Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

València,

33 Relats, 183 Comentaris
32008 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
El meu bloc és: El Primer Home. Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vullc aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets" i els seus "gafarrons", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, Pío Moa, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, Carles Recio, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el Valéncia i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Aixina parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé aixina, he trobat l'amor i amb ell l'Eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt paregut a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.



Últims relats de Vicent Llémena i Jambet

Últims comentaris de l'autor

  • Vicent Llémena i Jambet | 25-01-2021 | Valoració: 10

    Expliques fent una clara fotografia les hores matineres, que ben bé podrien haver segut en la dutxa, amb la teua estimada o també el record humit d'un amor antic. Hi ha en els vells amants una mena de complicitat de la que careixen els novençans, i que només el temps, la memòria viscuda i les fites en comú aconseguixen.
    Un sensual poema de la terra de Ferrater, m'ha vingut al cap.
    L'amor amb gaudi i desig és el millor que un home pot viure, i li carrega per a futurs imprevistos.

    Vicent Adsuara i Rollan

    Un abraç càlid des de Valéncia, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

  • Vicent Llémena i Jambet | 26-12-2020 | Valoració: 10

    Veig una idea i sentiment de fons, i és la idea d'una casa de la qual els seus colors clars i lluminosos et porten a la vida i a l'amor des de les prestatgeries de la teua bibliioteca.
    Els llibres ens porten a les raïls, ja veus, intente amb el llenguatge arribar a mon pare, fora dels vigies de la llengua.
    Què anem a fer?Tot i que guarde el sentit comú per a ser entès en llengua valenciana des de Valéncia a Barcelona, passant per Mallorca i l'Alguer.
    Tenim una llengua rica i viva, i hem de fer-la servir, com deia mon pare.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 12-12-2020 | Valoració: 10

    Sí, l'amor és cego, la bellesa són eixes Sirenes de qui Ulisses no volia saber res, una trampa.
    Normalment el més foll i agosarat conquerix una dona, després ja anem caient els altres, els qui esperaven a la seua.

    Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 10-12-2020 | Valoració: 10

    Venetes s'escriu amb "v", ha segut l'efecte sensual d'aquell record al que m'ha dut el teu poema, ara, com la meua dona res.

    I també inconscientment he tornat per a desitjar-vos a tu i a tota la la teua família salut, diners, amor i felicitat.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 09-12-2020 | Valoració: 10

    Recorde quan encara era fadrí, que aní a la platja i com un miracle una bella i blanca mare es va assentar en front de mi, jo, que en aquella època ja m'agradava escriure, havia anat precisament per a que la complicitat d'alguna dona em fera escriure unes bones ratlles.
    Doncs en vore el seu pit, que tot i portar banyador se li albirava la blavor de les benetes vaig sentir el que jo he entès en la teua magnífica poesia.

  • Vicent Llémena i Jambet | 03-12-2020 | Valoració: 10

    Potser arribe un dia en què els hòmens guerregem alçant un màgic ball.
    Eixe dia, creu-me, no està tan llunt.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 03-12-2020 | Valoració: 10

    Efectivament, arriba un dia en què no t'hi veus representat en cap partit i eixe dia, com si t'oloraren no et deixen passar, fins i tot hi ha qui et fa una traveta.
    És el sinó de qui té una consciència crítica, potser hi ha milers com ell, però tan iguals com diferents.
    Saps que la paraula "jan" ací a Valéncia li diem "jambet", i prové, no sé qui m'ho digué, potser fores tu, dels ambients lumpen de la ciutat. Mon pare ens ho deia a mon germà i a mi.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 03-12-2020 | Valoració: 10

    La por al virus dèneu i una xiqueta bonica a la que potser se li hauria mort la mare o la iaia, tot és tan efímer que si no fora per la nostra veu interior, digues-li Déu o ànima, no seríem més que carnassa del Cosmos.
    I vertaderament no sé si el conte és real o no, sé que està fet amb l'ànima.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 03-12-2020 | Valoració: 10

    La bellesa pot arribar a ser un parany, com quan Ulisses es tapava els oïts per no sentir el cant de les Sirenes, però si arribem a l'amor, ja la bellesa passa a un segon lloc i el sexe i el benestar és insuperable, però s'ha de conrear aleshores tots els dies.
    El teu poema em porta bellesa, sexe i amor.

    Una forta abraçada des de Valéncia.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 02-12-2020 | Valoració: 10

    La meua dona en certa època ensomiava i recordava els ensomis que després em contava, fins i tot es va comprar un llibre sobre la seua interpretació, era de Clara Tahoces, la dona que treballa amb Íker Jiménez en Cuarto Milenio.
    Però és només un llibre orientatiu, puix cada persona els pot donar un significat diferent, i si seguix el seu Inconscient pot encertar plenament.

  • Vicent Llémena i Jambet | 25-10-2020 | Valoració: 10

    L'amor quan busca la bellesa es perd com Ulisses davant de les Sirenes, la bellesa que dóna l'espill és una trampa, un parany que porta a la impotència.
    Guardem-nos dels espills, una persona guanyada per l'espill mor en l'amor innane.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 23-09-2020 | Valoració: 10

    El Sol ha segut un símbol sempre positiu, des de ser la representació de déus, a ser la matèria primera, sempre positiva, en quant al mes prosaic de l'energia fins la llum de la il·luminació divina, fins i tot una espasa de Damocles que ni tu ni jo, si Déu no vol, vorem caure damunt dels nostres caps.
    Però el Sol és i ha de ser sempre positiu. Ens ha donat i seguix donant-nos la vida.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 12-08-2020 | Valoració: 10

    El saber cap a la nostra amada fa que esta se'ns enamore i és el saber d'ella o d'una persona cap a altra que fa l'amor, és el que la psicoanàlisi anomena transferència.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 26-06-2020 | Valoració: 10

    Això, eixe trobar-se a faltar, eixa tristor de la pèrdua i el gaudi de l'encontre és l'amor. No trobem a faltar a ningú que abans, fins i tot simbòlicament no hem perdut, ja siga perquè se'n va a la faena o a comprar i després el rebem amb eixa angoixa, mare del benestar, mitjançant l'amor entre les dos angoixes.

    M'ha agradat, l'únic és que estàveu fets l'un per a l'altre i ho heu deixat anar, llàstima.

    Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • No em cal cap massatge, gràcies.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: