... és un simple canvi d'etapa. Em vaig inventar aquest pseudònim per la manera com veig el món, ja massa pertorbat, per això Declivi. Decliví espero que quedi com una paraula més i no se'ns cruspeixi aquest planeta que ja massa malament està tractat.

Trobo meravellós com has fet anar el llenguatge d'aquesta manera tan intel.ligent i fantàstica.

... que és més que surrealista, però no he desvetllat el misteri.


Sergi

... cant a l'amor.


Sergi

... molt la teva manera de descriure eròticament el potencial sexual femení.


Sergi

però tampoc és això. No és un clam a que tot rebenta. Jo em refereixo, com a mort, simbòlicament, a la gent que opta per destruïr el món i les seves vides. Tampoc vaig tant enllà, encara que és difícil copsar el sentit exacte de la poesia, això està molt clar.


Sergi

... al comentari que m'has fet... doncs sí, pot parlar d'un país llunyà que s'esvaeix i de moltes altres coses, hi pot haver moltes interpretacions diferents, pel que crec jo. Però jo el vaig escriure pensant en la mort com aquesta mena de gent endimoniada com són, per exemple, els genocides i demés, ja m'entens, gent que no sé què hi deu tenir dins el cap que es dedica a corrompre el món de manera brutal. Però qualsevol interpretació és bona, per descomptat.


Sergi

... admirable el comentari que m'has fet.


Sergi

... vols que et sigui sincer, doncs et dic: tot el món en la seva totalitat és una completa bogeria.

Merci per dir-me que el poema és original.


Pel que fa al teu relat, m'inspira nostàlgia, doncs avui en dia sembla que fer l'amor hagi perdut la connexió amb aquest mateix amor.

Tal com ho descrius tu, doncs així és com agraden les coses de veritat com aquesta.


Sergi

... sí, la bona bogeria està bé... però jo, a la poesia, el que faig és sublimar aquesta bogeria per eliminar-li la pròpia paraula equivocada. O sigui: la bona bogeria no és bogeria, ho és només per a qui s'ho creu.


Sergi

... resposta a la teva pregunta, t'haig de dir, encara que n'hi deu haver moltíssims, sincerament, doncs això: que no conec cap nom d'un Déu de la Bogeria.

Respecte al teu relat, el que més m'agrada és l'estupidesa que li fa sentir la dona a l'home al final de tot: perquè per a què menjar-se tant el coco amb coses que no es poden solucionar si el que compta és disfrutar?


Sergi

... realista. És sorprenent com dónes a conèixer fets de la vida que són d'aquest món i que poca gent coneix.


Sergi

... aquest capítol també el trobo molt interessant. El trobo tan tràgic com cridaner, dues qualitats que el fan ric.


Sergi

... segueix notant que saps descriure molt bé i molt ordenadament i que hi tens la mà trencada.


Sergi

... pel comentari. I sí, tens raó, som tots folls.
Pel que fa a la primera part de la teva sèrie, et puc dir que escrius d'allò més bé i que saps deixar atònit al lector davant de què passarà.
Felicitats!


Sergi

És evident que la bogeria és necessària, sí; si fóssim sempre precabuts, ens tornaríem bojos al màxim doncs per entendre el món s'ha d'exercir de foll. De fet podem estar tranquils: totes i tots tenim quelcom d'aquesta follia necessària.
Pel que fa al teu relat, és colpidor, i m'entusiasma descriptivament el final: 'el buit de la mort'.


Sergi