per el teu relat, no saps lo que pot ajudar-me, acabo de publicar un relat desprès de tant de temps, no estic gaire be i el teu relat amb dona força..graçies.

Far molt de temps que no escric res a relats encare que de tant entrant i entro i llegeixo alguna historia, normalment no comento ja que tampoc publico res però avui m'ha atrapat "Amor Terrenal" he començat a llegir i no he pogut parar, es interessant l'intriga que es planteja al final, et far pensar que i han misteris per descobrir que encare no entenem i que potser, (i això es una cosa que he pensat de vegades) la mort no es quelcom definitiu, ni passes a un altre mon amb una altre vida si no que la vida continua aquí a la terra, (de fet i han religions que ja creuen en la reencarnació) solament que comences de nou, tens de tornar a aprendreu tot, però potser i ha alguna cosa, sigui l'anima o la consciencia o lo que sigui, en general hem refereixo al teu caràcter, el teu instint, les teves inquietuds que continuen vivint en tu encare que sigui en el cos de un altre i que no puguis recordar-ho. Molt be per el teu relat, de tot cor felicitats

Això que hem dius no se si agafar-mo com un compliment o be un depreciï, veig que tu només comentes, gracies per la nota, jo escric lo que sento i u escric a la meva manera però voldria saber una cosa ¿que es lo que respectes? ¿la meva forma de escriure o algú més? perquè si i ha alguna cosa més trobo que es un comentari estúpid.

Moltes gracies per comentar-me, far temps que estic en baixa forma i un comentari sempre ajuda.
Saps arribar molt be a fer entenedors uns sentiments, el teu relat es breu i amb molta força, m'ha agradat molt i reflexa un amor de ben segur envejat per a molts. Et faré cas, m'he esforçaré a escriure i continuaré lleguin-te.

De tanta riquesa que si ha acumulat

Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

PARTICIPA!
RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim, o ENVIA DE NOUS!

Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

PARTICIPA!
RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim, o ENVIA DE NOUS!

on i ha lo bo i millor de tots nos-saltres perquè es lo que expressem amb les paraules que surten del cor, sentiments per a compartir entre tots

Que boniques les flors, no i ha res més pur que els infants. perquè permet Deu que això es destrueixi cada dia?. Per a mi Deu no existeix, però sortosament encare i ha persones que son capaços de estimar i de creure, si més no en els valors de la vida. Bon relat

La vida es un som-ni, sempre volem que es facin realitat, el passat ens ajuda a comprendre el present i projectar els somnis del futur. Les coses en la nostre vida tenen la importància en la nostre capacitat de somniar. Res es perfecte, però ens o sembla.

Crec que i ha persones que sense cap mica de escrúpols i sensibilitat se aprofiten dels demés i això o fan en tots els camps, senzillament es la seva manera de actuar, no tenen ni tant sols un nivell de valors, son egoistes fins al extrem. Per a mi es perden el millor de la vida que es la complicitat amb un altre, no far falta estimar, si ets honest pots trobar una persona només per pesar-ho be però sempre dient la veritat. aprofitar-se dels demés es sempre una violació. Sempre i podem caure però la vida ens ensenya i segur que si es vol tot-hom troba a la persona adequada. Un relat molt directe, felicitats

Entrar dins del anima del llop, es com si volguessis crear un mite bo per destruir-ne un altre de dolent que durant massa temps ha perseguit a aquestes entranyables criatures.
Estimo als animals i sempre he venerat al llop

amb poques paraules descrius el que tots sentim de tant en tant en el moment de haver de fer alguna cosa o tasca que no ens agrada, encara que això ens far valorar més aquells altres moments que te la vida..els bons.

Caram, m'has deixat confús, hem fas entrar en un mon amb moltes tragèdies entrecreuades com si fos una especie de cercle fatídic perquè cada una de les tragèdies es molt complexa i de difícil solució. Si es un relat verídic es forca terrible encare que moltes vegades passem per coses que sembla que no puguem superar i que a la fi es resolen favorablement. amb lo del ull segurament pot aver-hi una solució quan els metges hagi'n investigat les causes, els altres tres personatges sembla que es un motiu de tolerància o una mala convivència de un matrimoni que hauria de fer la seva i no intervenir-hi ningú més. Et desitjo molta sort, m'ha agradat la teva forma senzilla i entenedora de escriure. Una abraçada de esperança.

Sembla que estàs en un carreró sense sortida i a la voluntat de un altre. Estic amb tu, val més morir en vida que alimentar falses esperances, no ens podem alimentar de flashos.
Molt ben expressat, espero que sigui inventat però si no també i han moltes opcions a la vida