Detall intervenció

Gràcies...

Intervenció de: Dolça Parvati | 22-09-2008


...m'he emocionat com una nena. Algun dia ens explicaràs una història. I serà una història preciosa com aquesta casa i els teus escrits
Petons, arquitecte.


Respostes

  • Gràcies...
    Dolça Parvati | 22/09/2008 a les 11:27

    ...m'he emocionat com una nena. Algun dia ens explicaràs una història. I serà una història preciosa com aquesta casa i els teus escrits
    Petons, arquitecte.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL53: Com d'un poema interessant, se'n pot fer art.
    JOANPG | 24/09/2008 a les 00:32

    Com d'un poema interessant, se'n pot fer Art.


    L'escrit, fet per un modest versificador, es va voler modificar
    per millorar-lo i que fos digne de figurar entre les creacions
    dels mestres en gai saber, i poder presentar-lo als Jocs Florals
    tant de moda en aquells temps.

    S'escollí a un poeta novell i innovador, molt revolucionari en els seus escrits,
    però totalment diferent dels escriptors famosos. Grans admiradors
    fruïen de les seves obres i els nombrosos detractors en deien mil pestes
    d'elles.

    De foll era tractat pel seu escriure tant recargolat i metafòric com si anés esperitat.
    El que és cert és que patia de forts dolors reumàtics i es prenia
    el que avui en dia es coneix com al·lucinògens, i que eren maceracions del bolet
    "Amanita muscària", per calmar i mitigar el desassossec del mal.

    El seu estil, personal, exuberant, creatiu i experimental, engrescà a un mecenes
    a oferir-li aquell escrit amb plena llibertat per fer i desfer. Aviat posà en marxa la
    maquinària del seu intel·lecte. El repte era engrescador i el seu gran amor a la natura,
    a una religiositat profunda, a unes tècniques agosarades el feren posar a treballar.

    Ràpidament modificà el basament i l'estructura externa donant-li unes paraules genials,
    quasi del tot desconegudes, amb idees novadores inventades i tant arrissades que deixà
    bocabadats als seguidors i als adversaris. Augmentà la llargada del poema fins on el
    cim de les normes vigents li ho permetien, i bastí un final captivador.

    No es salvà ni el més intern del treball impregnant-lo de les seves creences més arraigades ni de la facilitat de llegir-lo, això sí, amb l'ànima oberta al us i gaudi de
    l'obra. Rondinant pel preu que demanà, però satisfet del que havia aconseguit l'escriptor, el patrocinador el va recomanar a un amic seu perquè li bastis del no res un gran poema, cosa que el ja mestre poètic acceptà encantat.

    L'obra es presentà als Jocs Florals d'aquell any i com que els altres concursants eren
    tant o més bons i ja consagrats, foren nomenats "el Jocs de la Discòrdia" per les moltes discussions i baralles verbals que despertaren.



    Pautes per comprendre el relat.

    L'escrit: La Casa Luis Sala Sánchez del Passeig de Gràcia nº 43.
    El modest versificador: Un mestre d'obres, feta el 1877.
    El poeta novell: Antoni Gaudí i Jornet. Era l'any 1904.
    "Amanita muscaria": Present en les obres d'en Gaudí, era un remei comú
    receptat pels metjastres.
    El mecenes: Jose Batlló Casanovas
    Paraules genials: Pedra de Montjuïc , el trencadís, els balcons, el drac, la creu, les
    inicials JHS, JHP, M...
    La part interna: L'escala, la xemeneia (un matràs dels Alquimistes), les columnes
    mitjaneres (en forma d'ossos - carbonat càlcic- fetes de marbre blanc),
    les xemeneies simbolitzant els Templers, les portes, els mobles...
    L'amic: Pere Milà Camps.
    L'altre gran poema: La Casa Milà (La Pedrera)
    Els "Jocs de la Discòrdia" : La mansana de la discòrdia, com encara es coneix.



  • ARQUITECTURA VERBAL (Per a Dolça Parvati, Jimbielard i Francesc Arnau i Chinchilla)[Fora de Concurs]
    deòmises | 24/09/2008 a les 03:21

    Per a Dolça Parvati, Jimbielard i Francesc Arnau i Chinchilla




    C


    E U


    R


    assenyalant l'inici de la balaustrada
    A
    (Descens per la mirada de l'ànima policromada


    N
    Edifici dels somnis
    La veu del temps ressona
    En l'Arc de Sant Martí
    De les seves parets
    Construeix els murs
    De la il·lusió
    Amb noves resquícies
    Plenes d'utopia
    T

    a la recerca dels ulls profètics del geni, els


    O
    N
    I
    G
    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals


    A
    U
    D
    Í
    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció





    La trencadissa
    Serveix per a la forma
    De les idees







    C

    A
    S
    A






    B

    A
    T

    L
    L
    Ó




    Neix en el vidre
    La inspiració lúcida
    Pedres del geni




    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics


    Riu del silenci
    L'aigua profunda
    Esdevé pedra
    Torrent del geni
    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
    -El turment necessari per a que sigui bella- ?
    Dóna'm els mots
    Buits del silenci
    Seran els murs
    De la celístia

    de la febril creació refusant tots els límits)


    43


    O
    N
    Engendra la llum
    En les teves mans
    Després de la mort,
    La glòria segueix
    C
    OMENÇA
    La gota
    De la rosada
    En clara
    Harmonia
    EL
    mot
    llum
    cos
    veu
    SOMNI
    La bellesa
    És teva:
    Parets
    D'ombra clara
    DE
    La vida de fum
    En el descans
    Del teu record
    El geni pateix
    L'HOME?

