Detall intervenció

Fase racional 2 el segon acte

Intervenció de: SrGarcia | 03-02-2021

Segon acte (equivalent al nus)

El més llarg. La separació amb el primer acte l’assenyala el primer gir narratiu.
Aquí l’autor parla del gir narratiu subtextual: “El conflicte real que s’amaga per sota del conflicte aparent.”

Exemple: “El vell i el mar”, De Hemingway. Conflicte aparent: Aconseguirà el vell pescar el peix espasa? Conflicte real: Val la pena l’experiència humana i l’esforç vital?

Sense gir narratiu subtextual les novel•les seran simples diversions, sense ser gran literatura, com en els casos d’A. Christie o de J. Verne.

Al segon acte s’ha de succeir una sèrie d’episodis, com oracions subordinades que depenen de la principal i tenen la seva mateixa estructura, però s’han de tancar abans de tancar la principal. A aquests episodis l’autor els anomena Blocs narratius.

Un bloc narratiu planteja una pregunta subordinada al primer gir narratiu.

A les primeres novel•les (com el Quixot) aquests blocs narratius eren independents del relat general, eren com contes dins d’una novel•la. L’autor aconsella que cada bloc narratiu impulsi el següent.

Preguntes que proposa:
-Tinc els meus blocs narratius prou clars i definits?
- Cadascun dels meus blocs narratius comença amb una bona pregunta i fineix amb una bona resposta?
- Els meus blocs narratius projecten endavant el meu relat?

Les pàgines que i entre blocs narratius, l’autor les anomena “Frontisses” cal que siguin molt curtes o el lector es cansarà

Segons l’autor, hi ha un consens que un bon relat (sembla que es refereixi més a un guió de cine), ha de tenir set blocs narratius: dos al primer acte i un al tercer acte; el segon, per tant, en tindrà quatre.

Naturalment, això no és cap obligació.

Nous aspectes del segon acte: El Midpoint.
Defineix el midpoint així: “Aquell moment del relat que altera la pregunta formulada pel primer gir narratiu, fins al punt de substituir-la per una altra . Acostuma a passar a partir de la meitat del relat, aproximadament. En algunes versions modernes no apareix fins a l’últim quart. No és obligatori que existeixi en tots els relats” (Glossari final)

Exemple: a “El vell i el mar” la primera pregunta és: aconseguirà el vell pescar el peix espasa?El pesca a la meitat del relat i la pregunta es respon. Nova pregunta: aconseguirà que els taurons no es mengin el peix?

“Un bon midpoint revitalitza una història, n’eleva la força dramàtica i agilitza i propulsa la trama”. Això sí, és molt difícil de fer, i no apareix fins al segle XX.
Hi pot haver més d’un midpoint,

Exemple: la pel•lícula “Tiburón”: Apareix el tauró. Primer gir narratiu: el xèrif vol tancar la platja i l’alcalde creu que això és un desastre econòmic. Aconseguirà el xèrif convèncer l’alcalde? El Xèrif i altres dos surten a matar el tauró; ho aconseguiran? Aquest és el primer midpoint. La trama s’eleva, és millor l’aventura de matar el tauró que les discussions amb l’alcalde. A un altre bloc narratiu la pregunta queda canviada: aconseguiran el xèrif i els seus companys sobreviure a l’atac del tauró? Segon Midpoint; la intensitat del relat s’eleva encara més.

Com que els midpoints apareixen a la línia principal i els blocs narratius són com oracions subordinades d’una altra, també hi podrien haver midpoints a cada bloc narratiu. La complexitat pot ser tanta com a les oracions subordinades.

Resum del resum:al segon acte hi ha d’haver: diversos blocs narratius (típicament quatre) que facin prosperar el relat, no episodis independents entre ells; han d’estar separats per frontisses, com més curtes, millor. Si es pot hi ha d’haver midpoint, on la trama es capgira i la pregunta se substitueix per una altra. Hi poden haver midpoints a qualsevol dels blocs narratius.


