Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

Barcelona,

96 Relats, 838 Comentaris
266681 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Dels meus relats a concurs, que durant els anys de participar van quedar finalistes, n'he fet un recull electrònic que podeu baixar/descarregar gratuïtament des de LEKTU
No sempre els he publicat sota aquest perfil, però tots es poden trobar dins la pàgina de relats en català.



Com evoluciona el nom que utilitzo a les xarxes.

F. d'Armengol és la base de tot plegat
darmengol es com ho escriuen ara al meu fill
darman em deien els amics, fa uns anys, quan anàvem al cinema amb la colla, i un dia ens vam topar amb la peli darkman. Cosa que va derivar en darkman quan em vaig inscriure a aquest portal allí pel 2007, i quan un antic relataire em va dir que quedava més autèntic home fosc Ajuntant els dos mots, vaig adoptar aquesta paraula per identificar-me a les xarxes. I en record a la família de la mare, ara poso Galzeran davant de l'homefosc. Galzeran-homefosc i ara crec que ja no ho tacaré més, si més no, en aquest perfil, el primer que vaig obrir a Relats en Català.


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A l'octubre del 2024 publicaré la meva primera novel·la de fantasia màgica en un món inventat, que algunes vegades s'assembla a casa nostra. I arribat el dia, que ja falta menys, si el voleu comprar el trobareu aquí, a edicions secc

Gràcies per llegir-me.

Ferran d'Armengol
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////

Últims relats de Galzeran (homefosc)

Últims comentaris de l'autor

  • Galzeran (homefosc) | 10-05-2024

    El dia s’ha llevat clar i el cel és d’un blau intens. I tornaràs a ser digne de la teva taula rodona.

    Al cel sia la teva lírica, Maria, la qui vas ser la nostra Gessamí Blau.

    Et trobarem a faltar!

    ACS

  • Galzeran (homefosc) | 24-04-2024

    Aquesta és la imatge principal d'aquest bell poema teu. La imatge que a mi se m'ofereix, i que de moltes maneres, comparteixo, malgrat que no tingui el do d'expressió que tu tens, el meu és diferent ;-)

    Gràcies per compartir-nos els teus escrits.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 20-04-2024

    I per la part que em toca, moltes gràcies pel teu relat.

    Si no ets finalista, et proposo per fer l'epíleg del recull, que també serà l'epíleg del concurs, fins a aquest any. Qui sap si algú ens farà un relleu amb dignitat i voldrà seguir, de zero o amb el número quinze a l'enunciat. Els qui ara hi som, pleguem.

    Gràcies, El Notari!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 27-03-2024

    Espero que aquest poema amb aires de comiat sols sigui un poema més.
    Fes bondat i millora't.

  • Galzeran (homefosc) | 07-05-2023

    I aquest, donada també la seva brevetat, és un microrelat absurd que no dona tantes informacions com l'anterior, i pel meu entendre, és més un bon exemple de microrelat que no pas l'altre, i no tenint en compte la llargada, ja que tots dos són microrelats.
    Quin és més efectiu, això ja és cosa per discutir.

  • Galzeran (homefosc) | 07-05-2023

    No, aquest relat no és un assaig. Sols que parem una mica d'atenció, veurem que no està fent un discurs seriós sobre un tema transcendental per la lectora o el lector «seriós», juga amb la nostra manera de veure les coses i ho fa amb un discurs, que podríem anomenar; poca-solta. I el final del relat és realment una poca-soltada, la bola, mal que sigui o no de ferro, l'aguanta una figura de fusta, que en principi i si les coses no es torcen, no senten el pes de les coses. Els temps ens dirà si ara ens equivoquem. I no sé si cal dir, que en certa manera, el meu comentari no és un assaig, és part d'un relat poca-solta, que podem titllar literàriament d'absurd, tot i que dugui informació seriosa que cal destriar del relat absurd.

  • Galzeran (homefosc) | 07-05-2023

    A escala literària, diria que això és un micro assaig, modalitat encara per classificar. I dins d'aquest escrit, hi has afegit un petit microrelat, a manera d'explicació d'allò que ens estàs dient. El cos principal narratiu no ens l'estàs transmetent d'una manera fantàstica o com una narració ficcionada. I si realment fas un relat absurd, que també podria ser, aleshores no és exactament com caldria presentar-lo, li falta el sentit de la meravella, un canvi de paradigma narratiu.
    Diria que estàs a un pas de dos mons narratius, i que no en practiques cap dels dos, d'una manera prou convincent, ja que en un assaig, al final sempre fan falta relacionar les fonts del treball que ens presentes.
    I ja per acabar, si parléssim de mons diegètics, el petit relat és en un altre nivell de diègesis, diferent de la narració principal.

