Politiqueria, mèdia, infantilisme col·lectiu, desjerarquització de valors, pseudo enquestes-notícia, en un còctel emètic, retrat fidel de l'actualitat.
Relat directe, concís, contundent.
Gràcies Magda !

Portem uns quants milions d'anys mirant-nos als ulls, i uns pocs -poquíssim anys- mirant-nos per pantalles. Des de fa milers d'any, ens agrada dir la nostra al més aviat possible i esperem que l'interlocur demostri a l'instant que ens ha escoltat.

Necessitem les relacions sinestèsiques, el llenguatge no verbal, l'entonació, els trets suprasegmentals, la corporalitat en bloc per una comunicació fluent, plena, satisfactòria, però ens han silenciat (i nosaltres hi hem col·laborat). Solament ens resta la vàlvula de fuita dels comunicats, freds com un decret napoleònic, l'antítesi de la vera comunicacio.

La Magda, de broma en broma, fa una apologia del safareig. Una institució que ja té un precedent clàssic en el capítol de l'Odissea, on Ulises després de deixar a Circe, va a la deriva i arriba a una illa inconeguda, on el recullen unes dones que fan la bugada a un rierol, arran de mar,i allà es troba a Nausica, La Magda recupera aquest fil d'Humanisme, d'Humanitat, de sociabilitat, la tendresa i la duresa de la veu modulada.

Cal aplicar a la mateixa autora, una frase on descriu, en passant, una obra d’art del museu “la imaginació, el talent i l’excel•lent creativitat del nostre autor”, que en el cas que ens ocupa s’ha de substituir per “la nostra autora”.
Queda clar que la Magda Garcia ha fet un salt qualitatiu. D’una banda demostra que sap fer crítica artística, una forma d’assaig que exigeix alhora rigor i sensibilitat. D’altra banda, s’encara amb textos que no són precisament curts. Pagaria la pena que comencés a escriure relats, si pot ser de temes artística, cada vegada més i més llargs. I si estan relacionats amb l’art, millor encara. Els gaudiríem.

Un molt ben trobat exemple, trístíssim, però malauradament més que versemblant, de com la tecnologia no pot substituir l'escalf humà, malgrat la IA cda vegada segui més i més perfecta. De com la tecnologia ens porta a treballar més en qualitat i quantitat, tot i que el Poder vulgui vengre'ns el contrari.
Considero que és un relat més que adient a inserir en un llibre de contes per a nens, però que de fet els hi llegeixen en veu alta els pares. Portem milions i milions d'anys mirant-nos als ulls i prou a prop per agafar-nos les mans i sols tres dècades mirant-nos a les pantalles i palpar el tèclat gèlid d'un Elon Musk robòtic.

La humanització dels animals, en particular dels gossos, fa que en un relat com aquest esperis més detalls de com li anirà la vida a pagès, talment com demanaríem més informació d'una persona que l'han enviada a una cura de repòs en una clínica.

Si el relat sorprén, també sorprén que, en acabat de llegir-lo et quedis una mica desconcertat, sobretot en el moment actual de crisi climàtica, espècies invasores... Un relat a frec de l'acudit, amb un lleu rerefons de denúncia.

Combinació insuspitada de religió i publicitat. Enginyós i original