    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix


    * * * * *


    d.
  • Arquitectura orgànica
    llamp! | 25/09/2008 a les 01:54

    Arq. org.
    • Arquitectura orgànica (sense filigranes)
      llamp! | 25/09/2008 a les 02:01

      Com arquitectura orgànica,
      com arrels que pugen,
      com pins que s'embranquen
      i plantes que floreixen.

      Com una casa onírica,
      com un habitacle profusament boscós,
      columnes com troncs rocosos
      i finestres com branques i braços.

      Ornaments com fullaraca gòtica,
      vitralls ondulats com ones,
      rugositat com les petxines,
      colors i taques marines.

      Composició de textura exòtica,
      relleus imitant la natura
      i gravats amb simetria pura.
      Senyor! Quina arquitectura!

      Com arquitectura orgànica,
      com una casa onírica,
      ornaments com fullaraca gòtica,
      composició de textura exòtica.

      Gaudí té una visió romàntica
      per edificar, amb òptica,
      emblemes de supremacia lògica,
      i, així, superar la mística.

      La seva ciència no té cínica
      sinó que es fa valer de la pragmàtica
      i l'astúcia, per no caure en la dinàmica
      d'edificar i caure en la tònica.

      Gaudí crea, de forma sintètica,
      edificis amb personalitat sincrètica,
      amb noble forma artística
      I notable fe en la naturalística.



  • Diuen
    Filalici | 25/09/2008 a les 14:15

    Diuen que Sant Jordi va matar-me
    i ho celebren, ignorants, cada any
    com si no em veiessin allà, al seu davant,
    perquè com sap tothom vaig amagar-me

    a casa seva, a la immortal Barcelona,
    al mateix lloc on, de fet, he viscut sempre.
    Al camí de Gràcia des d'on, cada vespre
    observava la ciutat, la vila dolça

    que és la meva princesa veritable.
    Trista és la història d'aquells cavallers
    cercadors d'una dama. En vingueren milers
    i els seus ossos són ara la meva façana.

    Sant Jordi en veure'm comprengué la veritat:
    que de qui cantava als vespres la bellesa,
    a qui tant estimava, la meva princesa,
    no era pas una dama, que era la ciutat.

    Barcelona. que s'ha fet gran i s'ha cruspit
    el passeig dels meus capvespres joves.
    Jo encara hi sóc, un mite entre llibres i roses,
    li ho dec als senyors Batlló i Gaudí.
  • Resplendor
    Xantalam | 26/09/2008 a les 00:02

    Se li escapen a la nit
    els estels
    Com un cos que extravia
    les pigues
    Vestit de gitana que perd
    els volants
    O una onada que no retorna
    a la mar

    Homogènia i densa i despullada negror
    No trobes un poeta que et faci un vestit?

    Enyora ella el teu resplendor, celístia claror
    Tots els poemes manuscrits sobre la teva pell

  • G
    Bruixot | 26/09/2008 a les 00:45

    Diuen que és una cosa que
    no (i no diuen sí és una casa)
    està envoltada de xiprers ni
    tant sols està envoltada de
    ca(i vés a saber sí és una
    casa)denes, i tot i així respira.
    O això diuen, els que ho diuen
    que n'hi ha molts i (ara diria que
    si que li diuen) més enllà del
    que ells diguin i de les filiGranes
    i altres cereals (tot i que el nom
    no fa la casa) hematoestàtics. I
    algú la va pensar i no la va fer doncs
    qui s'en recorda dels que es
    penjaven literalment i literària de
    les façanes en deconstrucció, em
    pregunto sense interrogar.me. I així
    va la mida i n'hi ha que diran que
    no (ni cada casa en té) ve d'un
    peu, sigui dístic o el·legíac. Que
    fins aquí hem arribat (de nom).

    X
  • El vaixell de les veles de zèfir
    F. Arnau | 26/09/2008 a les 12:29

    Al Lluís Serve "deomises" arquitecte de formes i mots...

    -"Mariner mariner/ si pren vol la gavina/ allunya't del rocam/ que el vaixell de les veles de zèfir/ vell corsari se'n va."
    - JOAN SALVAT- PAPASSEIT -


    Pel Passeig de Gràcia s'ha vist
    el velam d'un vaixell fabulós
    que va navegant sens repòs
    pels carrers principals de Barcino,
    construït amb les tíbies i els fèmurs
    dels gegants dels esculls de corall
    dels mars perduts més enllà del Sud...

    Els balcons tenen formes estranyes
    que ens recorden els monstres marins,
    leviatans i behemots de llegenda,
    i els vitralls de colors i l'argila
    coronats per la creu de Sant Jordi
    completen la quimera
    d'un vaixell amb les veles de zèfir
    ancorat al quaranta-tres del Passeig.


    ***


    FRANCESC

    • El vaixell de les veles de zèfir (aquesta és la que val!)
      F. Arnau | 26/09/2008 a les 20:23

      Al poeta "deomises", arquitecte dels mots...

      -"Mariner mariner/ si pren vol la gavina/ allunya't del rocam/ que el vaixell de les veles de zèfir/ vell corsari se'n va." - JOAN SALVAT- PAPASSEIT -


      Pel Passeig de Gràcia s'ha vist
      el velam d'un vaixell fabulós
      que va navegant sens repòs
      pels carrers principals de Barcino,
      construït amb les tíbies i els fèmurs
      dels gegants dels esculls de corall
      dels mars perduts més enllà del Sud...

      Els balcons tenen formes estranyes
      que ens recorden els monstres marins,
      leviatans i behemots de llegenda,
      i els vitralls de colors i l'argila
      coronats per la creu de Sant Jordi,
      completen la quimera
      d'un vaixell amb les veles de zèfir
      ancorat al quaranta-tres del Passeig...
      I al costat... La Pedrera!

      ***


      FRANCESC

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: