Camí vers el Repte de l'Exili...

Intervenció de: Jere Soler G | 11-02-2018

---

REPTE DE L’EXILI. Ja hi ha algun guanyador; a veure si n’arriben més

«Travessar el bosc amb por. Només amb la Lluna com a far.
Acostar-nos als cims que en dies més feliços acollien les nostres rialles; les dels nostres fills.
Marxar potser per sempre sense res: la roba que portem, un tros de pa, una bota de vi, una navalla, alguna fotografia esgrogueïda, i tanta incertesa.
Prendre la mà del silenci i evitar el frec de les fulles i la remor de les passes damunt l’humus.
Aguantar les llàgrimes per a no espantar els petits.
Pregar sense creure en res.
Odiar, sense voler-ho fer, als qui ens empenyen tan lluny de la nostra vida.
Agrair el viscut durant tants anys, que ara revela la seva dolçor rotunda.
Riure’ns amargament de l’estupidesa dels qui en temps de pau vivien com esnobs, criticant i humiliant els qui ells consideraven inferiors o ridículs per qualsevol fotesa.
Comprendre que amb cada instant viscut l’hem encertada.
«No vaig a ballar perquè no en sé...» «No esquio perquè ho faig malament...» «No li diré a aquella noia que m’agrada, perquè no sóc prou per ella i em dirà que no...» «No ensenyo el que he escrit, perquè segur que està malament» «No estimo, perquè no ho faig bé» «No sóc honest... perquè el món que visc no ho és»... L’essència de l’ensulsiada de la vida configurada als mots de tants que ara són morts o a la presó; o en un carrer, a ple hivern, plorant. El fantasma de tot el que no hem fet, a causa dels consells dels experts, ens perseguirà quan ja no hi hagi temps per a fer res més.
Travessarem la ratlla de França. Més enllà, anirem fent tant com puguem, com sempre...»

ROBERT CONWAY.
GENER DEL 2029

---