AL RACÓ DE PENSAR

Sí, hem d'anar al racó de pensar.

Fer xarxa dins de les nostres possibilitats, dins d'aquesta pàgina, i fer-la créixer. He vist que el concurs ha publicat un relat que a hores d'ara té, un dels relats, catorze comentaris d'usuaris nous. Entenc que són gent jove, pel relat mateix, que sembla juvenil, i els comentaris dels qui suposo són companys seus.

La cosa és... alguns d'aquests joves seguirà a la pàgina?, o sols han entrat a comentar al seu company de classe?

Cal que la pàgina tingui nous actius i si pot ser, joves. I cal que els acollim entre tots, animant-los a participar, i a créixer literàriament fent-los comentaris engrescadors i creatius. Sempre dins de les possibilitats de cada un de nosaltres, que no som cap il·lustre escriptor. Jo, per sobre de tot.

I ja que som aquí, dir-vos que, bromes i provocacions meves a banda, entre nosaltres també hem de crear unes sinergies creatives més engrescadores. Abraço i aplaudeixo el coratge de Prou bé, que fa una tasca titànica per mantenir el seu nivell de participació. Amb deu o dotze com ella, la pàgina tirarà endavant.

Jo sempre miro de fer comentaris creatius, explicant allò que no m'agrada, i les errades que es fan en un relat, que crec, ajuden a veure coses a l'autor/a que alguns cops ens passen per alt. Però també és cert que aquests comentaris a alguns no us agraden. Així i tot, llàstima, els continuaré fent.

Ara, els autors reaccionaris ja em podeu lapidar, i els altres, si voleu, podeu dir la vostra.