Gràcies Nil!!
El poema va sorgir una nit d'aquest passat estiu amb lluna plena. En plena matinada endinsat pel bosc amb mi mateix. Va ser tan màgic!!

Un relat que integra les virtuts de l'embadocament (el fixar-se un en una cosa tan nímia com el camí lliscant d'una gota d'aigua per la finestra) amb la capacitat que demostra el text de "metaforitzar-la" amb la pèrdua de la per mi sagrada individualitat quan un s'integra en una societat que només es mou per consignes de ramat.
Enhorabona Sebastià!

Narració que es nota que està escrita des de l'ànima. Finíssim i alhora descarnat llenguatge...

Narració que es nota que està escrita des de l'ànima. Finíssim i alhora descarnat llenguatge...

Moltes gràcies, Breu. No sabeu com d´útils són almenys per mi els vostres comentaris. Són una mica la llum que em guia per fer-ne de nous quant em trobo enmig del bosc espès de les paraules...

No sé si és massa pur, aquest llenguatge "medieval", però vaja... la idea era precisament aquesta, transportar el lector a una altra època.
Moltes gràcies, Canela!!

Es tracta de porno fi català, ehehheh...
Miraré de fer-ne d'altres amb llenguatge actual. Crec que no hi ha massa material d'aquest gènere. Eròtic sí, però porno "fi" no crec que massa.
Gràcies!!

Mil gràcies, Perla!!

Per quant el segon. Va si us plau!!! Quin morbo...

Natura i artifici (el llenguatge). El nostre origen i una de les coses que sortosament hem sabut fer be els humans, posats en contacte.
Ànims, doncs, endinsa't per aquest camí per protegir-te de tanta barbàrie.