Detall intervenció

l'Última prova. Comentaris i Resultat. Si no em surt bé ara, ho aneu llegint a trossos.

Intervenció de: Atlantis | 12-07-2021

RPV. COMENTARIS. L’AVENC. ESCRUTINI

Espero que hagi interpretat bé el sentit de cada poema. No és fàcil, o almenys no per a mi. Malgrat un escrit, en aquest cas un poema, deixa de ser de l’autor/ora, per passar a ser del lector que l’interpreta.
Vaig saber què era un Avenc, quan de joveneta un noi, de la ciutat a on vaig néixer, va caure a dins d’un i malauradament no en va sortir. La terra, la muntanya, la vida, està plena de la joia de la natura per fora i per dins, però també de trampes que t’engoleixin o espais on resguardar-te i anar fins al fons.
És curiós i interessant que a partir d’un mateix tema i fotografia, la imatge de l’Avenc a cada u li hagi suggerit emocions diferents. Des de l’avenc com a refugi, com a trampa o presó, com a parany.
Tots els poemes són molt reeixits. Us felicito per l’esforç i la col·laboració.


Un poema ple d’esperança, des de dins de l’abisme, que et porta a reafirmar la seguretat de la teva sortida de l’avenc on voluntàriament has entrat. Fas un repàs a les pors i a tot el que has deixat a fora, al que has viscut bo i dolent mirant-t’ho amb nostàlgia i ho guardes dins de l’avenc, com si fos un baül, on guardar els tresors. L’última estrofa reafirma aquesta voluntat de començar de nou, lliure de la motxilla que portes, i d’alguna manera purificada.
L’avenc, com una pausa per reflexionar i agafar nou alè . Acaba amb un vers potent: Tornaré a la llum del dia..
Menys els dos versos del començament, tots els altres estan escrits amb heptasíl·labs i amb algunes rimes que li donen musicalitat al poema.
Felicitats per aquesta mirada de l’avenc com a refugi.


Com l’avenc de Homo insciens
Aquí l’avenc és un esvoranc a dins la terra, formada pel pas del temps i per tots els avatars de la vida (erosió, pluja, fissures...) És un forat fosc, poc apropiat per convertir-lo en llar, si no fos per l’escletxa per on entra la llum que dona esperança. L’avenc és també un entrebanc inesperat que et porta al buit i a la por.
A l’última estrofa et reafirmes en la seguretat que podràs sortir-ne, malgrat la incertesa.
La primera part del poema sembla que parlis de l’avenc des de fora, analitzant què és i quines sensacions provoca, però és en la darrera estrofa com, des de dins, se t’esbiaixa la mirada i apareix la incertesa de la sortida.
Un bon poema reflexiu, que parla de l’angoixa i de les dificultats que s’ha de vèncer per sortir d’aquest pou. La correcció que has fet del primer poema, el millora.

Sonet de l'avenc de l'altiplà de ponent de Kefas
No sé on es troba aquest avenc a l’altiplà de ponent, però me l’imagino. Si tradueixo altiplà per “meseta” tal com ho deia quan estudiava, em queda més clar.
Entenc que fas un simbolisme de L’Estat espanyol , dotat de constitució, poder i canó (exèrcit?), estret de mires, un mal sobirà que li ha fet pupa i la por de que se’ns empassi.
Bon sonet satíric i ben resolt. De les cadires no sé exactament a qui et refereixes... tots els que saben llepar n’aconsegueixen, però.
Aquest punt crític i satíric ja te n’havia llegit algunes altres vegades i aconsegueixes trobar el to i les paraules.
*Sé que escrius amb el mòbil i això et disculpa del tot les errades ortogràfiques que sense voler hi ha (o jo he vist) “hi viu”, “se’ns empassarà”. També si escrivissis en singular “cavernari i diari”... tot quadraria més.

El cel de l’espluga de rautortor

Més que l’avenc el protagonisme és la llum que ens ajuda a créixer i a viure, que ens dona pau i descans. També l’avenc com a presó que ens fa anhelar la llibertat.

