Detall intervenció

El riu a la posta

Intervenció de: Percival Ashford | 07-01-2026

Un moviment melós, immens, silent.
Foguera a l’altra riba quan tot cau.
El vidre obscur rellisca fins al blau.
La vida arrela al llot, el verd s’encén.

L’alè del vent agita el fons ardent.
Al lluny, el mar s’esvera, fosc i brau.
La nit propera gruny, cueja i cau.
Ja ve, tossuda i viva amb el corrent.

L’aroma de la sorra de l’estiu,
i un firmament d’estels que esbossa el goig
de jeure amb els peus nus arran de riu

Ja gairebé s’ha mort el sol tan roig,
i en canvi tot belluga, tot és viu;
la faula ignota i dolça d’un déu boig.


Respostes

  • El riu a la posta
    Percival Ashford | 07/01/2026 a les 16:35
    Un moviment melós, immens, silent.
    Foguera a l’altra riba quan tot cau.
    El vidre obscur rellisca fins al blau.
    La vida arrela al llot, el verd s’encén.

    L’alè del vent agita el fons ardent.
    Al lluny, el mar s’esvera, fosc i brau.
    La nit propera gruny, cueja i cau.
    Ja ve, tossuda i viva amb el corrent.

    L’aroma de la sorra de l’estiu,
    i un firmament d’estels que esbossa el goig
    de jeure amb els peus nus arran de riu

    Ja gairebé s’ha mort el sol tan roig,
    i en canvi tot belluga, tot és viu;
    la faula ignota i dolça d’un déu boig.
  • RE: Repte Poètic Visual 368: Dues Ribes
    Atlantis | 12/01/2026 a les 05:59
    Separació

    D’una riba fins l’altra
    una garba de plors
    ajunten i separen les dues bandes.

    Amoroseixen la distància
    quan movent-se les aigües
    acaronen les roques
    furioses, alegres o distants.

    És un silenci desert
    l’avenc insoldable
    que els apropa i allunya
    al mateix temps.

    El cel els fa de ventre.

  • De riba a riba
    SinKaLip | 12/01/2026 a les 19:36
    De riba a riba
    Per tots els que passem sense èmfasi,
    ni dinamita.
    Com una fusta surera
    ofegant-nos per la peresa,
    d'una allau mandrosa.

    Sempre m'he refiat més del mar
    quan rondo
    per la intempèrie,
    que no del corrent del riu.

    Potser
    perquè la força de l'onada
    com una caragola immensa
    parla, directa a la lluna.

    Potser
    perquè el riu emmascara
    corrents antigues d'aigües,
    de safaretjos.

    Tot i això, m'uneix
    La força d'un corrent antic.
    La força d'un davantal
    enfonsant-se en la panxa
    de la iaia
    Per a fer xurros.

    La força de les mans del pare
    salades, gegantines
    entre les aigües
    dolces
    i aprendre a nedar
    com una llúdriga.

    Tot i això,
    em fa pena
    l'escultura de Tortosa
    i molts records d'antigues històries
    De la guerra.

    Travessant la riba

    El riu pot arribar a tenir flama.

    Pot arribar a desempallegar-se,
    d'andròmines pesants.

    Pot arribar a escriure

    A escriure en blau, en roig, en flama

    El riu pot arribar a ser brau.
  • RE: Repte Poètic Visual 368: Dues Ribes
    helenabonals | 13/01/2026 a les 18:01

    Helena

    Volar, surar o trepitjar;
    l’ombra, el reflex o la figura.
    Allò que parla de la dificultat
    de convertir el teu mon interior
    en alguna forma artística nova.
    Que l’horitzó sigui piadós amb tu,
    i la blavor que t’envolta,
    la que vol transcendir,
    ho sigui per la teva noblesa.
    Tot allò que anheles
    ja és dins del teu nom.
    • RE: RE: Repte Poètic Visual 368: Dues Ribes
      helenabonals | 13/01/2026 a les 18:38
      Aquest “món” va així, amb accent, m’he equivocat.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.