Detall intervenció

boires

Intervenció de: Endevina'm | 28-10-2024

Boires

Boires que m'atabalen
camins que no s'assenyalen.
Et perds en l'horitzó.

Arcà sentit erràtic,
m'ha deixat, gairebé estàtic.
No saps triar cap horitzó?

Roderes empolsegades
camins que no triaré a debades.
Dubtes vers l'horitzó.

Cúmuls s'enlairen al cel
res pot amagar-ne el vel.
Voles, cap a l'horitzó.

Arbres com persones sense missatge,
no caminen i omplen el paisatge.
No veus cap barca. Ja no mires l'horitzó.
En silenci ho saps,
si te'ls apropes,
segur que et parlen.


Respostes

  • RE: CONVOCATÒRIA DEL REPTE POÈTIC VISUAL 345: CRUÏLLA
    rautortor | 20/10/2024 a les 21:42

    Per camins rectes i dreceres [Fora de concurs]

    Mai no fugiria del teu camí.
    La llàstima és que, de tan dret,
    m’ofega. Tanta rutina em deixata,
    m’anorrea sense remei.
    M’he acostumat a tu i em dol.
    Espero sempre un canvi de rumb,
    inútilment. L’amor m’entrebanca.

    Cada nit, després dels besos,
    quan resto sol amb els paisatges
    dels meus somnis genuïns,
    em poso les ales d’adolescent
    a la cerca del punt de sortida.
    I recorro els camins insospitats,
    aquells viaranys de llum i ombra
    que sovint no duen enlloc.

    M’agradaria perdre’m, de tant en tant,
    sortir del camí fressat i conegut,
    per trepitjar congosts i carenes.
    Així i tot, en resoldre l’enigma
    de la primera o la darrera cruïlla,
    no em sabria greu retrobar-te
    amorosa i brillant, com la flama
    que abans cercava i que ara m’abrusa;
    i tornar a l’amor i a la calma
    que el teu camí m’ofereix,
    encara que no hi hagi dreceres.
  • RE: CONVOCATÒRIA DEL REPTE POÈTIC VISUAL 345: CRUÏLLA
    Prou bé | 21/10/2024 a les 10:25
    Dubtes

    Al bell mig de la cruïlla
    Miro els núvols dalt del cel
    I penso, no sé què fer
    Per quin camí haig d’anar?
    Aniré cap a l'esquerra?
    Cap a la dreta, potser?
    Miro i busco per arreu
    Cap indicació no hi veig
    Recordo què deia la mare:
    Sempre a la dreta has d'anar
    I jo, com em revoltava
    Prenent rumbs equivocats!
    Sempre he gaudit
    Quan em perdo
    Per camins desconeguts
    M'agrada la descoberta
    Amb aquell punt d'inquietud
    Mes avui, en homenatge
    A la meva mare absent
    Agafaré el de la dreta
    On em durà?
    Ja ho veuré!

  • No tè cruïlles la mar
    kefas | 25/10/2024 a les 22:34

    Té tot un poble al darrere
    i aquest cop no pot fallar
    anirà sense dubtar
    pel camí que deixi enrere
    la por que és la gran barrera
    d'accés a la llibertat.
    D'il·lusió van ben armats
    i sap que no és cap quimera
    pensar que a la primavera
    estan a punt d'arribar.
    També sap que estan cansats
    que naveguen fa tres segles
    i la cruïlla els espera
    en un lloc massa amagat.

    De cop Neptú surt al pas,
    on aneu gent de la terra?,
    diu aixecant la mà esquerra
    amb el seu trident daurat
    Busquem pau i llibertat
    i la cruïlla on comença
    el camí que ens van prometre
    els ancestres del passat
    Neptú se'ls mira astorat
    els ho ha de dir, ja és capvespre
    i ell de sincer ho ha estat sempre.
    És que no us hi heu fixat?
    No té cruïlles la mar.
  • RE: CONVOCATÒRIA DEL REPTE POÈTIC VISUAL 345: CRUÏLLA
    rautortor | 27/10/2024 a les 17:05

    El fibló de l’aventura

    De tant mirar enrere m’he oblidat de caminar.
    Per això els camins han desaparegut per a mi
    i, sobretot, les cruïlles i el fibló de l’aventura.

    M´he fet gran i quan m’aturo per prendre alè
    se m’adormen les ganes d’estrenar paisatges.
    Llavors m’entesto en badar i mirar enrere.

    Sort que, de tant en tant, em revé l’estímul
    i la pruïja per emocionar-me cada nou jorn.
    Entre anar i tornar, entre desig i pensament,
    tinc por de perdre la raó d’ésser del caminant.

    I, ben mirat, què no donaria jo per recuperar
    aquella intrèpida gosadia davant d’una cruïlla.

  • boires
    Endevina'm | 28/10/2024 a les 18:24
    Boires

    Boires que m'atabalen
    camins que no s'assenyalen.
    Et perds en l'horitzó.

    Arcà sentit erràtic,
    m'ha deixat, gairebé estàtic.
    No saps triar cap horitzó?

    Roderes empolsegades
    camins que no triaré a debades.
    Dubtes vers l'horitzó.

    Cúmuls s'enlairen al cel
    res pot amagar-ne el vel.
    Voles, cap a l'horitzó.

    Arbres com persones sense missatge,
    no caminen i omplen el paisatge.
    No veus cap barca. Ja no mires l'horitzó.
    En silenci ho saps,
    si te'ls apropes,
    segur que et parlen.
  • RE: CONVOCATÒRIA DEL REPTE POÈTIC VISUAL 345: CRUÏLLA
    Ness | 03/11/2024 a les 18:04
    INSTINT

    S’encreuen camins
    on la ment ha de fer una tria
    i en fa un judici
    mentre el cor
    no té tants dubtes
    I tira pel dret.

    No hi ha marxa enrere
    i els remordiments
    volen aigaulir la tria
    però l’instint no ho permet.

    I així avancem
    en més o menys encert,
    i així ens movem
    perquè estar quiets
    no ens ho podem permetre.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.