Cercador

Tots els relats de pereneri

  • L'últim dia

    pereneri - 10-11-2009 - 1116 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Aquesta nit passada he sabut en un somni que avui seria l'últim dia de la meva vida. més

  • Necessito

    pereneri - 17-07-2009 - 908 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Coses que necessito més

  • Connectar els caps

    pereneri - 19-04-2009 - 1047 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Enllaça amb el relat Pare i filla més

  • Et vas proposar ser feliç

    pereneri - 19-04-2009 - 1012 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La recerca de la felicitat d'una persona que estimo. més

  • La benedicció de l'estat

    pereneri - 28-03-2009 - 1091 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi ha gent que necessita, sembla, la benedicció de l'estat per anar a fer un riu més

  • En estat

    pereneri - 23-02-2009 - 970 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Una mena d'assaig filosòfic sentimental familiar còsmic, dedicat a... ella ja ho sap. més

  • Em fa por que em diguin que no

    pereneri - 23-11-2008 - 1125 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Reprodueixo una explicació que he sentit, il·lustrada amb un cas pràctic i tot, sobre una mena de neurosi que no sé si és molt o poc comuna més

  • La galeta

    pereneri - 04-08-2008 - 1287 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    No sé si cal considerar aquest relat com si fos un conte i prou. Potser és la descripció pròxima, detallada, poc convencional però intencionalment objectiva que hauria fet la premsa sobre aquests fets, si haguessin passat. Com un "reportatge literari", en podríem dir. En qualsevol cas, és un relat que m'ha agradat i alhora m'ha costat molt (mesos) escriure. més

  • Un mini

    pereneri - 11-06-2008 - 1266 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Un altre minut musical més

  • L'espill de l'ànima

    pereneri - 11-06-2008 - 1492 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Abans, a la tele, quan s'interrompia un programa per motius imprevistos, posaven uns "minutos musicales". Això és un minut musical, el tenia per aquí i no sabia què fer-ne. més

  • L'Enginyer del Cau Principal

    pereneri - 20-05-2008 - 1330 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Un conte sense més transcendència. O amb una mica de transcendència. més

  • El mitjó perdut

    pereneri - 14-04-2008 - 1099 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Recreació lliure d'una anècdota casolana. És del mateix estil que Les almoines de l'avi. més

  • Noli me tangere

    pereneri - 26-03-2008 - 1299 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Vaig escriure aquest text d'una tirada (en unes dues hores) el dia de Pasqua del 2008, diumenge 23 de març. Després l'he deixat reposar uns dies, l'he rellegit, he corregit alguna cosa de l'estil i, si bé no m'acaba de fer el pes, no sé exactament què en podria treure o què hi hauria d'afegir i, per tant, el publico tal com està. Normalment m'estimo més suggerir que no mostrar, i en canvi aquest text és massa explícit. Però ara no el sé arreglar com m'agradaria. Si hi feu crítiques seran benvingudes. més

  • Una noia estranya

    pereneri - 19-01-2008 - 1932 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    De com els fills de vegades pugen torts. més

  • Com una criatura un instant perduda

    pereneri - 04-01-2008 - 1338 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Paràbola de la vida. més

  • Suïcidi involuntari

    pereneri - 26-10-2007 - 1480 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Els accidents, ni que siguin amb aparença de voluntarietat, són coses que passen, que ens poden passar a tots. Vivim de miracle en un món molt perillós. I l'ésser humà, amb els seus invents, el fa encara més perillós. Però això no és intrínsecament dolent, és el progrés. Doncs això, que hi ha suïcidis que no són del tot voluntaris. Oi que distingim entre l'homicidi i l'assassinat? Doncs també caldria distingir entre suïcidis voluntaris i involuntaris, suïcidis amb traïdoria i suïcidis sobtats. més

  • Pensar en avui, pensar en mi

    pereneri - 13-10-2007 - 890 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Diàleg entre una consciència inclement i un personatge que li fa més cas del compte. més

  • Mira amb els meus ulls

    pereneri - 06-09-2007 - 854 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Un viatge als llacs del nord d'Itàlia, mirant amb els ulls d'una altra persona. més

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pereneri

pereneri

18 Relats

82 Comentaris

21536 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
[La meva biografia coincideix substancialment amb la de l'usuari que fins fa no gaire es feia dir peres.]

O sigui, vaig néixer fa moooolts anys... Està bé, no tants. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat (excepte els Reis i el patge Faruk) és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
setembre 2007
pereneri@yahoo.com