Detall intervenció

Excuses de mal pagador (El títol anterior era prohibit!!)

Intervenció de: Galzeran (homefosc) | 18-05-2021

(Aquest millor, abans no m'he adonat que tenia una paraula prohibida!!!)

Volia participar, no és la meva intenció enganyar-te, però les obligacions m'han estat lligant curt, i no m'ha sigut possible trobar un moment d'assossec, per cercar una musa gustosa, una que sempre corre per casa.

Ailas!, la musa ha marxat!, o no la sé trobar. Calla!, que soc jo qui ha marxat!, ara entenc que no la trobi...

Així que et deixo aquest escrit, que no deixa de ser una excusa banal i ben barroera, si ho vols, però mira, un no sempre pot estar allí on voldria ser, i ara mateix, aquí a Honolulu s'hi està de conya, així que quan torni ja miraré de participar en el teu repte culinari. De moment pots comptar que vaig prenent notes de la cuina autòctona, i tanmateix fent tastets ben bons! Ja veuràs quan torni, cauràs de cul!, que ja has caigut?, dius?

Aloha!


Respostes

  • RE: BONANCENC
    rnbonet | 12/05/2021 a les 17:06
    • RE: RE: BONANCENC
      rnbonet | 12/05/2021 a les 17:17
      Si fa no fa, potser un clàssic més. Un clàssic que glose un fet del passat o del present.Si diguessem actuals, no caldrien semblants estranys, ni trets diferencials, o fins i tot diferents.

      (Ara mateix, asserena't, mostra't encara que només siga hui, parsimoniós, flemàtic, pacient. I segueix amb la història!)

      El cas curiós va ser el següent: els agents descobriren, pels detalls que els descobrí un veí, el semblant i faccions. Ho corroboraren amb un retrat robot de la fesomia detallada del subjecte; ho comprovaren a les imatges de les càmeres instal·lades.Sempre, un vult seré i dòcil.

      Dissortadament, l'infractor ha rebut, hodiern, tot estritllat i bonancenc, la notícia: una multa de 100 euros per aparcar a zona prohibida.
  • RE: Repte Clàssic DCCII (702): Explicacions
    rnbonet | 12/05/2021 a les 17:20

    Ja veus que he fugit de les paraules "prohibides"!

    Un record ben amable.

    Salut i rebolica!

  • RE: Repte Clàssic DCCII (702): Explicacions
    rnbonet | 12/05/2021 a les 17:22
    Canvia el 'descobrí 'del veí, per 'facilità'.
    Problemes del directe!
    Gràcies!
  • DAIXONSES i DALLONSES
    kefas | 13/05/2021 a les 00:41

    El senyor mestre va agafar el guix i, amb lletres ben grans, va escriure a la pissarra dues paraules: DAIXONSES i DALLONSES

    "A veure, Miquel", va cridar, "què em pots dir del que he escrit a la pissarra?". En Miquel va fer un bot, sobresaltat. Estava amb el cap cot, pensant en la baldufa que havia deixat al Caco i ara se'n penedia. El Caco era un esmolet desendreçat i ves a saber quan li tornaria, si és que la tornava! Es va rascar el cap. Era un gest que sempre feia quan havia de pensar. La seva mare deia que era perquè el cap era una eina que feia servir poc i tenia la necessitat de comprovar que era al seu lloc abans de fer-la servir.

    Va sentir un dolor intens a la galta esquerra i el cap se li va girar. "Aaaai!", va cridar, mentre al seu darrera bramava la veu enutjada del mestre, "Miquel, desperta i contesta!" "Daaallonses, mmm, daixonses, mmm, vull dir", es va enfarfollar per guanyar temps mentre aixecava la vista cap a la pissarra. Va quedar glaçat en veure les dues paraules escrites. Com podia ser que el que acabava de dir estigués escrit a la pissarra? Sabia que no podia parar i va continuar "I és que, mmm, ho dic i .... no sé que dir" Va posar les orelles a escoltar sense atrevir-se a girar la cara. Sabia que tenia el senyor mestre al darrera i la pregunta li ho confirmà "Res més?" Va moure el cap de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta diverses vegades. "Molt bé, Miquel! . Efectivament, aquestes són dues paraules que fem servir en lloc de les que hauríem de fer servir i no recordem o no sabem quines son" Va sentir com caminava i tornava a la pissarra. "I un altre dia estigues més atent!"

