A partir de la crítica a la prevaleça instintiva de la masculinitat, fas una bona i entretinguda narració sobre el paper de les dones en el mon grec antic.

He trobant molt interessant aquest relat amb un fons verídic. Planteges la responsabilitat dels autors de pamflets i folletins en la Revolució Francesa. És una època molt interessant. He vist la pel·licula Maria Antonieta i he llegit gairebé tots els volums de l'obra completa d'Alexandre Dumas referents a la revolució francesa. Hi apareixen escriptors de folletins. Gairebé totes les pel·licules d'ara que fan referència a la Revolució i a l'eclosió i final de Napoleó estan inspirades en els Dumas, pare i fill. Llavors escrivien molt, N'hi havia de millors i pitjors. En tot cas el que sí fou incomparable i del tot genial va ser el fenòmen Dumas. No crec que la IA arribi mai a fer les descripcions que feia ell. A l'estat tenim Galdós que també va ser molt bo i com Dumas indispensable per prendre idea del món europeu d'aquell temps.

Com se't pot haver acudit això? Ho trobo genial. Sembla l'inici d'una novel·la d'aquelles dels grans clàssics de la literatura universal. La relació entre la subjectivitat que representa el despreniments dels ancoraments i l'inexplicable: la pagina oberta amb l'oració ""qui hoc legerit, afficietur ut textus cuius linea deletum sit"i la casualitat que la caiguda del moble 'escorxi el protagonista i no sobrevisqui. Combinar el que es pot entendre amb el que no es pot entendre i deixar el lector amb el dubte. M'ha agradat. És del millor que he llegit en aquesta pàgina.

El missatge del relat per a mi és que la vigilància dels ciutadans sotmesos a un règim autoritari amb IA pot ser terrible. Pel que fa al dels ciutadans disconformes ja pot ser un ofegament total. Molt bé la idea de la protagonista de fer servir la cançó “El vestit d'en Pasqual” per contactar amb els catalans del camp de concentració. L'ambientació del relat està inserida en una època futura de domini de les idees, ara, liderades pel president dels Estats Units Donald Trump i que son compartides per altres mandataris de les dretes mundials.

Un relat de plena actualitat crec que és una al·legoria a l'estol de vaixells que van intentar arribar a Gaza. Sí que van aconseguir, l'atenció del món. La Magda i l'Hellen son dues dones idealitzades. D'aquelles que van començar a lluitar per la millora del món ja fa algun temps. Un relat ben pensat. La cançó My Bonnie, molt en conssonància amb la història.

Un poema llíric sobre una temàtica clàssica la dels amants que afermen el seu amor en el temps. L'autora planteja la pervivència de la parella en la supervivència en un món que veu vell. M'ha agradat per ser clàssic, per estar ben escrit i per reflectir els serens sentiments de l'autora.

A vegades costa prou que arribi l'hora. Gràcies per participar al repte clàssic. Gràcies! El termini és fins al 28 d'octubre a les 11 hores del matí.

Dostoyevsqui serveix per a totes les èpoquesl. Molt ben aprofitades les lectures del prolífic autor rus. És una història forta feta amb personatges potents.

M'ha agradat aquest poema que fa reflexinar sobre el destí inexorable dels éssers vivents. El pont estret que no volem travessar, però que tots els camins hi van. A veure si t'animes i fas un relat pel repte clàssic. De tota manera, agraït.

Les lluminàries febles propiciaven les pors infantils. Si, a més, els nens veien monstruositats arribades de l'espai tenebrós, la por podia sorgir en els espais domèstics. Les pors dels films de ciència ficció dels 50 i 60 ens recordaven les misèries i terrors que trobaríem en aquest món. Un bon relat de memòries.

Molt ben trobada i descrita la fauna humana que veu el colom. M'han agradat els girs i el final amb la coloma i la reencarnació lligada al cafè.

Parada a parada, el protagonista pensa en el moment quan arribarà a casa i haurà d'explicar a l'Hortensia que amb 56 anys ha quedat sense feina. Ens descobreix que la monotonia que fins al moment havia viscut no era gaire satisfactòria: feina, bar, casa. El protagonista no percep un futur millor. Sense feina la vida serà bar i casa. M'ha agradat la idea i el drama que presenta. Un altre bon relat d'Àlex Ferrater.

Les veus úniques i intransferibles dins la globalitat. Reflexió.

Bona idea. La natura cada vegada mostra més la seva disconformitat amb les actituds dels humans. Ja ens ho fa saber amb les danes, les sequeres, les erupcions...

L'Elisa es presenta ella mateixa com un personatge fort. La història també és molt dura, sobretot perquè al final el personatge principal, Elisa, no desvetlla cap esperança: no vol veure la seva amiga, Sandra, ni dona menjar a en Ghat. Es refugia dins de sí mateixa amb dues llaunes de cervesa. Com a la vida mateixa, moltes històries no tenen un final feliç. Ës que ni es percep cap indici d'esperança per a l'Elisa. L'alcohol se la menjarà. Com sempre, molt bé Helena.