Respostes

  • RE: L'Albert Sánchez Piñol i el Papitu.
    SrGarcia | 03/02/2021 a les 18:35
    L’Albert Sánchez Piñol (ASP) se centra en la narrativa i exclou altres formes de literatura com poesia, assaig, llibres de memòries, narracions històriques, etc.

    La narrativa comprèn novel•les, contes, microrelats, pel•lícules, sèries, etc.
    El procés de creació de la narrativa comprèn dues fases:

    - La irracional.
    - La racional.

    L’ASP se centra en la segona, però creu necessari parlar de la primera, de l’origen del procés creatiu a la narració.

    Fase irracional.

    Les fons d’inspiració es basen en dos processos espirituals ben coneguts:
    - El xamanisme.
    - La mediumnitat ( De mèdium).

    Xamanisme: Un individu surt del seu cos i entra en contacte amb altres realitats.

    Mediumnitat: Altres entitats entren al cos d’un individu (siguin l’Esperit Sant o el dimoni).

    “En el xamanisme la consciència surt del nostre cos; en la mediumnitat altres consciències entren al nostre cos.”

    Això l’autor ho resumeix així: “Xamanisme: algú va. Mediumnitat: algú ve”
    Aquests procediment se solen combinar. Posa exemples: Asterix, El Capitan Trueno, (basicament xamanistics),la Bíblia (exemple de mediumnitat), el Quixot, King-Kong i La pell freda (combinació dels dos procediments.)
  • la fase racional 1
    SrGarcia | 03/02/2021 a les 18:38
    Fase racional

    La inspiració irracional s’ha de posar en solfa. Tots els relats tenen una mateixa estructura. Els relats formen un sistema d’elements relacionats entre ells. Això és “l’estructura narrativa primordial”, a la que l’autor anomena “Papitu”.

    Recordem: Papitu=estructura narrativa primordial.

    Per descriure el Papitu l’ASP recorre a allò tan vell d’Aristòtil: plantejament, nus i desenllaç.

    Però ell ho anomena primer acte, segon acte i tercer acte. El primer i tercer actes són més curts; el segon és molt més llarg.

    Primer acte (equivalent a plantejament)

    Part del relat que va entre el començament i el primer gir narratiu.
    Consta de:

    - Presentació del protagonista.

    - Situació contextual (el moment històric, la situació geogràfica, la vida del protagonista)

    L’objectiu és arribar al primer gir narratiu, per això cal un factor desencadenant.
    Factor desencadenant: esdeveniment que genera el primer gir narratiu.

    Exemple de factor desencadenant: el Quixot, el protagonista llegeix massa llibres de cavalleries i es torna boig.

    Tot això porta al primer gir narratiu, el moment en què el lector agafarà interès.
    Primer gir narratiu: “Instant del relat en què emergeix el conflicte principal”

    S’ha d’articular amb una pregunta que demana una resposta simple: sí o no.

    Exemple: “Moby dick”: Aconseguirà el capità Ahab matar la balena blanca? Sí o no? Aquesta tensió dramàtica es mantindrà tot el relat.

    Resum del resum: al primer acte hem de tenir: Presentació del protagonista, situació contextual, factor desencadenant, primer gir narratiu.

  • Fase racional 2 el segon acte
    SrGarcia | 03/02/2021 a les 18:42
    Segon acte (equivalent al nus)

    El més llarg. La separació amb el primer acte l’assenyala el primer gir narratiu.
    Aquí l’autor parla del gir narratiu subtextual: “El conflicte real que s’amaga per sota del conflicte aparent.”

    Exemple: “El vell i el mar”, De Hemingway. Conflicte aparent: Aconseguirà el vell pescar el peix espasa? Conflicte real: Val la pena l’experiència humana i l’esforç vital?

