Bona vesprada, relataires!

A casa nostra (al poble) en diem migdia fins que ja es fa tard, i si cal afegir més concreció, diem, al migdia, en acabat de dinar, o, abans del vespre!
Més tard, quan el sol va de baixada, és quan en diem el vespre, i més tard la nit, quan ja anem cap a dormir la gent més granada.

I afegiré que amb els amics valencians, que sí, que tinc amics, home! Quan els sento acomiadar-se dient "bona vesprada" sempre m'ha semblat una manera molt bonica de dir-ho. Una expressió molt autèntica i sona més sincera que no pas tarda, que sembla que vas tard, osti!