ATENCIÓ! VOTACIONS RPV 311 RERE LA MÀSCARA

Obro de nou les votacions del repte degut a que es va penjar un poema just quan jo estava obrint les votacions i en aquell moment no em sortia a la pàgina.

Us penjo de nou els poemes que entren a les votacions que teniu temps de fer fins diumenge 5/3/23 a les 12 de la nit.

Aquí els teniu, són sis:

1.- Venècia

Vida amagada
d'ignota mirada.
Enganyes admirada
la ment em tens capturada.
Neguit de matinada,
de festes, la vida emplenada.
Enganyes divertida
els viaranys de la vida.
Cofoia i eixerida
rius una volta divertida.
Insatisfeta i cansada
hi tornaràs una altra vegada.
Alimentaràs una anyada,
la festa més esperada.



2.- Com en un combat

Com en un combat
és la meva tàctica
per aprendre com ets
escoltar-te
observar-te
llençar paraules que et facin trontollar
perquè per un instant aixequis la màscara
i desde la meva mirada nua
pugui captivar la teva.



3.- Presentació

Jo no soc la que escric.
jo soc l’altre.
Ella és molt més sensual
més tendre i harmoniosa
valenta i atrevida.

En canvi jo
que visc a dins d’una metàfora
entre dos mons
que em tiben i m’esqueixen,
duc una màscara als ulls
un antifaç de cel
un mocador d’estrelles
duc un vel a la cara...

Només a voltes
se m’escapen els ulls
i volen atrapar-vos
per arribar els vostres.


Però tingueu clar:
Jo no soc la que escriu
jo soc l’altre.


4.- Un ballo in maschera

Xipolleja el silenci als carrers d’aigua.
De tant en tant, se sent l’alenada d’un motor
o el plor d’algun violí tardaner dins la nit.
Demà hi haurà ball a la plaça de Sant Marc,
ara enaiguada per l’entusiasme de la marea.

De l’arena de l’oblit han retornat les màscares
després d’un tomb de rellotge d’un any sencer.
Rostres de porcellana, llàgrimes de tornassol,
pell que la neu enveja, mentida al sentiments.

El ball acobla cossos, luxe i magnificència,
la plaça es belluga al compàs fastuós del ritual;
els valsos ritmen amb el fregadís de peus i sedes
mentre les màscares s’exhibeixen vanitoses,
hermètiques, alienes a les emocions dels amos.
Qui son els comparses, ningú no ha de saber,
tan sols els novençans, insolents, gosen preguntar
enmig d’una farsa que no accepta evidències.

Qui parla, quan tu dius jo?



5.- Somnis de carnaval

Ulls plens de foscors
I rialles postisses
Què és que s'amaga
Darrere els colors?

La festa es disbauxa
Música i cançons
Pels canal s'escampen
I encalcen la rauxa

Venècia s'amara
Amb art i misteri
Les góndoles duen
Esperances vanes

Però,
Visca el Carnaval!
Que any rere any
Ens fa somiar!



6.- Disbauxa

La disbaixa es desdibuixa
enllà dels carrers del poble vell
i al seu pas resta l'aroma
de cançons que no conec.

Jo no soc de la partida:
mai no ho vaig poder ser. Era
aliena a l'alegria,
a les festes del carrer.

Ara que m'he quedat sola
faig la ciutat a poc a poc
soc gata de lluna freda
i no em fa por la foscor.

Ja m'he llevat la careta
que tant de temps vaig portar.
Si tinc pena, l'exhalo.
Si em fa mal el pit, crido alt.

La comparsa s'esparsa
vestida de colors d'or,
la mascarada s'escampa
empesa de lluentons.