    Bon dia tingui!

  • Galzeran (homefosc) | 31-12-2022

    Curt i saborós, com el bon cafè (diuen).

    Ben retornat a la pàgina!

  • Galzeran (homefosc) | 25-09-2022

    Per acostar-nos la vetllada en què el Toni va estar per les teves terres d'ultramar, així ens hem sentit més de prop aquell moment.

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 03-08-2022

    I els policies fan allò que se'ls mana. Deslligar la seva vida personal de la laboral és una tasca molt complexa, ho dic amb coneixement, tinc un familiar policia i les diversitats d'opinió solen ser recurrents. Així i tot, no ens cal arribar a les mans, la mala llet és sols pels desconeguts, imagino, si el teu protagonista és client habitual del forn, i el policia és familiar de la noia que despatxa, potser és ella qui els ha telefonat perquè passin per allà. Mala peça en el teler aquest tema.
    Observar-los és una bona manera que no utilitzin mesures extremes amb aquells pobres desconeguts, que ves tu a saber si eren delinqüents, o no. Els pigments poden dur a errors evitables amb una mica de mà dreta. I sempre serà millor no enfadar a ningú que dugui cap mena d'arma al cinyell, si no tens com defensar-te. De la fornera, si s'enfada seria el seu problema, pobreta, en el fons segur que estàveu d'acord amb allò dels de dalt.

  • Galzeran (homefosc) | 03-08-2022

    Sembla que vols posar al seu lloc aquella joventut perduda, i ens el fons busques un pacte de no-agressió. Somies la teva joventut, la vivim cada nit entre llençols i en els nostres somnis, on mai solem ser prou adults, si el cor ens és prou jove.

    No cal lluitar contra la vellesa, sempre arriba, però no podem permetre que ens robi cap dia de joventut, ni que passin vuitanta o noranta anys, fins a la mort!

    Bell poema magalo!

    Ferran

  • Galzeran (homefosc) | 03-08-2022

    Un bon ventilador de sostre refresca les nits, silenciós i agradable, el pots programar perquè s'aturi quan dorms i, per cert, el teu protagonista si dorm amb eslips, li aconsellaria una visita a l'uròleg. Estic segur que li recomana no dormir amb res que et tingui sota pressió els testicles, millor dormir en pilota picada, posats a fer, més saludable per l'organisme. Això imaginant que no és cap dona, ja que a les dones no els afecta igual dormir amb eslips. M'ha sobtat que dormis amb ulleres posades, pel fet que ho esmentes tot seguit dels llençols, si no és així, a aquesta anècdota li falta context per situar-nos, però ben trobada aquesta sensació d'angoixa per la calor. Tot passa!
    Sota la dutxa s'hi viu tan bé!!

  • Galzeran (homefosc) | 21-06-2022

    Vaig estar fa poc al Perú, i també vaig pujar al Wayna Pichu, no sé si ho he escrit bé, però és aquella punxa que està al costat de les restes de la ciutadella. Quan hi vaig anar havies de demanar hora pujar-hi, quan treies el tiquet per accedir al parc del Machu Pichu.
    És impressionant la vista des d'allí.
    I volia dir el mateix que el company "aleshores", que arriba un moment que et preguntes "Què estic fent aquí?" Però quan ets a dalt, entens que tot té un preu. Felicitats per la teva excursió, jo em vaig quedar a pocs metres dels cinc mil, i allí ja em faltava aire, i caminava arrossegant els peus. Una experiència genial, així i tot, que no voldria repetir.

  • Galzeran (homefosc) | 07-06-2022

    Ben redactat, s'entén i flueix, fàcil de llegir amb una prosa sense estirabots ni paraules en excés de cultismes. Escriure fàcil no és tan fàcil i tu ho fas fàcil. Crec que el teu relat és una bona tria de finalista, el jurat t'ha premiat ben merescudament.
    Enhorabona, Carme. Ara per a la final!
    Sort!

  • Galzeran (homefosc) | 18-05-2022

    Ens aferrem a les coses, i a les persones, i segons el teu bell poema, les coses també se'ns aferren a nosaltres.
    M'agrada aquesta tendra poesia, aquest record a la persona estimada que ja no hi és. I com en una detallada i senzilla pinzellada ens descrius el dia a dia dels vius, quan ho som, i com es noten els espais desocupats, quan ja no hi som, tant, que fins als més petits detalls quotidians ens enyoren.

    Molt bonic, tendra i arriba al cor sense fer escarafalls.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor