És un relat planer i senzill, però que t'enganxa fins al final i et fa pensar. No serà també que amb els anys els nostres cercles socials es van fent més estrets ... Alguns ja no hi són, d'altres els hem perdut la trajectòria, els fills, pares..., Anem alleugerint l'equipatge.

Com sempre, gràcies per fer pensar.

Moltes gràcies pels teus comentaris. Personalment és un relat al qual li tinc especial estima perquè jo també vaig riure molt mentre l'escrivia, així com les opcions que em venien al cap. Va ser una nit molt divertida.

Un cop més gràcies per llegir-me.

Trobo molt original com inicies el relat amb una calaixera i, aquest fet dona lloc a un desenllaç molt maco.
De fet, considero que si els nostres mobles expliquessin de nosaltres... La dita, si les parets parlessin...jo sempre dic, si els meus mobles parlessin.

Els vins tenen tanta personalitat i singularitat que crec que jugues molt bé amb aquest símil, fins i tot el regust suaument amarg dels tanins. Com l'alegre tardor que no és més que la primavera de l'hivern.

El teu relat se m'ha enganxat per dins, m'ha girat com un mitjó perquè m'ha fet recordar una situació viscuda ja fa uns quants anys. Després de set anys esperant Godot, aquest estiu el Cosmos – vull pensar – ens va fer coincidir en un lloc molt llunyà de les nostres vides quotidianes. No vaig saber què dir, excepte retreure-li no haver respost a les meves dues cartes.

Moltes gràcies pel teu escrit

Honesta reflexió. Jo, em vaig passar l'adolescència anhelant els 18 anys, i quan els vaig complir, la decepció va ser brutal. No faré d’adult assenyat, com tampoc deixaré que em guanyi la falsa supèrbia que pensem que tot el viscut ens atorga.
Si em permets, et recomano un llibre: El guardián entre el centeno – The Catcher in the Rye de J.D. Salinger ( no sé com està traduït el títol al català, per això no vull córrer el risc)
Tinc un secret el qual t’ajudaria en aquesta nova etapa de la vida, però no te’l diré. Sols et faré un titular: Estàs condemnada a ser lliure!!, que res ni ningú et limiti.

El teu consell sobre el meu calaix descregut, m'ha fet pensar i emprendre una nova actitud vers el mobiliari, però també sobre el seu contingut...de vegades guardem coses en forma de records, o records en forma de coses de les quals ens n'hauríem de desfer, ja.

Gràcies per llegir-me i aportar.

Avui dia sembla ens han venut que la felicitat ve per Amazon, El Corte Inglés, etc.
És la meva modesta opinió, ja que sembla que si no tenim l'últim model de mòbil, d'ordinador, de cotxe, tv de plasma super plafff, etc. la felicitat s'allunya de nosaltres, i és ben al contrari, quan arribem a pensar més en el que tenim que no pas en tot allè que no tenim, potser, i només potser, la felicitat la tenim més prop.

Gràcies per llegir-me i opinar.

Salutacions

Gràcies per llegir-me i comentar. Efectivament és un calaix.
Salut

gràscies pels vostres comentaris. Mai m'he etrevit a compartir els meus escrits, potser a partir d'ara m'animaré.