Ciber-punk del heavy!

Fa mal llegit aquest relat, i crec que això és un bon símptoma, de cara al relat, no a allò que ens expliques.

Ens fas reflexionar sobre els experiments que els humans realitzem amb animals, i com algun dia, els animals que experimenten ho acabaran fent amb els humans. Tot arribarà, al pas que anem... però prefereixo el solar-punk, és més positiu ;-)

Bon relat, i sort en el concurs!

Ferran

Has sabut donar un toc de cifi autèntic al relat de justícia del mes en curs, i sols per això ja mereixes ser finalista, que no sé si ho seràs, hi ha més relats ;-) a banda del teu.

Aquí ens expliques una història que gira el mitjó de Fahrenheit 451, en aquella història estava prohibit llegir llibres, aquí l'amor no és legal, bona comparació, original si et sembla bé.

La cifi és això, fer pensar, especular amb la realitat actual i divagar quin pot ser el camí que triï la nostra societat. Tu en fas una crítica molt irònica, i la cifi és això, no sols parlar de naus espacials, això seria fantasia galàctica. La cifi no vol fer-te creure res, vol que estiguis vigilant, com fas tu en el teu relat.

M'ha agradat!


Ferran

Ens fas un resum de la màquina del temps d'H.G. Wells, i ens fiques a un catalanet de pro, amb llinatges semblants al del famós escriptor noucentista, que no dubto que deu ser casual... ;-) iens fas un micro de ciència-ficció molt ben trobat, amb el teu estil personal, la teva gràcia narrativa, i la teva fina ironia.

Especular és allò que ens fa mirar al futur, no cal anar-hi a viure, ni voler saber què passarà. Especular sobre què pot passar és la gràcia de la cifi, i tu ho has encertat en un relat senzill i ben dibuixat.

Un relat de cifi ben portat, i senzillament.

Sort!


Ferran

No sé si ho saps, però aquest relat és de ciència-ficció nua i crua (pura y dura, que dirien en castellà), ara com ara, i et diré més, es pot encabir en el corrent "Solar-Punk", que és un corrent poc conegut i positivista que predica un futur no tan negre com ens el pinten molts escriptors de distopies negatives com serien els del corrent "Ciber-Punk".

Així que, personalment, et desitjo molta sort a la tria d'aquest mes, però si per mi fos, ja series finalista, per temàtica i per estil literari. Sols tinc un dubte, la paraula "begúnies", segurament una flor que desconec, però que no he trobat tampoc.

Bé, malgrat els meus desitjos, la teva pena és que jo no tinc la clau, sols vigilo el correcte funcionament de tot allò que envolta al concurs, però com aficionat a la cifi, el teu entra de ple dret en el gènere del mes. Altres relats, que pretenen ser cifi, d'aquest mes, malgrat que han entrat a concurs, no passaran el tall final, ja t'ho dic ara. El teu sí, però sols falta que el jurat estigui d'acord amb mi, ja saps com funciona això, oi?

M'ha agradat molt, toca la fibra amb delicadesa, sense empelegar al lector de sensibleria dolça, un relat humanista i malgrat que ens parla d'un rebuig social, en els fons, ens obra una certa llum d'esperança. Jo ho he llegit així. Sort!


Ferran

Molt assolida la sensació de nerviosisme que traspua el relat, la sensació d'estar a punt de trencar els teus propis principis, duent a terme una acció que fins ara et tenies prohibida. I l'última escena, obre tantes opcions, de com s'atansa aquella figura, si amb bones intencions,o no tan bones... ella en el seu món, i qui sap com pot acabar tot.
Ens deixes amb l'ai al cor!

Et felicito! Molt ben escrit i un estil molt correcte per a un microrelat de gènere eròtic, on fas jugar molt bé la imaginació.

Per cert.
Fes cas del comentari anterior, a l'organització li calen les teves dades si vols passar a la final. Segur que els jurats et valoren com es mereix el relat.

I això, benvingut o benvinguda a relats.

Benvinguda a relats.

Pots enviar-nos un correu a concursos.arc@gmail.com ?

Et volem demanar un favor.

Gràcies!

Amb aquest títol, no hi sé veure la justícia, hauria d'haver llegit els relats anteriors del concurs, crec, si realment segueix una cronologia. Ho hauré de fer!
Però individualment, si segueix o no una cronologia, aquesta escena està molt ben narrada, la pots visualitzar, i com et diu la brins, amb alguna errada menys, poca cosa i banal, seria un relat no rodó, seria perfecte.

No el valoro perquè no valoro mai, però per ser justos, un vuit fora de la pàgina te'l mereixes.
Els deus a relats van molt a la baixa, són fàcils de donar, però un vuit fora de relats no és gaire corrent.

Sort en el concurs!

