Jesús Montcada. “Cinc Vells”

I d'aquí ve allò de "tocar el dos"

Un quart de volta a la dreta era 1 marxa, mitja volta, dues marxes. Un quart a l'esquerra era marxa enrere.

I la frase completa era "toca el dos, i tira la maneta"

Bon dia aleshores

Booon dia!

Per mi, un dels millors.
Mai em cansaré de llegir-lo.
Ara mateix estic 'fent un tomb' per "CADÀVERS EXQUISITS". Una passada de vocabulari, ironia, frases fetes, humor, melanconia...Difícil de trobar-ne un com ell, al País Valencià.

Redéu, quin mala passada m'ha fet la tercera neurona dreta del costat esquerre!

El que estic rellegint és "CALAVERES ATÒNITES".

>Potser ha estat la "t" afegida per l'amic "aleshores" al cognom del Jesús Moncada. Sorry!

Tota la resta de que he escrit, va a missa!

I afegiria... potser, al sud del 'Gran Riu', aquella " DANSA DEL VETLATORI", de fa la tira d'anys?

La dansa del vetlatori jo l’havia dansat amb l’esbart, ja fa uns anyets… mare meva!!, molt bonica i marcada, un goig ballar-la seguint el ritme marcat per la veu de la cantant i les guitarres. Es balla amb castanyoles, era molt emotiva i recordo que el primer cop que la vaig ballar, en públic, havia deixat escapar algunes llàgrimes. Ara em costaria molt tornar a fer-ho, tenia unes giragonses i uns saltets amb estiraments de cames, que sols de pensar-hi em fa mal tot el cos. I l’artrosi del genoll s’agreuja sols de pensar-hi… Era una mena de jota valenciana, corprenedora.

Però la dansa del vetlatori està dedicada als infants o els nonats. Fills que se’ls endú un àngel abans d’hora, segons la cançó.