Gràcies pel comentari, Maculan. Molt em temo que tens raó, a en Caidan el futur no li regalarà res...

Un bonic relat molt immersiu, capaç de portar-me al seu costat i copsar l'escena de primera má.

Enhorabona!

En resposta al comentari fet del "Capítol 2 del Motxiller d'Euríclea. El riu".


Hola Xavier, t’agraeixo molt el teu comentari, en cap moment me’l agafo malament, al contrari.
Tinc presents els bons consells que em va donar en Terriche’t, o almenys ho intento, els considero valuosos i encertats.
És cert que el Sistema Mètric Decimal es va crear el 1720, i fou per posar ordre al desgavell que significava que hi haguessin tantes mesures diferents.
Jo també em vaig plantejar d’inventar-me mesures noves perquè és cert, que llegir “metres” o “litres” enmig d’un text “de fets medievals” sembla estrany...
Al principi, quan vaig crear el món d’Euríclea, ho vaig fer parlant de colzes, passes, canes, pams, arroves, unces, etc. Però vaig acabar per descartar la fidelitat històrica; ja que 1 lliura eren 400g, però quan es parlava de 400g de carn, era 1 terça... massa enrevessat.
També em vaig adonar que com a lector de llibres de fantasia i de novel·les històriques, cada vegada que s’empraven mesures de longitud, pes o volum “no comunes”, m’encallava i no era capaç de fer-me la imatge mental necessària per creure’m la història amb rapidesa.
Així, quan vaig decidir escriure el Motxiller d’Euríclea, aquest fou un aspecte que vaig considerar important per no complicar massa la lectura.

El Motxiller d’Euríclea no es correspon a cap època històrica real d’Europa, però intenta situar-se tecnològicament en el que serien més o menys els segles XII i XIV europeus. Si bé, dins la categoria de fantasia en la que situo els capítols, em permetré algunes llicències més endavant que fan més ric al món.

Entenc que el corrector ha modificat el text del teu comentari, perquè en Caidan ja ha travessat el riu, i n’ha sortit xop i tremolant de dalt a baix. Per això està davant del foc eixugant-se la roba mig esporuguit.

Salutacions, i gràcies pel comentari!

El Somrís Provocador, m'ha fet pensar en un quarterback de futbol americà que li passava una cosa similar, Jhon Elway, amb un "somriure burleta" permanent que irritava als contrincants, però sovint també als del seu propi equip quan les coses no els anaven bé. Va rebre més d'un cop pobre.

Hola Xavier, t’agraeixo molt el teu comentari, en cap moment me’l agafo malament, al contrari.
Tinc presents els bons consells que em va donar en Terriche’t, o almenys ho intento, els considero valuosos i encertats.
És cert que el Sistema Mètric Decimal es va crear el 1720, i fou per posar ordre al desgavell que significava que hi haguessin tantes mesures diferents.
Jo també em vaig plantejar d’inventar-me mesures noves perquè és cert, que llegir “metres” o “litres” enmig d’un text “de fets medievals” sembla estrany...
Al principi, quan vaig crear el món d’Euríclea, ho vaig fer parlant de colzes, passes, canes, pams, arroves, unces, etc. Però vaig acabar per descartar la fidelitat històrica; ja que 1 lliura eren 400g, però quan es parlava de 400g de carn, era 1 terça... massa enrevessat.
També em vaig adonar que com a lector de llibres de fantasia i de novel·les històriques, cada vegada que s’empraven mesures de longitud, pes o volum “no comunes”, m’encallava i no era capaç de fer-me la imatge mental necessària per creure’m la història amb rapidesa.
Així, quan vaig decidir escriure el Motxiller d’Euríclea, aquest fou un aspecte que vaig considerar important per no complicar massa la lectura.

El Motxiller d’Euríclea no es correspon a cap època històrica real d’Europa, però intenta situar-se tecnològicament en el que serien més o menys els segles XII i XIV europeus. Si bé, dins la categoria de fantasia en la que situo els capítols, em permetré algunes llicències més endavant que fan més ric al món.

Entenc que el corrector ha modificat el text del teu comentari, perquè en Caidan ja ha travessat el riu, i n’ha sortit xop i tremolant de dalt a baix. Per això està davant del foc eixugant-se la roba mig esporuguit.

Salutacions, i gràcies pel comentari!

M'agrada la senzillesa de la teva escriptura. Per mi és una lectura rica i de bon llegir

Em sembla un relat molt interessant, i fa pensar...

Sóc nou en tot això i a més, no domino gens les noves tecnologies, així que he trigat a "saber" com anava això de respondre els comentaris.
Quan vaig veure l' (Ofensiu) dalt del teu comentari a la dreta, vaig pensar que t'havia ofès a tu, o als administradors de la pàgina per el poc nivell del relat, l'estil o la manera d'escriure... després ja vaig veure que no, que tothom ho té i els administradors em van explicar per què serveix.

Et vaig respondre el teu comentari fa dies, però "dins" de la meva secció de comentaris. Amb lo que vaig pensar que no tindries per què saber-ho mai, si no era que hi tornaves a entrar per curiositat i llavors el trobaries.

T'estic profundament agraït per l'extensa i constructiva crítica a més dels consells literaris, els quals, intentaré tenir en comte.
Lo de no ofegar-me llegint, tens tota la raó, m'agraden les frases llargues i de vegades m'hi solo perdre.
Seguir o continuar, ús d'adjectius, detalls, etc, és molt interessant i em farà créixer i millorar quan escrigui.
El Languagetool de franc ja el faig servir, però, o té funcions gratuïtes que desconec o no sé fer-lo anar tot lo bé que ell pot.

Em va agradar molt que et fixesis en el petit detall de l'Hostal i la Taverna separats, més endavant quedarà contestat el perquè l'Hostal del poble no és alhora la taverna...

Moltes gràcies per la crítica totalment constructiva i extensa, que has fet del meu primer relat.
En prenc nota i miraré de tenir-les present.
El Languagetool ja el faig servir, però segurament té alguna funció que jo no sé aplicar i m'indicaria les puntualitzacions que em dius.
Intentaré aprendre de tots els comentaris constructius que rebi.