    De vegades, al casal, m’ho comenta. Encara no entén com és que el dia en que es veia sense cap va rebre l’única felicitació del senyor mestre.
  • RE: Repte Clàssic DCCII (702): Explicacions
    Atlantis | 15/05/2021 a les 19:24
    El director

    Feia de director de l’escola però de fet havia estat comercial de calces i sostens. La que era mestra era la seva dona i havien muntat una acadèmia com qui munta un negoci. Una escola en un pis que feia cantonada i tenia una vorera molt ample que servia de pati. A la classe estaven asseguts a una banda els nens i a l’altra les nenes. La Marta , s’inventava excuses per anar-los barrejant, perquè entre altres coses li feia mal els ulls. Ell de tant en tant entrava a l’aula i la destorbava amb qualsevol bajanada Un dia ell va entrar a l’aula i va canviar als alumnes de lloc. Un altra dia mentre estaven cantant nadales va entrar i va dir: “perquè no canteu les taules de multiplicar?.” La Marta ja n’estava tipa d’ell i les seves interrupcions i es va enfurismar, el va agafar pel coll, el va portar al despatx i li va dir: “Si té alguna cosa que no li agrada de la meva feina, m’ho diu a soles però no torni a entrar a classe per dir el què haig de fer davant dels nens. Tinc un títol que m’acredita per fer de mestra. “

    Va pensar que la despatxaria, però no va passar res.

    Segurament es va adonar que feia el ridícul.
  • La veu del silenci
    brins | 15/05/2021 a les 20:20



    Mai no li havia agradat exterioritzar amb paraules els seus sentiments; no ho creia necessari, perquè amb un esporàdic “t`estimo” i un lacònic “em tornaria a casar amb tu” ja en tenia prou per revelar l'amor. I, a mi, tampoc no me’n feien falta més, un tendre somriure i una dolça mirada ja m’ho deien tot; m’explicaven que aquells silencis sorgien d’un infinit amb secrets d’enamorat i que la seva veu callada era ocell que volava silent dins d’un univers d’amor.
    En aquest moment, plou al meu voltant i no tinc tendal ni recer que em protegeixi, estic perduda en mi mateixa... però no demano compassió, tan sols, comprensió. Trobo a faltar la minsa, però càlida melodia, que li sorgia del cor i la seva mà arrapada a la meva; qualsevol estrèpid de mots inútils em fa mal, em fa malvé la vida.
    Em pregunto sovint què haig de fer per poder revenir el tresor perdut, per poder recuperar els somnis que ahir m’alenaven, però no trobo respostes;amarada d’enyor, recordo aquelles minses paraules que tenien el foc de les roses i el gust de la mel, i m’invento sons, per no enfonsar-me dins d’un ombrívol pou.

    Tal volta el crit trist d’aquest text em faci néixer un nou doll de cançons; un clamor que em permeti subsistir dins d’una onada que ahir era blava i ara és grisa…

    • RE: La veu del silenci
      brins | 15/05/2021 a les 23:18
      Volia dir "malbé", Deòmises. Gràcies
  • Les fruites en alemany
    Mena Guiga | 15/05/2021 a les 21:24
    Ahir estava neguitós. M'havia de fer una analítica. Imaginar l'agulla qual ullal vampíric penetrant-me una vena dificultava el fet. Era de menester que imaginés quelcom positiu o entretingut. Vaig optar pel segon. A més, mentre la infermera procedís, giraria el coll per de cap manera centrar l'atenció en aquell acte que em marejaria i, oi, oi, oi, possiblement...desmaiaria. Aprensiu fins a la mèdul·la, què hi farem! L'estratègia, un cop trobada, seria cosa bona per a la memòria. Aniria recordant...sí!...els noms de les fruites en alemany, que feia uns anyets que el tenia aparcadet. Revifar-lo en plan auto-joc, quina gran pensada! Tal dit, tal fet. I just quan em tocava el torn.

    'Pera...die Birne'
    'Pinya?...Anna...Anna...Ananas!'
    'Poma....der Apfel, sí'

    Llavors em van venir al cap, seguides, les cireres...com era?; les maduixes...com era?; i la síndria...com coi era? Totes tan vermelles, tan, tan, tan...com la sang que no volia veure. Vaig caure rodó, llarg com era.



    Mena
  • RE: Repte Clàssic DCCII (702): Explicacions
    marialluïsa | 16/05/2021 a les 18:25

    IMPOSTOR?

