A veure: esquema del relat de l'ermita.

Està narrat en primera persona per Alfred (encara no havíem dit el nom). El seu germà és en Dalmau. Junts amb el cosí Ataülf encetaran el camí de recerca. La tia anciana i malalta d'Alz...és l'Adelaida (que no apareixerà) el fill de la qual és aquest Ataülf (o Ataülfet) que pateix voyerisme amb trauma infantil. El besoncle traspassat es deia Altramús i va deixar un suculent testament amb una clàusula inviolable i obligatòria (no ens desviéssim pas!): caldrà trobar el ser de llum tot i anar passat per cada espai heretat per passar a la fase ermita. Estem tot just a la primera illa i tot són fèmines tipus carnaval Rio de Janeiro. D'acord. És clar que cal avançar. Hi ha tres platges esponeroses; els dos milions de dòlars; els quatre molins de sucre; i la gran plantació (a veure si podem treure'n l'esclavitud i el patriarcat!).

(lo Reboli: li canviaré allà on posa Altramús per Alfred -el narrador- donat que sa vuesa reboliparticipació l'ha fet en tercera persona i rien de rien no passa sinó que ajuda la Mena a ser més lògica, cosa que encara que no ho sembli, té un bona part).

Mena