Detall intervenció

correcció

Intervenció de: foster | 14-04-2007


és necessitada, amb dues esses

i al capçal de(l) llit

gràcies

foster


Respostes

  • 17 de Gener del 2008? el termini? jejejej n++
    gypsy | 13/04/2007 a les 23:28

  • Simfonia de seducció
    perisci | 14/04/2007 a les 20:29


    En John se la mirava, llaminer. Era preciosa i lleugera, amb una mirada negríssima i brillant que cremava com el carbó encès, envoltada per aquella cabellera rossa lluent com l'or. El seu somriure era incitant, i els contorns del seu cos, rodonament angulosos. Li volia besar els llavis rojos i tendres. Volia prémer contra si el seu cos bellugadís, repassar la corba endinsada de la seva cintura fins a les natges. Se sentia cada cop més roent.
    Ella anava amunt i avall amb la safata. La dringadissa tènue dels gots i envasos que anava servint anunciava les seves anades i vingudes, com un picarol de sensualitat. En una de les seves giragonses, en John li va picar l'ullet. Ella va seguir amb el seu mateix impertorbable somriure, en el fons, indiferent.
    Arrepapat a la pell càlida del confortable sofà, amb plena lassitud, en John amagava un desig delerós d'ella.
    Per la pesant porta d'entrada va aparèixer l'Azura. Alçada damunt les sabates d'agulla, va arribar altiva, bellíssima, fredíssima, fent dissimulades tentines.
    Ara que ja la tenia, ja no la volia. Era una càrrega insidiosa que havia de treure's del damunt. No se la imaginava tampoc a la taula del seu pare, amb aquella asprivesa d'expressió, com si tothom li degués alguna cosa.
    L'Azura va mirar desorientada l'amplíssim Saló mentre ell s'aixecava suau d'un bot i s'esquitllava entre les cortines que duien al carrer per la porta falsa.
    A la nit, la va esperar. La seva cabellera rossa brillava més que un estel. Se li va acostar i ella es va espantar una mica, amb expressió temorenca, sense fer cas en absolut de totes les seves mostres de riquesa ni de la reialesa del seu abillament. I aleshores en John es va adonar que amb ella començava una nova simfonia de seducció, com mai no havia encara assajat, i que encetaria el repte de ser acceptat només per si mateix, sense presentar-se com a fill de l'home més ric del país, i que jugaria fort fins a tenir-la, i després, bé, després, és clar, naturalment, com no podia ser altrament, també deixar-la.

  • Desitjada amiga
    OlgaglO | 15/04/2007 a les 22:04

    La lassitud i la desídia pinten matisos a la teva aura salvatge que provoca en mi la follia. Estàs estirada al sofà amb un whisky a la mà i no puc deixar de mirar-te delerosa, no sé si t'has adonat de l'estat de convulsió que em provoques. Parlem d'homes, de fantasies i pel·lícules. Jo, a més, penso la manera com podria fregar-me a la teva pell i llepar els teus llavis sense arriscar aquesta amistat que el pas dels anys ha nodrit i emfatitzat.
    Una altra fantasia que algun dia m'agradaria provar és un trio -apunto jo. Amb dos tius? -pregunta ella. No estaria malament tampoc, però m'atrau més la idea de que la parella siguin home i dona -puntualitzo, mentre li pico l'ullet. T'atrau l'Arnau? -em deixa anar mentre s'aixeca del sofà, es posa tendenciosament les sabates i s'acosta a la taula, que es troba just al meu costat, per posar-se un altre whisky. Me'n poses un? -pregunto mentre penso com continuar amb l'estratègia. No està malament haha... tu voldries? -responc. S'acosta movent-se com un animal felí i m'apropa el vas que m'ha omplert - el soroll dels glaçons xocant entre sí i el tacte fred del got m'erotitzen més encara -. S'agenolla lentament al meu costat i xarrupa del líquid groguenc, mentre em torturen els seus ulls feréstecs de molsa molla. Es posa dreta i amb aire lent i torbador s'assenta a la meva falda, de cara a mi, encaixant els genolls doblats a banda i banda de les meves cuixes, el seu cul sobre meu. M'aparta uns cabells de la cara i amb un dit ressegueix la pell dels meus llavis. La seva boca toca lleugerament la meva i m'estremeixo. Ara no puc parar de besar-la... em magnetitzen vertiginosament aquests llavis tan dolços i amb la llengua cerco carícies més profundes. Les seves mans ressegueixen els meus pits rodons i erectes i acosta la seva veu a la meva orella per dir-me -N'estàs segura que ens cal un tercer...?, fa temps que et conec, Laura.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: