Cercador

Tots els relats de Unicorn Gris

  • Crom ofereix la seva versió de la Jeniffer; versió filosòfica i stoera; presentem "la Arantxa"

    Unicorn Gris - 23-09-2011 - 1755 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nota: Aquesta cançó coincideix només parcialment amb la realitat de l'autor; no hi busqueu una correspondència exacta de la cançó amb la realitat. És, per dir-ho així, poesia i literatura, simplement. Sobre en quins punts sí coincideix amb l'autor, es guarda secretisme. És el dret a la int més

  • Un refrany sobre els estils literaris, en vers.

    Unicorn Gris - 22-01-2011 - 1492 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Heus aquí un refrany en forma de vers: "No pots fer un llibre per tots, cada llibre té un estil, i cap estil mai val per mil, perquè per bonic que sigui aquest, perquè sempre hi haurà lectors, que amb un altre estil estiguin tranquils, (...) més

  • Revolució i benefici.

    Unicorn Gris - 21-11-2010 - 1414 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi havia una vegada un home ric que tenia un xófer que deia tenir una ideologia socialista. El xófer li va demanar permís al seu senyor per tal d'assistir regularment a les reunions i mítings del seu partit i grup ideològic. L'home no s'hi va negar pas. Per tant, el senyor es va extranyar quan va arribar a les vuit del vespre i va veure al seu xófer mirant la televisió i sense haver anat al míting del partit d'aquella nit. ¿Perquè no hi era? més

  • Auca de Tommy Hilfiger, dissenyador de roba.

    Unicorn Gris - 05-11-2010 - 1175 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com tothom sap per aquí, és un art el bon vestir. ¿Qui millor en pot saber? Potser en Tommy Hilfiger. Quan ell inventà roba a ritme de rock, la ment li deia "I'll never stop!!". Després de 25 anys i panys, ell va fer bons guanys. I té admiradors ben bons, com Anna Wintour o Quincy Jones. En sa empresa fa vestits i joies, ideals per als nois i noies, que arriba a vendre per tot el món, sense perdre-hi ni un segon. En Tommy Hilfiger, el seu nom, com ara bé sap tothom, ve d'una família catòlica irlandesa, però a ell gens li pesa, amb el temps i l'esforç, en el món de la fama marca "gols". I com en el seu cor hi té bondat, en l'esclerosi múltiple ha ajudat, ja que, com calerons té molts, ell fa bones donacions. Però com que l'enveja està aquí i allà, algú de racista el va acusar, més

  • Per a desestressar el nostre portal, "don't worry"... una simple cançó

    Unicorn Gris - 05-11-2010 - 1037 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Novembre de 2010. En Crom, en Mitnick i en Matterman, es troben de nou pensant i rumiant en una habitació amb ordinador propi (per a qui no recordi el relat anterior, en Mitnick és el seudònim del vice-administrador stoer i en Matterman és la identitat d'un usuari semi-real del portal stoer). Es porta bona part de la tarda treballant. Cal anar posant els ciments futurs de La Stoa, per a que la RFC no triomfi, o és el que es pensa a vegades... - Bé, nois - diu en Mitnick; - crec que, amb aquest punt, queda decidit el futur de La Stoa. Espero que tu, Crom, facis la feina que has de fer. - Però abans - dic jo (en Crom per servir-vos), - ¿em deixareu fer una altra cançó? En Mitnick i Matterman diuen alhora: - ¿¿Una altra cançó encara?? - parlen quasi alhora. - Noi - diu en Matterman, parlant només ell - ja prou que vas fer la nota amb l'anterior cançó. Sobretot, amb allò de que més llarga no la tindrem... - Però nois, vinga... - insisteixo. més

  • Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.

    Unicorn Gris - 10-08-2010 - 1093 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    En aquest moment, sense ser vistos per l'Èric i la resta de la colla, un jove vestit de forma no molt diferent a la de l'Armando observa l'escena. No pot sentir gaire del que diuen aquell grup des d'on es troba, però està molt atent a la situació. - Bé - li diu una persona, d'edat avançada i cara arrugada, al noi que observa. - ¿Suposo que ja has vist prou, oi? Tu m'has dit que t'agradaria saber on és la Miranda. Doncs ja la veus. - Sí, "tatuatge", sí. La Miranda està aquí. Ja ho crec que és ella. Si l'Armando ho sabés, no sé com reaccionaria. Però tant me fa. Ja és grandet. - Evidentment, aquest jove, sigui qui sigui, té coneixença amb l'Armando i els seus. - En realitat, no és la Miranda la qui m'interessa... sinó el jove que està amb ella. L'Èric. - No sé què té d'especial aquest noi per a tu, Martí - li diu l'home anomenat "tatuatge". - No has de saber més que allò pel qual se't paga. Ja ho saps, que jo odio que la gent sàpiga gaire de mi. Tinc molt de sentit de la intimitat. més

  • Crom el nòrdic actuant quan era petit (una ficció una mica real).

    Unicorn Gris - 19-07-2010 - 1529 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Benvolguts relataires, us convido a llegir primer l'article i després el comentari de sota. En fi, esperant que aquest "full de ruta" de posar el comentari al final us sembli prou bé, anem ja amb l'article… ------------------------------------------------------------- En una escola de Valls el nom de la qual no donarem, cap als volts de la dècada dels 80, un grup de prop de cent alumnes escolten la institutriu de l'escola que els dóna la benvinguda. Tots els nens escolten silenciosos, i un d'ells aguanta la respiració… La institutriu o professora, des de dalt d'una petita tarima, amb diverses professores i directores sentades a la seva esquena, fa el discurs a la canalla: - Per a tots vosaltres, nens petits que veniu per primer cop a aquesta escola, que sapigueu que aquí hi trobareu una vertadera llar - la professora agafa aire, hi ha uns segons de silenci; després continua: - una vertadera llar on els professors dónen als alumnes el mateix que una mare dóna sempre als seus fills, més

  • Arno de Thar (Cavaller de la Galàxia) i les misterioses ombres de poder.

    Unicorn Gris - 30-01-2010 - 1274 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Estimats relataires i stoers, ¿heu llegit el meu primer relat sobre les aventures i desventures d'Arno de Thar i els misteriosos Yuctú, publicat a Relats i a La Stoa? En tot cas, explicaré una mica el context d'aquesta aventura en aquest relat, per tal que qui no l'hagin llegit no comencin "en bàbia". Endavant doncs. Ara explicaré una altra història de les aventures de "Los Caballeros de la Galaxia". Aquestes aventures, en castellà en l'original, van ser publicades per la genial colecció Multi Aventura (no confondre amb una altra igualment excel.lent colecció anomenada "Tria la teva aventura", amb versió en català). En aquell relat que us he mencionat abans, hi ha una de les possibles aventures d'aquest cavaller. Ja se sap: en aquests llibres, segons la pàgina que escullis, viuràs una o altra aventura i, si la sort no t'acompanya, pots tenir una mala fi... Un cop explicat aquests detalls, anem a per la "teca". He cregut preferible copiar un dels pàrrafs del meu primer relat per neces més

  • Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.

    Unicorn Gris - 27-12-2009 - 1417 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'Armando passeja tranquilament per la ciutat, enfrascat en déu sap quins pensaments. Camina per un passeig per sota d'una balconada. En aquests moments, la tal Maika té ganes de respirar una mica l'aire fresc del mar, i s'apropa a la balconada des de dalt. Distreta i apressurada, no es fixa en un toll d'aigua, rellisca i fa un salt per sobre de la balconada!! S'hi agafa per molt poc per l'altre cantó i queda pengim-penjam en el buit. Però no pot tornar a escalar la barana, i crida auxili. - Socors, que algú m'ajudi!! - Ella procura no mirar cap avall, intentant no pensar en que no durarà molt en aquesta precària situació. La gent que hi ha al seu voltant, tement embolicar-se, no fa res. Excepte un que s'ho mira amb un resguard d'ira... Finalment, la pobra noia no pot aguantar més i cau una altura de vint metres... ¡¡en braços de l'Armando, qui ja esperava per a ajudar-la!! La Maika es mira el seu salvador amb ulls d'admiració. - Gràcies, moltes gràcies... ¡¡De no ser per tu!! T'ho més

  • Osset de peluix (54). La Esse i la seva mística.

    Unicorn Gris - 10-11-2009 - 1204 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Esse dóna explicacions sobre els seus aparents poders: - Sóc budista experta, Èric - respon la Esse, sense que li tremoli gens el to de veu -. Crec en el contacte amb els déus i amb el Nirvana. Quan entro en concentració, els esperits em dónen informació sobre el futur i el present d'una persona. - Sí, Èric, ja ho veus - parla la Miranda. - La Esse i jo compartim creences budistes... Només que la Esse és més experta que jo en aquestes coses. - Crec entendre-ho... - afirma l'Èric. - ¿I així, Esse, tu podries endevinar, per exemple, el pròxim número de loteria? La Anti gairebé es posa a riure. La Miranda s'ofen. La Esse posa cara tranquila no obstant. (Ningú es fixa en la Simpy, que escolta tranquilament apart de la conversació.). - Èric, un respecte!! - diu la Miranda. - Aquesta pregunta de la loteria... - No, tranquila, Miranda, jo li contesto - diu la Esse. - A més, de totes maneres això de la loteria ja m'ho han preguntat d'altres. Veuràs, en el meu trànsit místic jo faig pr més

  • El general sudamericà Alcázar, personatge de Tintín: una biografia "real".

