Detall intervenció

L'amor no té edat

Intervenció de: Alorma | 01-05-2011

Hola!

Com que veig que en el fòrum s'hi escriu una mica de tot (temes com el Mou i el Guardiola, i el partit...) m'atreveixo a comentar / preguntar una cosa.

Fa uns anys jo treballava en un agrupament escolta i em va passar que em vaig enamorar d'una de les noies que hi havia, en aquell moment ella tenia 12 anys i jo 21. (No va passar mai rés, per raons obvies).

M'agradaria saber que en penseu d'un tema com aquest, creieu que un e spot enamorar de veritat d'un nen/adolescent?

Creieu que hi podria haver una relació sincera i sense superioritats en una diferencia d'edat d'aquesta mena en que un dels 2 es menor?

(Ja que una diferencia d'edat de 9 anys no es tant extranya quan les dues persones son majors d'edat)

Bé.. suposu que necessitava poder comentar-ho d'alguna manera i entendré que us pogeu sentir malament per una cosa aixi...


Respostes

  • RE: L'amor no té edat
    Nonna_Carme | 01/05/2011 a les 11:44
    Per a mi la diferència d'edat no és important però el que sí ho és és que l'altre sigui menor.12 anyets! Li hauries escurçat l'època feliç de la infantesa...
    És la meva opinió.
  • RE: L'amor no té edat
    Unaquimera | 01/05/2011 a les 11:52

    Crec que, com a sentiment, l'afirmació "L'amor no té edat" és certa.

    Crec també que si, que un/a es pot enamorar d'un/a adolescent o d'un/a persona de força edat... tenint en conte que el concepte "enamorar-se " és força ampli i inclou molts tipus de relacions/sentiments, tot i que en alguns casos potser el terme "ernamorament" podria ser substituit per un altre més descriptiu , però és correcte com a genèric.

    El que requeriria un comentari molt extens, preferiblement cara a cara, seria l'expressió "sense superioritats", per això no entro ara i aquí.

    Bon diumenge,
    Uq
  • RE: L'amor no té edat
    Alorma | 01/05/2011 a les 15:05
    QUan dic aixo de "sense superioriotats" em refereixo en que l'adult no controli el que fa el menor, que el menor sigui lliure d ependre les decisions que vulgui. S'enten no?
  • RE: L'amor no té edat
    Jere Soler G | 01/05/2011 a les 16:22
    Com a Homo sapiens que som, se'ns poden generar qualsevol mena de sentiments, de menes diverses i orientacions diverses. Aquests sentiments, desigs o sensacions, obeeixen a pulsions d'origen genètic adquirides al llarg de l'evolució que ens afecten el funcionament de la ment i l'orienten vers comportaments o decisions que en algun moment de l'evolució de l'espècie han pogut representar un avantatge evolutiu.
    Ara bé. convé no confondre aquestes pulsions / sentiments / desigs... amb l'amor. L'amor és una actitud de la decisió que tendeix a procurar el bé de l'ésser que s'estima, independentment dels propis sentiments o desigs.
    De vegades quan un diu que s'estima molt una persona i que la necessita, el que realment estima és la sensació que li genera la ment quan té al costat la persona desitjada, quan el desig és correspost, quan l'enamorament és correspost... per tant, no és amor a l'altre sinó, inconscientment, a un mateix i a les pròpies sensacions. Concretament, les drogues que produeixen aquest plaer psicològic de l'enamorament, i que són generades pel propi cervell, són la norepinefrina i la dopamina; i baixa una mica la serotonina. Aquestes substàncies són les responsables d'aquesta mena de sentiments.

    L'amor, en canvi, a l'any 2011, i a la civilització on ens veiem obligats a viure, ens exigeix que busquem el bé de la persona a la qual estimem; i el bé, per una persona de 12 anys, implica tenir relacions de nuviatge amb persones de la seva mateixa edat i amb les formes adequades a l'edat de 12 anys, que no van mai més enllà de jocs innocents carregats de romanticisme i que acostumen a durar poc. La necessitat de madurar al ritme adequat, amb els iguals, fa que qualsevol relació d'una persona de 12 anys amb una persona adulta sigui altament perjudicial per la menor. I la persona menor, ni que decidís lliurement, es considera que no té prou maduresa ni experiències viscudes com per a decidir amb responsablitat. De les seves decisions d'ara se'n podria penedir tota la vida.
    A nivell legal, a l'Estat Espanyol, quan el menor té menys de 13 anys, i l'altre es major d'edat, les relacions es consideren similars a un abus sexual o violació ni que hi hagi hagut consentiment. Entre 13 anys i 18, es considera, si no vaig errat, "estupro" quan un dels dos és major d'edat, i també és un delicte.
    Ni que no hi arribi a haver relacions, la maduració sexual de la persona, necessitat créixer amb els iguals en edat i amb les formes adequades de cada edat.
  • RE: L'amor no té edat
    Alorma | 01/05/2011 a les 17:02
    Jo sóc dels que opino que aixó de necessita una relació amb un igual no ha de ser vist com una exigencia.

    Una persona adulta pot ajudar en el correctament desenvolupament i creiement del menor...
  • RE: L'amor no té edat
    iong txon | 01/05/2011 a les 23:34
    Segons el llibre dels Principis la maduració d'una persona passa per tres etapes formació, creixement i compliment, amb una durada si no m'equivoco d'uns set anys cadascuna. Cap al final de la segona etapa es va produir la Caiguda dels nostres primers avantpassats, la primera parella humana, i això va constituir una relació fora del Principi, que violava la llei celestial.
    Personalment crec que fins que una persona assoleix una maduresa suficient, que es pot situar al voltant de la majoria d'edat legal, el que ha de fer és concentrar-se en la seva formació a través de la seva relació amb la creació, la natura, els estudis o la feina. Tenir i descobrir la seva passió en la vida, allò que ha nascut per fer en la societat, sense interferències emocionals relacionades especialment amb les pulsions sexuals. Naturalment pot tenir relacions interpersonals, tant verticals amb els adults (pares, professors, …) com horitzontals (germans-es, amics-gues,…) sempre amb una puresa absoluta. Una vida centrada en la seva relació vertical amb Déu. El manament de no menjar el fruit de l'Arbre de la ciència del bé i del mal es pot ampliar: no menjar-ne, no tocar-lo, no mirar-lo, ni tan sols no pensar-hi. És a dir, que durant aquest període l'adolescent no hauria ni tan sols de pensar en les relacions sexuals. Fins i tot si hi ha un aparellament a través d'un compromís, hi ha d'haver un període en que la relació entre els promesos es manté al nivell d'una relació fraternal com a germà-germana, tot això com una preparació per en un futur ser capaços de construir una família sobre la base d'una relació de parella de fidelitat absoluta. Com un fonament per la construcció d'una família harmoniosa de pau que serà la unitat bàsica d'una societat ideal i d'un món de Pau.
  • RE: L'amor no té edat
    Alorma | 01/05/2011 a les 23:55
    Després de desnetrellar la resposta...

    Jo crec que hi pot haver una relació interpesonal vertical (adult - adlescent (nen)) sense necessitat de que hi hagi relacions sexuals, no creieu?
  • RE: L'amor no té edat
    T. Cargol | 02/05/2011 a les 09:32
    Estem parlant d'una relació íntima. Jo crec que el Barça i el Mollet no poden jugar a la mateixa categoria (fins que el Mollet no sigui un equip més fort)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: