Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

85 Relats, 93 Comentaris
6551 Lectures
Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.

Últims relats de Identitat Inedita

Últims comentaris de l'autor

  • Identitat Inedita | 21-04-2021

    Completament d'acord. Jo sóc de les que penso que tothom i tothoma té dret a parlar la seva llengua. Nosaltres també.
    Gràcies pel comentari

  • Identitat Inedita | 21-04-2021 | Valoració: 10

    Gràcies brins per les teves aqpreciacions gramaticals. I és que ho sé que és va accentuat..quan és un verb, escalr... I tantes altres qúestions. Però és que escric molt de veres i no sempre pitxo les tecles adequadament.
    Podries llegir-te el meu poema-relat digues-li com vulguis PARAULES ENJOGUESSADES i fer-me'n un comentari
    Una abraçada
    Feinada és que tinc

  • Identitat Inedita | 21-04-2021

    A casa teníem un gessamí i les abelles el xuclaven a plaer. Nosaltres, petites les germanes, només vigilat que no ens piquessin quan l'anàvem a olorar.

  • Identitat Inedita | 21-04-2021 | Valoració: 10

    Vols dir que l'abella que s'alimenta amb gran plaer del nècter dels gessamins, ara en troceja la verdor?
    La poesia és perfecte i molt bonica...; res no és etern... potser aquest gessamí voleiant pel cel ho pugui ser?
    Podré comentar-te tots els relats? No ho sé. El gessamí potser seraà etern integrat a totes les atmosferes però el temps si que és finit. Al meny el meu
    Si més no, et llegirè.

  • Identitat Inedita | 21-04-2021 | Valoració: 10

    Amb rima ho sense jugues amb paraules i sentiments que fas arribar molt endins.
    Renoi!

  • Identitat Inedita | 21-04-2021 | Valoració: 10

    I saps per què un 10?
    Perquè per a mi fer poesia sense rima és el summum de l'expressió poètica.
    Preciós com expresses el sentiment de pèrdua.
    Sense llàgrimes però amb molt dolor
    Ja has vist que he començat per darrera de tot o per els primers que veig publicats. Tindré temps?
    Continuaré llengint-te

  • Identitat Inedita | 20-04-2021 | Valoració: 9

    D'això jo en dic prosa lírica.
    Un relat molt bonic i entendridor encara que el final vulgui ser trist.
    És llei de vida que quan neixem comencem a morir. L'Aurèlia, també. No te n'havies fet cabal?
    Felicitats
    N'espero un altre

  • Identitat Inedita | 19-04-2021

    Mira, faig un areferencia a la Constitució perquè de fet és el marc de totes les lleis i que permet que passin coses com les que tu expliques en aquest relat tan esgarrifós. Si, no hi ha ni sang ni fetge. No a la sala. Noa la part visible de la comiseria. Però haver-n'hi, n'hi ha.
    Aqui no he mirat enrera, no. Aqui no he rigut, no. Aquí he tremolat.
    Això és el que tenim i aquí éson vivim.

    Què és realment la Constitució?
    La Constitució es la Llei de les Lleis, que permet aplicar-les a tort i a dret de manera barroera, abusiva, baix un prisma sempre tendenciós, mal intencionat, partidista, generalment injust, amb prevaricació i, certament, interpretada segons el gust de qui mana, emparada pel Gobierno, la Monarquía, el Poder Judicial, la Fiscalia i d’altres poders fàctics i, per
    descomptat, desfasada en el temps.

    Aniré pel 5 però no sé si ara o més tard.
    Et vaig felicitant
    Podré llegir algun altra poesia teva? Com diuen els joves... va, sispli!

  • Identitat Inedita | 19-04-2021 | Valoració: 10

    Molt ocurrent. M'ha fet riure i no he mirat enrera cap vegada.
    Ara, una observació. A Menorca, Alaior, Lo pels menorquins, a les Margalides en diuen "Na Marga".
    No ho diuen que D'eu els crie i solets s'ajunten?
    Doncs això Idò!
    Au, a pel 4

  • Identitat Inedita | 19-04-2021 | Valoració: 9

    Suposo que el nom del jutge en qüestió no és un "eufemisme" de marchena o maza, no?
    És un relat truculent; fa com angúnia veure com a aquest desgraciat se li acosta el final que ell, fill de la gran "pàtria" volia per un altre.
    Déu ni do.Si escriure bé té un mèrit o molts, comunicar sensacions encara en té més; ës com en aquelles novel.les negres que mentre les llegeixes vas mirant enrera.
    Continuarem al el número 3

  • Identitat Inedita | 19-04-2021 | Valoració: 9

    Bona posada en escena. És que relament és això: una posada en escena.
    La Justícia no busca la veritat. La Justícia serveix bàsicament per, posant-se els jutjes la toga, les punyetes i el que faci falta... prevaricar. Ah, el poder...

  • Identitat Inedita | 19-04-2021 | Valoració: 9

    Des que el món és món, i fins la segona dècada dels segle XXI el que uneix els sers vius, siguin peixos, siguin aus, siguin amfibis, siguin humanas, siguin rèptils, siguin mones... són les feromones.
    Sembla que en segles venidors, jo ja no hi serè, les causes d'atracció seran diferents segons expliques... Jo no ho tinc tan clar,. L'odi, l'amor, l'enveja, la cobdícia, l'avarícia, la gelosia, la gula.... etc. no ha modificat el comportament humà; abans, els primats mataven per menjar, ara els primats humans maten per divertir-se (rei), també per menjar... i la cobdicia de molts per assolir el poder... hem canviat la fesomia però no els sentiments. Hem canviat comportaments però no allò que els motiva.
    A quin segle situes tu els habitants del teu relat? segur que tan ell com ella se sentem decebuts del resultat de la seva trobada. És inherent en el ser huma ser gregari , necessitar-se i, estimarse?
    Tot amb tot, el relat és impecable. Ben estrucurat i amè. M'ha costat entra-hi
    Felicitats. Com relateu, relataires. Em vaig quedant enrera a cada pasa..

  • Identitat Inedita | 19-04-2021 | Valoració: 9

    A veure! des de principis dels segles fin ben entrada la segona dècad del segle XXI el que ens ha unit fórem peixos, fórem aus, rèptils o humans, fòrem anfibis o mones, han estat les feromones.
    Com que jo no he agafat aquest transportador i sí que estic enamorada, ara em sento una mica teletransportada a uns àmbits completament desconeguts per a mi.
    En qualsevol ca. atès que el teu relat és de3 ciència ficció, el valoro com a tal.
    Amè i per a mi una mica incomprensible; digues-me tonta.Ho accepto
    Felicitats per entrar a concurs. Allà en les veurem.
    Una abraçada

  • Identitat Inedita | 19-04-2021

    Si vas estudiar filologia catalana ja estàs unes quantes passes per davant meu.
    Jo sóc, ja es deu notar, autodidacta.
    Gràcies pel comentar-me

  • Identitat Inedita | 19-04-2021 | Valoració: 10

    Preciós, tendre, subtil, amb eros fregant el cel.
    No cal enredar-se molt. Amb tan poc es pot dir tant!.
    Les meves felicitacions eternes.
    Puc fer com en Kefas i fer un afegitó?
    Em dones el permís?
    Va! m'hi poso i em tot cas ja em renyaràs.

    I amb l'ànima espaterrada
    De cada flor el seu perfum
    Entomo i en faig el nècter
    Per xuclar-lo els dos en un

    I l'ànima em regalima
    I del nècter en fem mel
    I et tinc dintre en cos i estima
    I en fem dolç tocinet de cel

    I el cel davalla a la terra
    I omple d'encís ànima i prada
    El tocinet fa deler
    De neguit entre les cames

    I el fular el rostre amaga
    Car em sento avergonyida
    De tan plaer galejat
    Entremig la prada humida

    I ara entomo el repòs
    De tant neguit festejada
    En braços del meu espòs
    I romandré asadollada


Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: