si dormies de veritat.

aquesta terra necessita un canvi, i a poc a poc es guanyarà aquell terreny que mai s'hauria d'haver perdut. La mare Terra sempre guanya.

un poema descriptiu d'imatges trenades i belles, tens alguna cosa que em recorda algú, però res, coses de llegir massa. Bon treball.

i he vist que ets de fora, però tu vius dins de Catalunya, es nota el teu amor, així que no et criticaré les faltes que has fet, perquè et sobra el sentiment. Però vigila, que de tant dolça, pot embafar, i malgrat tot, s'ha d'agrair el teu esforç.

ple d'imatges que retornen a la infantesa, o que volen fer-ho, sense trampes i amb poques paraules, i uns mots molt ben triats. Un aire de nostàlgia força agradable.

m'agrada com l'has escrit, i les imatges ofertes, m'agrada el teu estil, si jo pogués fer els poemes com tu, seria feliç.

Molt d'amor empatxa, mol belles paraules amb un abús de la paraula amor.
Hi ha fusta entre paraules, amb frases sublims d'imatges mol belles, en pots treure més profit, les reiteracions estan bé, donen força, però tantes...

No sabria valorar aquest poema, preciós i precís i que guanya força gràcies a la reiteració dels mots, de les imatges. Bonic intens i amb una engruna d'enyorança subtil entre mots que no dius. Mol bé.

No sé si l'entenc gaire, però entreveig l'esforç d'aquell que lluita contra corrent, crec que li falta una mica de força, malgrat sembla que l'hi imposis, un poema que no està mal.

Una primera part preciosa, però perd força en les altres dos, de tota manera està força bé, i descriu imatges punyents

tens una prosa poètica potent, però la seva lectura es fa lacrimògena. Entenc els sentiments de la protagonista, no el plantejament del relat. Sembla que cerca la llàgrima fàcil i manlleva potència a la història.
I tanta poesia en un relat es fa carregós.

mol ben escrit.

tinc principis, encara que no ho creguis.
Però hauries d'explicar perquè comentes a nicks que amaguen amics invisibles, perquè són això aquells que posen deus i ningú més que joanpg i tu comenteu.

Però tu ets un trampós, i anirà bé que tothom ho sàpiga, deixa tranquils a aquells que no tenen tants parents com tu, de veres i de ficticis, que et posen deus a dojo.
Escrius força bé els teus poemes, no et caln tants amics invisibles, tens molta imaginació, fes-le servir adequadament.

QUÈ TAL?