Honesta reflexió. Jo, em vaig passar l'adolescència anhelant els 18 anys, i quan els vaig complir, la decepció va ser brutal. No faré d’adult assenyat, com tampoc deixaré que em guanyi la falsa supèrbia que pensem que tot el viscut ens atorga.
Si em permets, et recomano un llibre: El guardián entre el centeno – The Catcher in the Rye de J.D. Salinger ( no sé com està traduït el títol al català, per això no vull córrer el risc)
Tinc un secret el qual t’ajudaria en aquesta nova etapa de la vida, però no te’l diré. Sols et faré un titular: Estàs condemnada a ser lliure!!, que res ni ningú et limiti.

El teu consell sobre el meu calaix descregut, m'ha fet pensar i emprendre una nova actitud vers el mobiliari, però també sobre el seu contingut...de vegades guardem coses en forma de records, o records en forma de coses de les quals ens n'hauríem de desfer, ja.

Gràcies per llegir-me i aportar.

Avui dia sembla ens han venut que la felicitat ve per Amazon, El Corte Inglés, etc.
És la meva modesta opinió, ja que sembla que si no tenim l'últim model de mòbil, d'ordinador, de cotxe, tv de plasma super plafff, etc. la felicitat s'allunya de nosaltres, i és ben al contrari, quan arribem a pensar més en el que tenim que no pas en tot allè que no tenim, potser, i només potser, la felicitat la tenim més prop.

Gràcies per llegir-me i opinar.

Salutacions

Gràcies per llegir-me i comentar. Efectivament és un calaix.
Salut

gràscies pels vostres comentaris. Mai m'he etrevit a compartir els meus escrits, potser a partir d'ara m'animaré.