Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

València,

38 Relats, 209 Comentaris
35779 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
El meu bloc és: El Primer Home. Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en esta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vullc aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets" i els seus "gafarrons", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, Pío Moa, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, Carles Recio i Alfaro, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el Valéncia i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Aixina parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé aixina, he trobat l'amor i amb ell l'Eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt paregut a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.



Últims relats de Vicent Llémena i Jambet

Últims comentaris de l'autor

  • Vicent Llémena i Jambet | 19-02-2022 | Valoració: 10

    El somni, l'ensomi no és un plaer ni una obsessió ni una possibilitat, cal tindre sempre somnis, tot i que parega que depenem d'una entelèquia mental és tan factible i real com qualsevol roca.
    Somniar, ensomiar, ja siga amb la loteria, si no et gastes el jornal, o amb el teu equip de futbol sempre és necessàriament positiu, necessitem uns comesos vitals i arribar a ells costa temps, per a poder viure amb una meta impossible.

    Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 19-02-2022 | Valoració: 10

    L'Home és un ser tribal, tenim la nostra individualitat cadascun, lògicament, però quan s'ajunta la gernació esta es difumina en un ramat.
    Açò passa molt sovint en les nostres terres, jo sempre, manco a la meua sogra i quan em diuen que no m'entenen, els parle en la llengua valenciana, la major part, jo diria que més del noranta per cent de les persones a la ciutat de Valéncia m'entenen, però hi ha qui no t'ho diu que no t'entén, però et torna a preguntar, jo, si puc, els ho dic en les dos llengües.
    Cal, és precís que utilitzem la nostra llengua tant com ens siga possible, no és valenta la postura de deixar de parlar-la per a començar a parlar el castellà, tot i que ma mare és extremenya, però entén a catalans i a valencians, no sé si ho farà amb els mallorquins, sobretot els de la contornada de la ciutat de Mallorca, a mi em costa també.
    En fi, si parlem la nostra llengua, que tenim el dret, fem que esta vixca, si tots esperem a que l'altre la parle no la parlaria ningú.
    Però parlant una altra vegada més clarament del teu conte, dir-te que cal ser un templer a les nostres terres per a parlar les nostres llengües.

    Un abraç ben fort, ja sé que tu no eres precisament amant de les efusivitats, però et desitge el millor.

    Des de Valéncia

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 09-02-2022 | Valoració: 10

    Quan ens anem fent grans i no assolim els comesos que inconscientment tenim ens envaix un gran sentiment de nostàlgia.
    Hem de fer conscients eixos comesos i anar directament a ells, no tingues por Aleix, al final et trobaràs amb els teus comesos i desitjos.
    Jo pregue a Déu i rese per tu.

    Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 28-12-2021 | Valoració: 10

    Espere que hages trobat, Aleix, l'esperança, que no és més que l'amor, el gaudi, el desig i el compromís.
    Sí la trobes, o millor, si ella te troba no la deixes escapar.
    Hi ha molts llops en els hospitals de luxe i tu has de fer llargues passejades amb ella per la platja de la vida.
    Estigues cego o sigues vident, ella, l'esperança no et soltarà.

    Un abraç, amic Aleix des de Valéncia.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 22-08-2021 | Valoració: 10

    Es nota molta passió en el poema, però sobretot entrega, amo.

    Feliç aniversari de la meua dona i jo a la teua família i tu.
    Que passés un bon aniversari i que tingueu tots llarga i feliç vida.

    Des de Valéncia a Vilanova de Castelló un abraç.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 10-08-2021 | Valoració: 10

    Els desigs i les enveges són normals en les persones, tot i que quan estan barrejats amb odi poden ser letals.
    Però dos amics, amants o coneguts normalment no poden evitar envejar-s'hi, que no és al cap i a la fi la por a la pèrdua.

    Un fort abraç des d'un xicotet racó del nostre domini lingüístic, el barri de Russafa de la ciutat de Valéncia.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 09-08-2021 | Valoració: 10

    El nom, ja siga el nom del Pare, de la Mare o d'alguna cosa prohibida.
    Té el conte la vitalitat de la joventut, però tot el saber fer dels bons escriptors.
    M'ha encantat.

    Un abraç des de Valéncia

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 08-08-2021 | Valoració: 10

    És una anècdota refrescant, de les que ixen un dia roí o amb molta calor i vore l'altra cara de la realitat, refrescar-se i sobretot amb aigua.
    Jo solia anar s un xalet que tenia piscina i em banyava en gener, eixies calmat, des de llavors, ja fa més de quinze anys, em dutxe amb aigua gelada tot l'any.

    Un abraç des de Valéncia.

  • Vicent Llémena i Jambet | 06-08-2021 | Valoració: 10

    Jo també recorde la olor de la mar, sobretot quan jo, amb tres o quatre anys em portava mon pare a la platja de Natzaret, que hui és port i ens menjàvem un sepionet cadascun, no he tornat a trobar eixe sabor i ens el bevíem amb un quinto de cervesa.
    Un dia es va amagar a unes roques i a mi no se'n va ocórrer més que preguntar als desconeguts si havien vist a mon pare.
    Després vaig vore el Cel, va eixir i em va fer un giravolt als braços.
    Hui he llegit el seu escrit i he recordat a mon pare i he plorat de nostàlgia.

    Un fort abraç des de Valéncia

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 18-07-2021 | Valoració: 10

    Ni tampoc no voldria carregar-te amb el meu ideal.

  • Vicent Llémena i Jambet | 18-07-2021 | Valoració: 10

    Quan un vell parla pot fer-ho per a engrandir eixe arbre, però hi ha vegades en què el vell o té por o no ama i et conta el que vols, que no desitges, sentir.
    Hui la major part de les persones no s'arrisquen i quan trobes un que ho fa, agarra'l amb força, amb amor, desig, gaudi i compromís que és el que et dóna ell per a que eixe arbre faça els seus propis esqueixos.

    Hui l'amor entre home i dona pot arribar a ser revolucionari.
    Ara, i no parle per a tu, que també, tots hem de tindre la llibertat que només el nostre Jo interior poda.

    Un abraç des de Valéncia i dir-te que et considere un amic i, els amics s'ajuden sinse demanar-ho.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 07-07-2021 | Valoració: 10

    Les Fogueres de Sant Joan les celebren a Alicant, però a Valéncia, la meua terra celebrem l'equinocci de la Primavera amb Les Falles, el nom de falla, en llengua valenciana vol dir una espècie de torxa que s'utilitzava fa molts sigles i que han donat lloc al nom de les nostres festes.
    La nit de Sant Joan la celebrem, abans del virus dèneu, a la platja, fent Fogueres amb fustes.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Allò de la lesbiana era per a que veieres el que pot amar una mare a un fill.

  • Vicent Llémena i Jambet | 27-06-2021 | Valoració: 10

    Allò de la lesbiana és el manco important, t'ho he dit per a que veges el que pot amar una mare al seu fill.

    Un abraç des de Valéncia

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Vicent Llémena i Jambet | 27-06-2021 | Valoració: 10

    I si és a canvi de la teua vida t'estan obligant.

    Vicent Adsuara i Rollan

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: