Diàlegs ( I un recordatori a tots)

(...) T'escolto, calladament, perquè siguis
Balsàmica com el xiuxiueig que anhelo,
Eterna com l'amor que et professo,
Necessària com l'oxigen que servo
Perquè tu també puguis viure, Anna:
I el silenci és fèrtil erm massa ferreny...

T'escolto, amor, amb la mirada plena
D'esperança, amb els dits que llauren
Nit i dia els teus somnis, i la mà estesa
No cessa d'oferir-te la llum d'una sortida.


d.

el to, el llarg silenci
entre paraules,
escolta la dolcesa
fonda, dels seus mots;
escolta la harmonia,
la formosa estampa
que componen el batec
i la donzella dels rínxols.

( Va per tu, Xantalam) ;-))