    Sense gir narratiu subtextual les novel•les seran simples diversions, sense ser gran literatura, com en els casos d’A. Christie o de J. Verne.

    Al segon acte s’ha de succeir una sèrie d’episodis, com oracions subordinades que depenen de la principal i tenen la seva mateixa estructura, però s’han de tancar abans de tancar la principal. A aquests episodis l’autor els anomena Blocs narratius.

    Un bloc narratiu planteja una pregunta subordinada al primer gir narratiu.

    A les primeres novel•les (com el Quixot) aquests blocs narratius eren independents del relat general, eren com contes dins d’una novel•la. L’autor aconsella que cada bloc narratiu impulsi el següent.

    Preguntes que proposa:
    -Tinc els meus blocs narratius prou clars i definits?
    - Cadascun dels meus blocs narratius comença amb una bona pregunta i fineix amb una bona resposta?
    - Els meus blocs narratius projecten endavant el meu relat?

    Les pàgines que i entre blocs narratius, l’autor les anomena “Frontisses” cal que siguin molt curtes o el lector es cansarà

    Segons l’autor, hi ha un consens que un bon relat (sembla que es refereixi més a un guió de cine), ha de tenir set blocs narratius: dos al primer acte i un al tercer acte; el segon, per tant, en tindrà quatre.

    Naturalment, això no és cap obligació.

    Nous aspectes del segon acte: El Midpoint.
    Defineix el midpoint així: “Aquell moment del relat que altera la pregunta formulada pel primer gir narratiu, fins al punt de substituir-la per una altra . Acostuma a passar a partir de la meitat del relat, aproximadament. En algunes versions modernes no apareix fins a l’últim quart. No és obligatori que existeixi en tots els relats” (Glossari final)

    Exemple: a “El vell i el mar” la primera pregunta és: aconseguirà el vell pescar el peix espasa?El pesca a la meitat del relat i la pregunta es respon. Nova pregunta: aconseguirà que els taurons no es mengin el peix?

    “Un bon midpoint revitalitza una història, n’eleva la força dramàtica i agilitza i propulsa la trama”. Això sí, és molt difícil de fer, i no apareix fins al segle XX.
    Hi pot haver més d’un midpoint,

    Exemple: la pel•lícula “Tiburón”: Apareix el tauró. Primer gir narratiu: el xèrif vol tancar la platja i l’alcalde creu que això és un desastre econòmic. Aconseguirà el xèrif convèncer l’alcalde? El Xèrif i altres dos surten a matar el tauró; ho aconseguiran? Aquest és el primer midpoint. La trama s’eleva, és millor l’aventura de matar el tauró que les discussions amb l’alcalde. A un altre bloc narratiu la pregunta queda canviada: aconseguiran el xèrif i els seus companys sobreviure a l’atac del tauró? Segon Midpoint; la intensitat del relat s’eleva encara més.

    Com que els midpoints apareixen a la línia principal i els blocs narratius són com oracions subordinades d’una altra, també hi podrien haver midpoints a cada bloc narratiu. La complexitat pot ser tanta com a les oracions subordinades.

    Resum del resum:al segon acte hi ha d’haver: diversos blocs narratius (típicament quatre) que facin prosperar el relat, no episodis independents entre ells; han d’estar separats per frontisses, com més curtes, millor. Si es pot hi ha d’haver midpoint, on la trama es capgira i la pregunta se substitueix per una altra. Hi poden haver midpoints a qualsevol dels blocs narratius.
  • Fase racional 3 el tercer acte i final
    SrGarcia | 03/02/2021 a les 18:45
    Tercer acte (equivalent al desenllaç)

    Molt breu. “Ja veig com s’acabarà, però vull llegir fins a final.”

    L’element imprescindible és el segon gir narratiu, el que resolt definitivament la història.

    Aquí l’autor (recordem que és antropòleg) parla de la seva experiència en narratives tradició oral, on els relats no tenen un final. Un capítol molt interessant, però difícil de resumir i que ens apartaria de l’objectiu descriure el Papitu.

