A banda d'afegir-me als comentaris de na Rosa Gubau i del SrGarcia, que donen en la diana, també m'ha agradat molt el teu comentari als esmentats. Sensibilitat i bona escriptura, un text que també "enamora" al lector. Falta molta més gent com tu, Nil, que comuniquin estimació de tots tipus i colors arreu, que diferent seria la societat amb més ganes d'estimar. Enhorabona i encantat que tornis a escriure!

Paraules sinceres que tots aprovem. Agraït pel recordatori, no en sóm prou conscients del que gaudim en aquesta fantàstica pàgina web.

els peus toquin el terra. En llegir-lo, m'he sentit una mica transportat, també m'he notat alleugerit. És el miracle de les paraules quan l'autor està inspirat. Enhorabona!

sí un relat entretingut i ben escrit. La temàtica, tristíssima de per si, es fa arribar fins al l'espai, un element original que dóna un punt de novetat. Enhorabona!

Un plat de cuina, un desengany amorós, cerveses emmetzinades... només un mag de les paraules és capaç de treure'n un text coherent amb uns elements tan diferents. Un relat per gaudir de la lectura i meravellar-se, un cop més, de l'habilitat de l'autor. Enhorabona!

Un relat que no et deixa indiferent: tant la temàtica esborronadora com l'acurada selecció de les paraules fan de la seva lectura un plaer. Enhorabona!

que n'arriben a passar, de coses! Un text que resumeix un assassinat amb coartada d'una manera un xic velada, però excel·lentment escrit. M'ha agradat pel treball de síntesi, molt bé!

Sense el convenciment del que cal fer, ja pots posar esquers, al final tornes a caure en la temptació. Un relat que fa somriure perquè, qui més qui menys, s'hi sent identificat.

el plaer, en el format que sigui, la resta són foteses. Un poema carregat de sensibilitat que m'ha anat agradant cada cop més en anar-lo rellegint. Enhorabona, Ginebreda!

Potser sí, que només tenim els records, però no n'estic segur. Tant se val, és un poema bellíssim i que convida a la reflexió. Agraït, Ness!

llengua? Una llengua física, l'apèndix bucal, ha desgraciat la trobada? Mira que els clàssics ja t'ho aconsellaven, d'anar a poc a poc, estic convençut que hi ha hagut precipitació en el despertar dels sentits i s'ha malmès la trobada. Però no la trobada del lector amb el relat d'en kefas, aquesta ha sortit reforçada perquè he après dels llatins i he passat una bona estona. Enhorabona, kefas!

nodrir-nos l'ànima amb aquests versos tan ben trobats. M'ha agradat de principi a fi, tot el poema és un encert que no et deixa indiferent, t'anima a llegir més poesia i a deixar-se amarar pel seu missatge. Moltes gràcies!

endur-se l'ós sense haver de pelar la dependenta? El Reideirock duu molta empenta, però si es pensa que res no l'aturarà, està ben equivocat. Molt bé, Ginebreda, ara ja pots posar fil a l'agulla i escriure una segona part d'aquest relat, que volem saber el destí de l'Elvis que tan encertadament has retratat.

L'encapçalament d'aquest meu comentari ho és tot, és la clau de tota literatura, en el format que sigui (prosa, poesia, etc...). O t'arriba o ja pot oblidar-se. Ara bé, que aquest petit miracle de la paraula vingui d'un lletraferit una mica repelent o bé d'algú altre, això ja dependrà del que la musa de la inspiració decideixi. A mi els lletraferits que tan bé retrates en el relat no em fan ni fred ni calor, potser em desperten sentiments de llàstima perquè s'han convertit en esclaus de les paraules. Hi ha grans escriptors que són personalitats odioses, i aleshores entrem en el dilema de si ha de prevaler la paraula o el seu autor a l'hora de valorar una obra. Però això ja són figues d'un altre paner...

No acabo de tenir clar si es va matar o no, però m'agrada la idea i l'exposició de la mateixa. La imaginació de l'autora és notable, enhorabona!