Has fet un poema complet, amic Aleix, com "l'espill i la màscara" de Borges, has tocat la pregunta que ens fem tots nosaltres quan veiem per primera vegada a les nostres mares o pares, si és el cas d'una dona, què vol la mare? Què sent una dona?
És una pregunta que no té resposta i, que en la seua manipulació conforma als individus i a les societats.
Qui s'entossudix en voler sentir lo que pensa que pot sentir una dona s'homosexualitza, tu has elegit, com jo, l'escriptura, uns altres fan servir la ciència o l'art.

Preciós poema.

Un abraç des de Valéncia a Ribes de Freser. Et superes dia a dia.

Vicent Adsuara i Rollan

"...de vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai un poble per un home sol, recorda sempre això Sepharad..."
He recordat el poema de Salvador Espriu, també homosexual i, la mort de Rod Hudson, en aquella època jo tenia vint-i-un anys i algunes prostitutes de dalt del bar on jo treballava se'm varen oferir a fer-m'ho debades, jo, que tenia molta por no hi vaig accedir.
No va ser fins als vint-i-tres anys que no ho vaig fer per primera vegada en ma vida, encara que ja havia tontejat amb alguna altra, però jo tenia un embolic mental molt gran i no va ser sinó després de la meua anàlisi en l'escola de Lacan que vaig saber que jo era heterosexual, o com solc dir ara, no-res.
Va ser una mort que posà en el món als homosexuals, que varen començar-se a mirar amb altres ulls, més de soldats grecs que no de portadors de la bandera i, ens vàrem adonar molts de que som iguals tots i diferents, però que no hem d'alçar la mà pel xiquet que escriu nom de xiqueta en el seu coixí, com diu Federico García Lorca.
Realista poema i, imagine per on hauràs passat per arribar a poder contar-ho, no sigues un màrtir, sinó un heroi, que ho ets, Nil.


Un fort abraç des de Valéncia


Vicent Adsuara i Rollan

Potser la seua ànima et donà la possibilitat de que estimares la nostra llengua valenciana i, et feres el seu portaveu.
Preciós poema, Rafael.

Un abraç a Vila-nova de Castelló i a Còrdova, les dos parts d'un mateix llibre.

Vicent Adsuara i Rollan

Espere que hages conseguit els teus somnis, els que vaig poder esbrinar en els teus darrers poemes, yo tots els dies rese i pregue a Déu per tu i per la teua família.
I sí, com ha dit un dels lectors, la guerra no només és l'èpica de la batalla, cal furtar i fins i tot robar gallines i, trair moltes persones i idees.
Yo solc posar, com tu ho has fet en lo de la bicicleta, en què acaben morint i han de pujar a peu i, amb la mort que impregna al corresponsal també, en la suor de les seues paraules; solc posar l'exemple de que saps que estàs en una guerra quan el sostre de la teua casa et cau al damunt, quan una veïna que t'enveja et delata per roig o per blau, o per qualsevol cosa que no s'avinga amb el règim en el que estem.
La guerra, a pesar de tindre un déu, Mart, en la religió romana, és d'allò més cruel.
I fins el que la conta sua, patix, se li desemmascaren tots els seus valors.


Un abraç des de Valéncia cap a Ribes de Freser


Vicent Adsuara i Rollan

Efectivament, Jomagi, hi ha una certa ignorància de molts de nosaltres, des de les persones del carrer fins els que fan els programes de televisió, és en l'Era de la informació que comprenem menys coses.
Yo el que m'estic adonant és que cada vegada hi ha més gent que torna a la ràdio, als diàlegs de la xàrcia d'Internet i als llibres i música. Alhora que més gent dorm als carrers.
Potser no era tan bona la idea de que una conversa es puga vore en directe?
Qui sap?

Un abraç des de la ciutat de Valéncia.

Vicent Adsuara i Rollan

M'ha agradat, de vegades, o quasi sempre és millor llançar mà als negocis casolans abans que anar al metge i, la major part de les malalties es curen amb estos remeis.
Una miqueta d'espiritualitat, una miqueta de coneixement d'un mateix i, finalment un poquet de fe, en què? En el que es vulga.


Salutacions des de Valéncia


Vicent Adsuara i Rollan

S'estima molt als gats o animals en general, jo vaig tindre bàsicament o que convisqueren amb nosaltres, dos gats, la Maya i el Denis, la primera va morir atropellada per un cotxe, em va causar molta llàstima, però el que em va fer plorar va ser Denis, jo ja era una miqueta major i ens havia viscut vint-i-un anys.
De veres que m'haguera agradat que haguera sonat el Rèquiem de Fauré en eixa nit innomenable, en què li agafí el cap i tenia els ulls, les pupil·les dilatades, com volent-me dir, no es patix la mort.