    Unicorn Gris - 14-10-2009 - 1643 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Autoritari, irascible, dictatorial, poc escrupulós, persistent, lluitador... i amic ocasional de Tintín. Aquests adjectius podrien ser els que millor definirien, fent una ullada per sobre, al general Alcázar, dictador de sudamèrica en les aventures de Tintín. El senyor Alcázar és qui podriem definir com un personatge ni del tot bo ni del tot dolent, i no sempre estrictament honrat, que contrasta amb l'"heroi perfecte" que encarna especialment Tintín. (Cal dir, per als amants del perfeccionisme, que Alcázar es diu en català Alcàsser, però que Joaquim Ventalló, el gran traductor de Tintín, conservà la versió original d'Hergé en castellà, cosa que, com veieu, jo també ho mantinc en aquest article.). N'Alcázar (no se sap el seu nom complet; se'l sol anomenar com a "general Alcázar" o simplement "general") pot ser descrit com un comú i corrent dictador de Sudamèrica. Sempre en conflicte amb el seu rival el general Tapioca, no dubta gens en utilitzar armament i vehicles diversos de guerra p més

  • Osset de peluix (53). Els aparents poders d'endevinació de la Esse.

    Unicorn Gris - 05-09-2009 - 1174 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre la Miranda i l'Èric entren al Baylie's, baixen les escales i els dos es troben amb una escena, almenys per a l'Èric, curiosa: la Esse està amb els braços estesos en direcció a l'Anti, i mou les mans en l'aire fent cercles, mentre té els ulls tancats i fa com si estigués en trànsit. La Anti, com si fos una "capitana Haddock", ho observa amb impaciència. La Simpy s'ho mira tot amb curiositat. L'Èric fa com si anés a dir alguna cosa, però la Miranda es posa un dit als llavis, demanant silenci, i li fa un gest demanant que hi posi atenció. (La parella estan a menys d'una dotzena de passos de distància del trio de noies, però cap de les tres, de moment, s'ha donat compte de la seva presència, distretes com estan en la seva espècie d'activitat, sigui quina sigui aquesta.). - ¡¡Vinga, Esse!! ¿Com t'haig de dir que no hi crec, en aquestes coses? Poders místics, revelacions, futurologia... ¡¡Avui en dia ningú creu en això!! - Deixa-la fer, dona!! - Diu la Simpy, qui davant la "rabieta més

  • Bianca Castafiore: una biografia "real".

    Unicorn Gris - 21-08-2009 - 1511 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    "Ahhh, ric!! de veure'm tant bella en aquest mirall...". Aquestes immortals paraules, que formen part de l'"Ària de les Joies" de l'òpea Faust de Gounod, són cantades per la inoblidable Bianca Castafiore, també coneguda com a Rossinyol Milanès, la única dona que té un paper remarcable en les aventures de Tintín, aventures marcades, jo no diria per ningun to de missogínia, però sí per un to molt masculinitzat. Adopto com a pròpia la opinió que Hergé no era masclista ni res similar, però, en tot cas, aquest genial dibuixant va ésser determinat per la realitat predominantment masculina i diguem-ne retrògrada de la seva època. En tot cas, tal i com ens recorda el número 9è de Tintincat, hi ha dones que, malgrat que només apareguin en un instant, deixen un petit record en la ment dels tintinaires. Em refereixo, no només a l'Irma, la criada de la castafiore, sinó a d'altres, com Miarka, la petita noia gitana; la dona faquir Yamila, la de la maledicció sobre la senyora Claramunt; l'esposa an més

  • La Stoa presenta "Tintín-frikie". Primer episodi: Tintín i Wolff (¿ja no queda ningú bo en aquest món...?).

    Unicorn Gris - 16-08-2009 - 1409 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Introducció a Tintín-frikie: Benvolguts stoers visitants i usuaris (i els qui acabeu d'arribar, també benvinguts, que quants més serem més riurem, vaja...). Bé, penya, anem al gra. Avui La Stoa presenta una secció que ja feia temps que volia estrenar: Tintín-frikie, o en altres paraules, "les aventures frikies de Tintín". (Per cert, al meu entendre, les aventures de Tintín són 25 i no 24, però aquest tema de debat el deixaré per una altra ocasió, amics.). En aquestes aventures frikies (de moment només en tinc dues en ment, aquesta i una altra, però és més que probable que me'n vinguin altres en ment, conec la meva imaginació incansable, dit amb tota la modèstia que calgui), en aquestes aventures jo donaré una altra visió del món de Tintín més desenfadada, més trapella, més "conyera" com en diuen. No es tracta de substituir a Hergé (¡¡déu me'n salvi!! malgrat que penso que "Tintín al llac dels Taurons" és un bon còmic, també penso que Hergé és un gran dibuixant que mai es podrà subst més

  • Osset de peluix (52). La bufanda misteriosa de la petitona.

