertes de bat a bat. Ni un bri d'aire es digna a fer ballar les volàtils cortines. Tem no resistir l'estació més càlida de l'any, aquesta que transforma les seves extremitats en rius de sang i volcans de magma. Ni l'aigua ni les cremes hidratants són capaces d'apaivagar-ne la pesantor ni la percepció d'un niu de formigues passejant-s'hi amunt i avall. 
    La dona més valenta del món durant les estacions de traspàs hivernaria durant l'estiu i l'hivern amb un desig de viure  una eterna primavera en algun paradís terrenal.
    L'ombra d'un helicòpter es dibuixa en el terra de ciment esblanqueït. Se senya presagiant un foc real i la paüra de la terra assedegada que crema entre les brases de l'infern i les flames  d'un sol endimoniat.  Pare nostre ... prega en complet silenci, impotent i  commoguda.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.