M'ha fet pena el teu gat, la teua gata i, m'ha fet vindre al cap els dos gats meus i alguns que no varen viure molts anys i que també varen estar un curt temps entre nosatres.

Un fort abraç des del barri de Russafa de la ciutat de Valéncia.

Vicent Adsuara i Rollan

Normalment a la Comunitat Valenciana diem o bresquilla, és el cas de mon difunt pare que era de la ciutat de Valéncia, o també hi ha alguns que diuen melocotó, deu ser, pense ara per mel i cotó en pèl, per la seua pell.
Ara, tot i ser necessària la floreta per a passar crisis de libido ha de ser molt pesada per a una persona homo.
Però creu-me, yo no ho faig, però la floreta i el salt és necessari en segons quins discursos humans.
En fi, la veritat és que yo aspire a un mon perfecte on cada vint-i-un dies en el cas d'un baró o vint-i-huit en el cas d'una dona, no hi haguera cap crisi. Perquè la medició de les crisis en el temps és un acte debades i inexacte.

Un abraç des de Valéncia

Vicent Adsuara i Rollan

Però segons Freud en el món sempre i en totes les cultures l'incest està prohibit, potser per tindre una persona sagrada, de total confiança, que jo, personalment agraisc.

Vicent Adsuara i Rollan

La Lluna, Aleix, sempre serà un gran misteri, fins i tot si estiguera habitada. Hi ha moltes persones, jo he conegut a dues dones, que la tenien o la tenen, millor dit, com el seu déu.
I fan, d'amagatotis la seua litúrgia i li resen i li preguen, és una forma de ser, fins i tot Camus, en el seu llibre 'Caligula' la fa protagonista d'un amor incestuós.
Entre germans, l'Església, ja ho saps, permet l'amor entre cosins. En fi, l'amor, crec, hauria de ser lliure, amb els límits de la vida.

Bé, un abraç des del barri de Russafa de la ciutat de Valéncia

Vicent Adsuara i Rollan

Per molt que ens parlen del canvi climàtic seguirà, com sempre venint l'Hivernàs a portar-nos gelor, malalties i bons matins.
La vida no canvia tot i que li vulguen pegar un volt administratiu.

Un fort abraç des de Valéncia

Vicent Adsuara i Rollan

És trist de vore parelles i persones soles amb el seu únic habitatge, una manta.
No podem fer res? Netejar invertint en els seus països d'origen, però hui el món no és forment net.

Espere que no puguem escriure més de pobresa perquè no hi haja. Seria un bon senyal.

Un abraç des de Valéncia

Vicent Adsuara i Rollan.

Certament que no és fàcil.
Jo, de la meua dona, per exemple, ame el seu jo interior, la veig enamorada i això fa el meu nuc vital, el del meu, diguem-ne apoderament.
Jo, sincerament crec que no depèn de si és un home o dona o dos hòmens o dues dones, la bellesa, per exemple, en l'Odissea d'Homer, Ulisses la rebutja quan es tapa els oïts al cant de les Sirenes.
Però potser siga només un tipus d'amor determinat.
La veritat és que no sabem encara res de l'ànima humana, Nil.

Abraços i que la teua vida córrega plàcida i feliç com un bucòlic riu.

Vicent Adsuara i Rollan

Primerament, Nil, dir-vos i desitjar-vos un feliç i pròsper any nou 2023 per la família i amics.
I dir-te que la bellesa és sempre relativa i és l'últim element en la balança de l'amor, que depèn més que res, ja siga home o dona, de l'engany de Pènia a Metis i amb el catalitzador de Poro.
És, com la mateixa comunicació un afer entre quatre. La unitat sempre és un quartet, no hi ha mai un home sol.

Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia

Vicent Adsuara i Rollan

Jean-Paul Sartre va ser qui va dir que l'existència precedia a l'essència, donant mort a l'Ànima.
Però la psicoanàlisi sap que per a no estar psicòtic cal tindre el Nom del Pare.
Un suposat subjecte saber, que pot ser el nostre pare, la ciència, etcètera, però què millor que Déu? Tindre com suposat subjecte saber a Déu ens fa autònoms, a pesar de que jo arribí tard i vaig haver de recuperar la meua ànima, la meua essència amb la psicoanàlisi.
Mai no és tard per a ser analisant en l'escola de Lacan i si s'arriba a temps podria evitar l'angoixa crònica o malaltia mental que jo arrossegue fa més de quaranta anys.