Has participat!!

Me n'alegro un fantàstic com tu no pot deixar d'elucubrar fantasies o maleses.

Bones sensacions les que ens vas narrant, fan que empatitzis amb el follet i odiïs els pixapins. I amb aquest final... de por, potser per posar-nos en camí del següent relat...?

T'espero al desembre!


Ferran

Ens fas un tour per la mitologia moderna del fantàstic i en deixes una frase final, que per ella mateixa ja és un microrelat.

Bona proposta fantàstica!
Ben trobat, Edgar!

Ferran

Home! Fantàstic, gènere fantàstic...!!, no ho és, terror t'ho compro, i tirant cap a crònica negra.

Però molt ben escrit, amb la pausa tràgica necessària per avançar fins al final sense perdre l'interès.

He trobat a faltar una coma a; "...sentia les seves converses, amagat a la foscor." La coma abans de la paraula amagat, o seria "les converses amagades...". Que ben bé ja podria ser també, però em sembla que no va per aquí la intenció.

I un que, una mica abans, al començament gairebé, que hauria de ser un "els quals" o un "qui". Quart paràgraf; "Vaig sobreviure menjant els cadàvers dels que anaven morint" aquest que, hauria de ser un qui. I fins diria que millor en singular; de qui anava morint.

Però res, molt bo el relat, l'he gaudit!

Ferran

Per aquesta perla que clou un curs molt discutit, per l'alt nivell que ha demostrat el concurs aquest any i els teus relats, t'he de dir amb coneixement de causa, han estat sempre a la terna dels desempats final, o directament finalista, cosa que parla molt bé de la teva mestria.

I en aquest relat em fa tot l'efecte que has fet un salt qualitatiu més enllà d'allò que ja et vaig comentar en un altre relat, i que ara no hi tornaré. Has evolucionat en el teu estil i es nota, sense deixar de banda el teu compromís social que defenses en tots els teus relats. Felicitats doncs, i t'espero en el pròxim curs, que serà molt del teu grat, ja ho veuràs.

Ferran

I aquest relat és una llegenda moderna, no sé si t'has inspirat en alguna rondalla que has escoltat pels pobles de la nostra terra, però mereix ser part del nostre costumari mitològic.

No sé si has llegit en Ramon Mas, un dels qui porten Males Herbes, un parell de llibres d'ell estan impregnats d'aquesta màgia que tu ens descrius en el teu relat, "Afores" i "Estigmes", em sembla ara que es diuen els llibres, si no els has llegit, tu has de fer-ho, t'agradaran, si t'agrada escriure d'aquesta manera com ho fas.

Felicitats per un llenguatge tan pulcre i per una narració tan engrescadora.

Ferran

I aquest relat és una llegenda moderna, no sé si t'has inspirat en alguna rondalla que has escoltat pels pobles de la nostra terra, però mereix ser part del nostre costumari mitològic.

No sé si has llegit en Ramon Mas, un dels qui porten Males Herbes, un parell de llibres d'ell estan impregnats d'aquesta màgia que tu ens descrius en el teu relat, "Afores" i "Estigmes", em sembla ara que es diuen els llibres, si no els has llegit, tu has de fer-ho, t'agradaran, si t'agrada escriure d'aquesta manera com ho fas.

Felicitats per un llenguatge tan pulcre i per una narració tan engrescadora.

Ferran

Amb un sentit irònic molt seriós ens parles d'una distopia futura on el microbi ha fet molt més mal del que preveiem que ens faci realment.
M'agrada el ritme imposat en el relat i com el desenvolupes fins a un final d'esperança, malgrat les dificultats d'un projecte viable tal com el planteges, sembla més aviat el final de la raça humana en els seus últims dies.

Molt bo, molt cruel.

Felicitats fremen!


Ferran

Enhorabona pel teu tercer aniversari en aquesta pàgina d'esbojarrats lletraferits vinguts a més o a menys, segons es miri. Senyor no Faraó Kefas de Fitmosis !!! ai! que no eren nombres romans, que eren admiracions!!!

Felicitats pels tres anys i per un relat tan ben dissimulat d'aniversari personal.

I per molts altres més!

Ferran

Hola Montserrat! Aquest any m'he llegit tots els teus relats, i he vist un avanç extraordinari en el teu estil, molt més acurat i treballat, i puc dir-te de bona tinta que algun dels teus relats no ha quedat finalista per poquet, poquet. Coses del desempat. No sé com t'anirà aquest mes, espero que quedi aquest finalista, que no ho sé, però tal com l'he llegit, i sense saber què han escrit els altres participants, cosa no certa, ja que me'ls llegeixo tots, diria que tens punts per ser-ho, però no tinc cap vareta màgica per obligar als membres del jurat a fer allò que ens agradaria que succeís.

Està molt ben narrat el relat, i m'agrada el ritme que impregna la seva lectura, és del teu estil però amb aquella passa endavant que cada any es nota més.

Sols tinc un dubte, no d'estil, si en la paraula acaronar quan dius que li acaricia les trenes. Crec que "amanyagar o acariciar" seria més adient a aquest gest. No dic que no sigui correcte, però imagina com quedaria. Això però no rebaixa un relat de molt bona factura.

Ànims i a perseverar, que vas a millor!

Ferran

I no facis cas dels comentaris del fòrum, i el del jutge, que potser té raó, però tu has d'acabar amb un altre relat aquest curs.

I tal dia farà un any i així celebrarem l'aniversari!

Espero el teu últim relat!

Ferran, l'homefosc

Les celebracions humanes sempre han d'anar acompanyades de cert dol. Sembla que no acceptem el nostre destí, però celebrem la vida i la mort, en els seus aniversaris, com cal.

És aquest un relat molt mesurat, que es llegeix amb un ritme mesurat, lent, tot un prodigi de mesura.
I per celebrar un aniversari, i un mig aniversari, qui ens ha de dir què celebrar i com (parafrasejant aquell borratxot que va ser president).

Espero que estiguis bé de les molèsties i m'alegra veure que segueixes escrivint.

Una abraçada Aleix!

homefosc

Tot el parament i la descripció de la vella m'ha fet pensar en la mare de l'Alan Bates, mirant per la finestra, encarcarada i freda, com si ella vigilés l'exterior i ella sempre vigilada pel seu fill.

Salvant les distàncies argumentals de la peli esmentada, molt ben narrat aquest micro, i molt ben escrit. M'agrada!

Bon relat Ossian/Toni!


homefosc/Ferran

Molt original la teva entrada al teu escrit: Si no et fa re, digues quin és el do que sense sol la fa feliç" sols t'ha faltat el mi. Potser amb un "Vine amb mi, si no et fa re..." al principi ja ho tenies. I totes les notes musicals en un petit diàleg.

A banda d'això, un relat molt fosc i poètic, sense fisures, que ha tret de tu el millor prosista que tens dins.

Ferran

Un microrelat per pensar-hi. Molt bo. Ben estructurat, ben escrit i ben narrat amb una història molt més llarga que no ens expliques, però que deixes entre veure.
I si torna del viatge, fer-lo tampoc no seria cap bogeria, per provar!

Ben retrobada narradora, felicitats pel relat.

Mantens un ritme constant en la lectura i ens condueixes fins a un final de trencament, fins el punt en que li cal xerrar els secrets més interiors al narrador. Malgrat tot, veig un distanciament, un no voler saber-ne el motiu de tot plegat, i potser aquesta atmosfera és el més colpidor i allò que t'atrau més de la lectura.

Bon relat!

I felicitats per ser finalista.

Ferran