    El segon gir narratiu és la resposta a la pregunta del primer gir narratiu.

    Exemples: “Moby dick”: 1Gn (l’ASP sovint escriu així: 1Gn, per primer gir narratiu), Matarà el capità la balena blanca? 2Gn No, la balena el mata a ell.

    “Salvem el soldat Ryan”: 1Gn:Aconseguirà el capità Miller salvar soldat Ryan? 2Gn: sí, tot i perdre la vida, però el fet de salvar el soldat dona sentit a la seva mort i a la barbàrie de la guerra.

    És clar que si al relat hi ha un midpoint, és a la pregunta d’aquest que s’ha de contestar.

    Exemple “Tiburón” Aconseguirà el tauró matar els tres homes? No, en mata dos, el xèrif el mata a ell.

    El final tindrà subtext si el primer gir narratiu també en te.

    Exemple: “Moby dick”. Pregunta subtextual : Aconseguirà l’ésser humà atrapar l’inefable? Resposta: no, l’ambició el perd.


    Sense un bon final, la història no serà un relat reeixit.

    Resum del resum: El tercer acte és el més curt. El seu punt crític és el segon gir narratiu, que respon a la pregunta del primer.


    Aquest és el Papitu (estructura narrativa primordial). Els capítols següents l’ASP els dedica a narracions més complexes com el Papitu desestructurat, on les línies temporals s’alteren, no es narra en sentit cronològic. També es parla dels relats corals, on cada personatge té el seu propi Papitu i tots es conjuguen com a una simfonia.

    L’obra s’acaba amb uns exercicis resolts (Anàlisi de pel•lícules) i un glossari final.


  • Comentari
    SrGarcia | 03/02/2021 a les 18:52
    El meu text és molt llarg i abstracte.
    Sense exemples llargs, les idees no s'entenen prou bé.
    Jo he xalat fent-lo. Mireu de llegir el llibre, el resum és poca cosa.
  • Badada
    SrGarcia | 03/02/2021 a les 19:00
    No havia dit el títol del llibe. és aquest:

    Les estructures elementals de la narrativa
    Albert Sánchez Piñol
    Ed. La campana
    Barcelona, gener del 2021
  • RE: L'Albert Sánchez Piñol i el Papitu.
    Atlantis | 03/02/2021 a les 23:18
    Gràcies Sr Garcia. Un resum interessant. A veure si el llegeixo
  • RE: L'Albert Sánchez Piñol i el Papitu.
    Homo insciens | 04/02/2021 a les 20:07
    Molt interessant SrGarcia, me'l compraré. A veure si aprenc alguna cosa sobre el Papitu...
  • RE: L'Albert Sánchez Piñol i el Papitu.
    aleshores | 05/02/2021 a les 04:05
    Molt bona explicació SrGarcia. To això és força complicat de dominar.
    Crec que has de tenir l’estructura ja al cap, perquè t’hagin explicat abans molts contes, etc., per poder dominar-la. I sobretot, passió per la història, en si, que vols explicar i que obligaria, des de dins, a fer aquests girs que comentes.
  • RE: L'Albert Sánchez Piñol i el Papitu.
    alexeyka223 | 07/02/2021 a les 16:50
    You don’t have to pay for https://essaywriter.org/paper-writer
    revising your text. If our specialist makes a mistake, he is always ready to admit his fault and add finishing touches. We seek perfection and want our customers to share this road with us!

  • RE: L'Albert Sánchez Piñol i el Papitu.
    kefas | 11/02/2021 a les 19:47
    Molt ben explicat. SrGarcia.
    He aplicat la tècnica descrita a la redacció d'un relat de 20 paraules i sembla que ha anat prou bé perquè l'han trobat molt original.Potser ha estat la sort dels passerells. Veuré com surten les properes composicions.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.