"Quan l'avi va abaixar la finestreta, l'encarregat va mirar a l'interior, va confirmar la presència de l'ànec amb un cop d'ull i va preguntar:
—Què hi fa aquest ànec al meu establiment?
—Vol veure la pel·lícula —va dir en Menut amistosament, tallant l'avi, que ja començava a escalfar-se.
—Aquí no volem extravagàncies —va dir l'encarregat amb fermesa, però sense fer cap referència concreta.
L'avi va intervenir de mala manera:
—Vaja, doncs això potser et complicarà una mica la vida, perquè es tracta d'un ànec karateka de combat entrenat per la Societat Tong. L'hauríem deixat a casa, però hauria matat tots els coiots."

Jim Dodge, Fut

Ai, la concordança! *llum blava. Però també m'agrada que hi hagi dos blau seguits... Diuen que els poetes es poden permetre més llicències que els narradors, així doncs, un poeta podria escriure blau?

A les nits em desvetllen els meus errors incorregibles a RC. Si us plau, si algú totpoderós m'escolta... permeteu l'edició de textos i comentaris!

Boníssim! Aquesta me la guardo; ara vull que em truquin per provar-ho.

Enhorabona pel relat, i per la fita amb el puzle! Tot un rècord!

L'altre dia una companya em deia que ella escrivia eròtica en castellà perquè el català "és molt maco i li treu calentor a la situació". No vaig estar d'acord i m'agafaven ganes d'escriure alguna cosa, però no és el meu terreny. Ara ja tinc què ensenyar-li per demostrar-li que s'equivoca.

No em crec que només estigués buscant el mòbil, em sembla que li està fent la guitza i ens falta la segona part.

Moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu relat "la velleta", em va agradar molt i molt.

M'ha encantat la relació de les dues. Vull saber com continua! Què està fent l'àvia? M'ho hauré de llegir moltes vegades a veure si se m'acudeix alguna cosa.

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "la velleta". Que bé que t'hagi atrapat! I m'encanta que m'ajudin a escriure millor! Els comentaris sobre gramàtica, ortografia, estil, veu narrativa, etc. són sempre, sempre, benvinguts. Imagino que et refereixes a la frase "vaig girar-me per mirar a la velleta", oi? Tens raó. Estic molt contenta a RC, però no poder editar els textos és una tortura... perquè ho faig contínuament. Però a la meva web sí que ho faré.

Gràcies!

El gris d'acer és massa fred per estar-s'hi molt de temps. La fusta, en canvi, és molt més amable. Seure davant de la llar de foc per desfer el gel. Llum taronja, daurada, vermella, i com a molt, blau. Però blau foc.

Molt interessant tot! Tinc ganes de saber més sobre Montaigne. Certament, l'amor no és racional, i els problemes comencen quan intentem discutir amb ell. L'heterosexualitat ens l'hem inventada, estic d'acord que segurament "tiraven a tot" o no es tancaven a res.

Quan estava abstreta amb Montaigne i Etienne ha entrat Cornellà derrapant com un conductor eixelebrat. Boníssim! M'ha divertit molt el canvi sobtat de... tot!

Moltes gràcies pel teu comentari tan detallat al meu relat "la velleta" que, com sempre, m'ha aportat molt.

Jo crec que també estàs fent que m'interessi la poesia. Les teves em fan experimentar emocions a les quals no n'estic gaire acostumada. I aquesta, per un moment, em fa viure el que hagués estat tenir una mare així. Gràcies

Moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu relat "la velleta". Quan vaig acabar d'escriure la part més fosca, vaig pensar "al final la Rosa ja no em voldrà llegir més". Me n'alegro que t'hagi atrapat aquesta història.

Una abraçada

Els ulls de la Mar els he vist amb aquesta descripció tan vívida. El meu fill gran també els té blaus i li canvien segons la llum, a més tenen taquetes de color mel. Ulls com aquests la veritat que hipnotitzen. I és per pujar-li a una l'autoestima quan reben tants elogis. A mi m'havia passat una cosa semblant amb els cabells.

I parlant d'elogis... Moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu relat "la velleta"; és un veritable honor rebre unes paraules com aquestes.

Quina gamberrada d'història! Aquesta me la guardo pel meu fill perquè li encantarà. La meva part preferida és la del ren llepant-li la cara per fer de cola, ha, ha. I el final, és clar.

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "Insomni". Me n'alegro que el trobis "ben trenat" perquè és el més llarg que he fet.

Ens llegim!

El meu fill petit estaria encantat amb aquesta cançoneta tan dolça. Ja el sento dir: "és bufona la cançó mami" :)

Moltes gràcies pel teu comentari a Insomni, encara que és cert que no voldríem tenir aquest tipus de veí.

Una abraçada

Hola, Rafael,

Disculpa per no comentar res sobre el teu poema. No ho he fet perquè no hi entenc de poesia, però sí que el teu poema transmet moltes emocions. Es nota que està escrit amb el cor.

Que tinguis un bon dia!

Hola,

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "Les sabates perfectes" i per la Benvinguda!

Hola,

Moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu relat "Segur que no és res...".

Crec que fa més por el que expliques aquí, eh! Com s'ho faran aquests metges? En aquest punt hi ha esperança que puguin fer bona lletra encara que els vagi la vida?

Salutacions!

Bon dia, Rosa,

Moltes gràcies pel teu comentari. Està malament dir que me n'alegro d'haver-te fet passar una mala estona?

A mi el terror em fa sentir confort i seguretat, imagino que sona estrany. Una vegada, a una entrevista a Stephen King, li van preguntar que perquè li agradava el terror, ell va contestar una cosa així:
"Una vegada vaig veure a un home donant-se cops de cap contra la paret i li vaig preguntar que per què ho feia, i ell em va dir "perquè em sento tan bé quan paro"..."

A mi també em passa amb la poesia que no és el meu terreny, aquesta poesia que has escrit és preciosa per això, això sí que ho sé veure.

Gràcies de nou pel teu comentari i per haver-me fet sentir a casa des del primer moment que vaig arribar a RC.

Una abraçada