M'ha semblat una poesia molt intensa Sergi. Dic intensa perquè aconsegueixes expressar amb paraules el desig i això no és gens fàcil.
També m'ha cridat l'atenció com descrius la sensació que et provoca aquesta mateixa intensitat.

Aleix

Primer de tot dir-te que jo tampoc sóc gaire de banderes. El poema no és un intent de lloar aquestes, sinó més aviat al contrari, ja que en ell representen el món tal i com està establert. El títol, doncs, vol significar que en els temps que vivim potser el sistema tal i com el coneixem està com a mínim en qüestió. De totes maneres és un plaer que algú que llegeix algun poema meu, a part de que li agradi i el valori positivament, l'interpreti lliurement.
Pel que fa als comentaris en anglès, no acabo d'entendre perquè ni qui els publica, suposo que ja se'n cansaran vaja..
Finalment donar-te les gràcies pel teu interès i també pel comentari.
Fins aviat!

En aquest cas he intentat plasmar en el poema la situació actual d'incertesa que vivim. Les banderes volen representar aquí els diferents països del món i a la vegada el sistema que les manté en peu. Per altra banda, no acostumo a comentar relats ni contestar comentaris però faré tal esforç ja que reconec que pot ser molt enriquidor.
Moltes gràcies per la valoració del poema i també per l'interès mostrat.
Fins aviat!

Ostres és una història molt trista... és molt dur perdre una persona estimada d'aquesta manera... El relat està molt ben escrit, m'ha emocionat eh... i em fa gràcia l'accent aquest de València. Ahm i gràcies per comentar-me el relat!

M'ha agradat molt, tan la primera part com la segona. La primera part és com un cop de puny al nas, però ben suau. La segona és una encaixada de mans feta en poesia. Aquesta és la impressió que m'ha donat el que has escrit, i no és gaire sovint que una poesia m'entri tan directe, i això m'agrada.

Ei m'ha agradat molt aquest poema. Fas fer volar la imaginació eh... no se si et sabria omplir d'amor, però no m'importaria ser lladre de la teva dolça intimitat.

És un poema molt bonic aquest, és molt difícil sentir amor quan no és correspost, però també pot ser un sentiment agradable, sobretot amb el temps. Potser t'has de quedar amb els bons records, que segur que n'hi han, i quan passa la tempesta tot es veu més clar.
Ja saps el que es diu, la vida dona moltes voltes i allò que sembla perdut per sempre pot ser retrobat.

M'agradaria molt ser el causant d'aquestes frases senzilles però molt intenses.
La veritat és que el que més estimem, per circumstàncies, ho solem guardar en records.
Moments en que has viscut amb aquella persona amb qui voldries estar sempre, aquella persona a la qual has perdut o no pots tenir.
És ben cert que l'amistat és el més gran tresor que es pot tenir. M'ha agradat.

Ei, fa molts anys que dono voltes al corall, estic encegat i cansat, però sempre que intento acariciar-lo per sentir el seu batec la corrent m'allunya. El somriure brilla en l'horitzó de la meva vida, i és el temor d'aconseguir i de perdre, de sentir i d'estimar...

En el bosc on de petit entre somnis ens perdiem, allí on el desitg acarona la suor i les abraçades fan fugir la por. M'ha agradat aquest relat. Gràcies pel comentari i quan vulguis, je.

Waw tia, realment és un relat intens eh. Sembla que ho vagis sentint a mida que l'escrius. M'agrada, et seguiré llegint.

Ei, aqui dius en paraules el que és la poesia, i és que poesia és tot allò que pot ser bell, tot allò que desprèn sentiment, tendresa, passió. M'agraden les pinzellades d'erotisme si es pot dir aixi.

Et seguiré llegint!

M'agrada molt aquest poema,sobretot com expreses el desitg de sentir a la persona a qui va dirigit. amb poques paraules vas augmentant la intensitat d'aquestes fins al final apoteosic. Curt però intens.

oblidar un gran amor és el mes difícil que hi ha al mon, només quan ho aconsegueixes t'adones de tot el que ha passat mentre senties el dolor de l'absència, la indiferència, el desengany, la humiliació...
Ara que ja ho he passat, i tot això queda molt lluny, és quan puc sentir aquell amor amb tranquilitat tot i saber-lo lluny i impossible.
M'ha agradat el relat, curt però intens.

És un poema molt intens aquest que has escrit. Parles de la sang com si fós patiment intens, i al final et dones l'esperança que aquest patiment arribarà al final, i es convertirà en llum, que és senyal de serenor i felicitat. Espero que arribis a aquest punt!