Aquest és el que val VOTACIONS RPV. LA SEQUERA

.

Gràcies per els poemes tots ben reeixits
Us deixo els poemes perquè voteu els dos que us hagin agradat més.
Fins dissabte 25 o si voteu tots abans, quan sigui.


1.- Clivelles.

La terra esberlada
es trenca en bocins
Un clima implacable
Serà el seu botxí

Esdevé sedegosa
Envelleix si no plou
La pell és clivellada
Terrós sobre terrós

Ell era font de vida
Ara causa de mort
S'ha perdut l'equilibri
De l'aigua amb el sol

Déus de les tempestes,
… pluja, llamps i trons
Amereu les terres
… ben xopes de nou


2.- Crònica d'una mort anunciada

Temps era temps vaig conèixer un planeta
a l'univers dels planetes tarats
estava sol sense amors ni amistats
perquè els humans li espatllaren l'aixeta

i quedà sec com la mà d'un paleta
dur com un os totalment esquerdat
i era tan lleig que mai més fou cantat
ni compadit per cap líric poeta

I dels humans, autors de la desfeta
no en va quedar ni un trosset espantat
per ensenyar a tota l'eternitat
qui fou causant de tanta malifeta

Us hi dic jo, supervivent profeta
petit, humil i savi escarabat

3.- Res no ens importa?

Res no ens importa?
En la senda d'un abandó erm
que ens clivella la pell,
sembla que res no ens importa.

Errar eixut
de clivelles terroses.
Ocres estèrils
de camins erràtics.
És de justícia
el càstig singular.

Quan les teves petges no restin gravades
en el sòl eixut de goles resseques
Serà per l'enyor de l'aigua que se'ns allargui l'agonia
dins d'un món esquerp que transita ignorant
la necessitat d'una vida fluida.

Si res no ens importa a nosaltres,
què ha de fer qui no sap res de nosaltres?
o
o 4.-De la sequera

]De què serveix plorar
si les llàgrimes son amargues?
De què serveix parlar
quan les paraules son ineficients?

Veure la teua pell esberlada per la set
m’ha fet aixecar la mirada
i preguntar sense resposta,
i lamentar-me sense remei.

No sé si el cel plorarà llàgrimes dolces
en algun moment, no ho sé però ho espero.
Sempre ha estat així. Els annals en parlen.

Cautela o desconfiança, resignació o sensatesa?
A peu pla, només puc creure en la determinació
i la gosadia enfront de la insensatesa i la demència
si volem amorosir la teua pell badada
i que tornin el blau i el verd al teu rostre.


5.- Terra aspra

Esquerpa i aspra
des de fa mesos,
plora, però no hi ha llàgrimes.
El neguit l’està corsecant
I en l’horitzó no hi veu aigua.

De mica en mica, es va ensopint
encarcarant, i emmalaltint.
Cruixida de cos i ànima
només vetlla el cel
i en el record, de terra humida
que el sol s’ha engolit,
rau encara un bri d’esperança...


fora de concurs
Preguera pagesa

Ha pogut massa poc, amb timidesa,
molt a deshora. S’ensopeix la plana.
Sec desencís pels déus de la solana.
Cruix el reguer mig corsecat, a tesa.

Remuga l’horta contra el cel, sospesa
la mala sort i l’estretor que arrana
sense quarter. No vol patir més gana
ni tanta set. Plorar li fa peresa.

Sortirà el sol demà, a desgrat de tots.
Matí fulgent, eixut, ple de tristesa.
Pregueres pels sembrats, dels cims als sots;

incrèdula i fidel, la terra resa
per no morir. Qui sap, per quatre mots...
Si Déu no hi do remei, quina malesa!


La pluja no sap ploure (fora de concurs)
Al meu país la pluja no sap ploure
o plou massa o plou poc ...
D’una cançó de Raimon...

Al meu país la pluja no sap ploure
o plou massa o plou poc o a deshora
Per llàgrimes absents la terra plora
No hi ha remei. Haig de pensar i concloure

que aquell qui mana als núvols no els fa moure
o els fa jugar a pintar-se, els descolora
del negre fosc que feia d’emissora
de bots i de barrals. I haig d’excloure

els somnis que mirant al cel tenia.
Massa seré. No ens fa cap alegria
veure que des dalt no hi cau cap perla

Haurem d’anar a pregar en romeria
als deus del plor o a la Verge Maria
Que fa tristor la terra quan s’esberla.