Ferran

Hola, Jordi. Benvingut a relats.

Veig que fa poc que publiques a Relats, i per la bio veig que tenim una edat similar, i que vam tenir la mateixa feina. Mira, m'ha fet gràcia aquesta coincidència.
Jo fa temps que no publico res en aquest perfil, i n'he tingut d'altres, però no penjo res de relats ja fa temps.

Sobre el teu relat, dir-te que m'agrada, que és divertit i està molt ben escrit. Jo diria que és poc eròtic, però té aquella sensualitat innocent que atrapa al lector. Bé, és el protagonista qui dona aquest toc innocent al relat, amb les seves observacions.

Et desitjo sort en el concurs!

Ferran

Com t'agrada el vodevil!

No és un eròtic tòrrid, ni de bon tros, però té la seva gràcia eròtica. No sempre cal escalfar al lector, sols amb seduir-lo ja tens molta feina feta, i el teu estil d'escriptura sempre va del bracet amb la ironia. Aquest mes no podia ser de cap altra manera, ets un mestre en aquesta tècnica.

Tens una veu pròpia, i un estil molt personal. No el perdis.


I per això que dius dels comentaris, seria una bona idea per evitar aquests altres comentaris que es fan pel fòrum, així tots estaríem contents de poder comentar allí on ens sembli més encertat.
De moment encara et comptabilitza com comentari normal.

Una abraçada i salut!


Ferran

Bon relat i bon ritme narratiu. Avui ens has dut fins a Itàlia, però bé podia ser per casa nostra també això que expliques.

No coneixia el mot "llagasta", sempre s'aprenen paraules amb tu!

M'alegra veure't participant, no perdis el neguit de seguir explorant els relats de gènere!

Sort!

Ferran

Qui hauria pensat que la filla fos tan dolenta, o potser sols s'ha venjat d'una mare massa controladora, possessiva, ves a saber!

Amb un bon ritme entre diàlegs i la veu del narrador, ens portes a un final, que l'he vist venir, però sols ho veiem aquells que som mal pensats, com jo.
Podria ben bé haver estat un accident sense mala intenció.

Hi ha alguna falta, un "em" que ha d'anar amb H i un "barallem" (és un castellanisme, o més ben dit, traduït del castellà "barajamos" que en català i en argot negroide no vol dir el mateix) que no és correcte, un "especulem" hauria estat més encertat.
Hi ha alguna cosa més de sintaxi, però banal, et recomano un corrector en xarxa. El languageTools, va molt bé per evitar aquestes petites errades.

Però el relat té molt bon ritme i ens condueixes molt bé fins al final, sorpresa!

Benvinguda a relats, i al concurs!


Ferran

Has lligat perfectament el relat, és negre fosc, i molt fosc.

Molt bo el ritme imposat de lectura, tot i que hi falta alguna coma, però són petits detalls de tecleig. Crees l'ambient amb molta mestria i ens portes de la mà per un relat rodó.

Et felicito, he vist al nonno i al net perfectament.

Sort!

Ferran

Mateu-lo per poca-soltes!!

Si jo fos jutge d'aquest concurs, tindríem un relat teu cada mes, però jo no soc jutge, t'ho juro!

M'ho passo molt bé, llegint cada mes la teva aportació, i aquest detectiu tanoca l'has brodat, i amb un lèxic perfecte pel tema negre. Sembla que toques totes les tecles de tots els gèneres!

A veure el mes vinent amb l'eròtic, ja friso!

Ferran

Són aquelles que m'agraden, les que la memòria et retorna.
Jo no vaig estar mai, de jove, en cap d'aquests búnquers de la guerra, a la meva escola també en tenien, era dels Maristes, i recordo que en fer la piscina va sortir al descobert un d'aquests túnels que duia a un cementiri de monges, mortes durant la incivil guerra aquella.

M'agrada el ritme del relat, està ben escrit i de comprensió ràpida (no com els meus, oi? Que sempre et feia patir). T'arriba al cor, i al cervell, i això m'agrada també.
És del teu estil, i això està bé, tenir un estil vull dir, una marca de la casa.

Sort en el concurs!

Ferran

Molt bon ritme de lectura, es llegeix sense entrebancs i avança lliscant amb suavitat, malgrat allò que ens expliques, cap a un final dur, que en el fons és tendre, és l'amor entre germans en un món que els hi és hostil. Les promeses de les terres promeses!
Res com una llar calentona!, alguns cops, les aventures no ho són tant.

Si algun dia el reescrius, jo no posaria "índies", personalment preferiria "indígenes" o "salvatges", serien dues paraules que ells usarien, com britànics, que sembla són. Índies ho deien els espanyols, i encara no s'havia fet popular a reu del món, però bé, és una punyeteria meva.

Molt bon relat!, et desitjo sort en el concurs!