Mentre el llegia m’he anat sentint petita com la molsa arrapada a les parets de la cova. Tot el poema fa un símil amb la vida. Molt bona comparació.

Un poema molt ben construït i amb riquesa de llenguatge. M’has fet buscar dues paraules al diccionari (!!!) i això m’agrada. Felicitats.

Clautrofòbia d’Anaïs
Aconsegueixes fer una forta sensació d’abandó dins un forat negre on no es veu la sortida. L’avenc com a trampa i com pou d’angoixa. No hi cap estri a mà per poder-ne sortir. Un poema angoixant i desesperant. Els versos “ ulls mig tancats”, “mig somiant, mig despert” porten a pensar que és un malson. Els versos curts li donen ritme, però potser mitiguen la sensació d’angoixa.
Espero que sigui això només un malson. I que de dia tot sigui més clar i esperançador.

.

Davallar de Endevina’m (Fora de concurs)
L’avenc com un amagatall on resguardar-te després d’un viatge ple d’entrebancs. Vas caure dins un avenc i ara et reguardes dins d’ell. En el viatge hi ha malentesos que s’han de guarir..
Un viatge que va des de la sortida i la joia de caminar (l’estrofa amb què dius “Transitàrem marges i conreus...” és contraposa “al fracàs de
Va ser aleshores que…/el temporal ens va atrapar”
No sé si en vols sortir, però ara només la llum –inabastable- et dona la possibilitat d’una sortida.
Potser l’avenc és el lloc on curar-te les ferides.
M’agraden les imatges lligades a la natura i als seus fenòmens. Bon poema.


Després de la votació ha resultat guanyador el poema Com l’avenc de Homo Insciens. Felicitats Homo. Ara et toca a tu convocar el següent.


Respostes

  • RE: l'Última prova. Comentaris i Resultat. Si no em surt bé ara, ho aneu llegint a trossos.
    Atlantis | 12/07/2021 a les 16:42
    Ara si!!!
  • RE: l'Última prova. Comentaris i Resultat. Si no em surt bé ara, ho aneu llegint a trossos.
    Atlantis | 12/07/2021 a les 16:44
    falta posar el títol de l poema de Prou Bé des del fons.
  • RE: l'Última prova. Comentaris i Resultat. Si no em surt bé ara, ho aneu llegint a trossos.
    Homo insciens | 12/07/2021 a les 17:25
    Ho he llegit a trossos i ara sencer...
    Us agraeixo els vostres vots, companys! 
    Gràcies també Atlantis per la proposta i els comentaris, que interpretes tal com vaig voler expressar. 

    Pensaré en la nova proposta. Gràcies!
  • RE: l'Última prova. Comentaris i Resultat. Si no em surt bé ara, ho aneu llegint a trossos.
    Anaïs | 12/07/2021 a les 19:58
    Bones,
    al veure l'avenc és la sensació que em va donar, un espai tancat i d'on una persona com jo, sense coneixements i patosa, no en podria sortir, i d'aquí la sensació de clautrofòbia. Gràcies per avisar-me que el fet que els versos curts mitiguen l'angoixa, ja que jo volia provocar-la i no me n'he sortit, per tant agraeixo que m'ho diguis.
    Homo insciens, transmets moltíssim amb els teus poemes, felicitats!
    Un somriure,
    Anaïs
  • RE: l'Última prova. Comentaris i Resultat. Si no em surt bé ara, ho aneu llegint a trossos.
    kefas | 13/07/2021 a les 10:40
    Molt bé, Atlantis, la meva enhorabona pels comentaris i l'organització. Ja se sap que d'entrebancs sempre en poden sortir.

    També per a mi l'avenc és una trampa de la que n'és molt difícil sortir. De trampes n'hi ha moltes i una d'elles és la que he intentat reflectir en el meu sonet.

    Per les faltes d'ortografia no hi ha excusa. La culpa no la té el mòbil sinó la meva ignorància, combinada amb la mandra de repassar el que he escrit. De fet, no sóc escriptor sinó un xerraire que escriu el que enraona.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.