    Sicari, narcotraficant.
    Paraules de novel·la negra escapen d'una boca desdentegada. I mentre em parla d'una etapa, gairebé increïble de la seva vida, li plego dues samarretes que queden per embossar. Vesteix de marca i té cura de la roba. Presumeix d'una època daurada durant la qual remenava bitllets com a pagament dels seus delicats i compromesos serveis. Ara, però, em regateja el preu final.
    Es desfoga parlant d'una vida regalada i opulenta, malgrat els perills intrínsecs, els viatges al llarg i ample d'Europa i Amèrica. Potser ha anomenat Àfrica, no ho recordo. Sembla que els països asiàtics disposen de les seves pròpies màfies. Territori perillós i infranquejable per a un noi de poble.
    Mostro interès bo i dissimulant la meva incredulitat.
    La seva mirada m'esfereeix. Em mira fix, sense parpellejar. Aquells ulls, negres i lluents com la nit, semblen haver presenciat tota mena de pecats. El pols no li tremola en simular un dels centenars de trets manllevant vides desconegudes, només per diners, que afirma haver disparat.
    Promet tornar dijous vinent amb una nova bugada en un indici de somriure. El seu desig, ara per ara, és desintoxicar-se de totes les seves addiccions per recuperar l'amor de la seva mare.
    Fas bé la teva feina. Estic content. Som amics, eh? No has de témer res ni ningú, s'acomiada en tancar la porta darrere seu. M'empasso un esglai coll avall.

  • L’amor imaginari
    Homo insciens | 16/05/2021 a les 19:00

    De petita tenia un amor imaginari. Era un nen imaginari bufó, amb ulls bruns i cabells castanys. Cada dia, en sortir de l’escola, ens creuàvem a Aribau amb Muntaner. Al principi ell no havia percebut la meva existència, però un dia va alçar la vista i els seus ulls es van topar amb els meus. A partir d’aleshores, quan coincidíem, ens miràvem i somrèiem. Un dia, sense saber el perquè, vam deixar de trobar-nos. Vaig imaginar que els seus pares havien canviat de casa, i que ell, igual que jo, estava abatut.

    Anys més tard, ja feta una jove, estava al Caprabo intentant decidir si agafar pomes Golden o Fuji, quan de sobte em va semblar veure un noi bufó d’ulls bruns i cabells castanys. Primer vaig pensar que no podia ser ell, donat que era imaginari, però finalment m’hi vaig atansar per comprovar-ho. De seguida em va reconèixer. Vam estar xerrant i recordant els somriures fugaços que intercanviàvem després de l’escola. Durant un temps vam anar quedant, anàvem a passejar, al cinema o a sopar, però em vaig adonar que era un amor idealitzat i el vaig deixar. No s’ho va prendre gaire bé, després de tants anys esperant-me ho considerava injust i, cada dos per tres, apareixia per casualitat suplicant-me que tornés amb ell. Cansada de la situació, me’n vaig anar a viure a Torroella de Montgrí, confiant que d’aquesta manera perdria de vista el meu ex-xicot imaginari, però no va servir de res, me’l segueixo trobant a tot arreu.

  • M'explico
    Galzeran (homefosc) | 18/05/2021 a les 13:15
    Volia participar, no és la meva intenció enganyar-te, però les obligacions m'han estat lligant curt, i no m'ha estat possible trobar un moment d'assossec per cercar una musa gustosa, que sempre corre per casa. Ailas!, la musa ha marxat!, o no la sé trobar.
    Calla!, que soc jo qui ha marxat, ara entenc que no la trobi...

    Així que et deixo aquest escrit, és una explicació banal, una excusa barroera, si ho vols, però mira, un no sempre pot estar allí on voldria ser, i ara mateix, aquí a Honolulu s'hi està de conya, així que quan torni ja miraré de participar en el teu repte culinari, de moment vaig prenent notes de la cuina autòctona, i fent tastets ben bons! Ja veuràs quan torni, cauràs de cul!, que ja has caigut?, dius?
    • Excuses de mal pagador (El títol anterior era prohibit!!)
      Galzeran (homefosc) | 18/05/2021 a les 18:25
      (Aquest millor, abans no m'he adonat que tenia una paraula prohibida!!!)

      Volia participar, no és la meva intenció enganyar-te, però les obligacions m'han estat lligant curt, i no m'ha sigut possible trobar un moment d'assossec, per cercar una musa gustosa, una que sempre corre per casa.

      Ailas!, la musa ha marxat!, o no la sé trobar. Calla!, que soc jo qui ha marxat!, ara entenc que no la trobi...

      Així que et deixo aquest escrit, que no deixa de ser una excusa banal i ben barroera, si ho vols, però mira, un no sempre pot estar allí on voldria ser, i ara mateix, aquí a Honolulu s'hi està de conya, així que quan torni ja miraré de participar en el teu repte culinari. De moment pots comptar que vaig prenent notes de la cuina autòctona, i tanmateix fent tastets ben bons! Ja veuràs quan torni, cauràs de cul!, que ja has caigut?, dius?

      Aloha!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.