    Unicorn Gris - 07-06-2009 - 933 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre l'Èric, la Miranda, l'Armando, i d'altres ossetaires es troben, per a bé o per a mal, emprenent els seus assumptes, ara és hora de fixar-nos en la que és, almenys en aquest moment del relat, la ossetaire més joveneta: la Marta, neboda de la seva tieta administrativa. En aquests moments, es troba mirant i examinant una videoconsola que fa poc que li han regalat, quan de sobte, en el pis de la Miranda on ara mateix la joveneta està sola, algú truca per la porta amb el timbre. ¿Qui està trucant, de forma tant inesperada? Res més sentir la trucada, la Marta alça els ulls com a alarmada. ¿Qui deu ser? ¿Serà "ell"? Per un moment, pensa en fer-se la sorda, fingir que no està, i no obrir la porta, però, al cap d'un moment, decideix posar-se una bufanda al coll, córrer cap a la porta, i, un segon abans d'obrir-la, per precaució, siguent ella massa petita com per mirar pel forat de vidre de la porta, diu des de darrera de la porta, amb veu insegura: - ¿Qui ez? Espero que tu no siguiz... més

  • Robert Rastapopoulos: una biografia "real" en forma de "relat enciclopèdic". Per als amants de la maldat i el crim, ha ha ha...

    Unicorn Gris - 24-05-2009 - 816 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    Benvolguts relataires, ara us mostraré un relat una mica diferent de l'habitual en els relats d'aquesta web. Aquest relat (escrit de forma una mica enciclopèdia, i publicat originalment en la web "El Tupé del filòsof", web que recentment té el nou nom de "El Tupé del periodista" i web que espero tornar aviat a penjar en la web, doncs ara estem fent reparacions), aquest relat en qüestió que ara ens toca no és pas sobre la vida de ningun heroi, sinó sobre la vida d'un malvat. I no em refereixo a l'Armando el pocavergonya; sinó a en Robert Rastapopoulos, senyor digne vist per fora, malvat profund vist per dintre. Seguríssim que als fans de Tintín els sona molt en Robert Rastapopoulos (als qui no siguin fans de Tintín, els recomano de tot cor una visita als relats tintinaires, qui sap si potser no sabeu el que us perdeu, qui sap). En Robert R., un villà malvat, sense escrúpols i maquinador, qui, quasi sempre acompanyat dels seus sicaris, intenta fer el mal a costa de diferents sistemes més

  • El vell savi Anaxàgores i les seves frases de saviesa. Tot sigui per la dignitat...

    Unicorn Gris - 04-05-2009 - 1206 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Benvolguts relataires, després d'un temps de pausa, recupero la bonica activitat relataire i filosòfica. I ho faré recordant algunes anècdotes i vivències d'un d'aquells senyors que hom anomena "presocràtics": el savi Anaxàgores, de pàtria Clazomene, l'inventor de les "homeomeries" i autor del bestseller "La Ment"... i exiliat sota condemna de la "tolerant" Atenes. Però millor anem al gra... En el moment en que comença aquest relat, Anaxàgores, qui ja feia temps que no vivia en el seu poble natal Clazomene, es trobava ell vivint còmodament a Atenes. Escrivint i mirant les estrelles i els altres, i amb una vida contemplativa, es guanyava les garrofes havent obert una escola de filosofia, en la qual ensenyava, sobretot, astronomia i doctrines dels cossos celestials (hom diu que el mateix Sòcrates visità aquesta escola en una ocasió, però que en sortí defraudat; en Plató també en algun moment llegí amb interès les teories d'Anaxàgores, però igualment en sortí defraudat al no trobar en aq més

  • Arno de Thar (Cavaller de la Galàxia) i els misteriosos Yuctú

    Unicorn Gris - 18-01-2009 - 1044 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    (Dedicat a la petita-gran colecció de llibres de Multiaventura. Xicots, gracias y hasta siempre!!). Benvolguts relataires. ¿Us sona una colecció de llibres, en llengua castellana, actualment pel que jo crec desapareguda, que s'anomena "Multiaventura"? ¿¿Us sonen alguns dels seus llibre-jocs, en llengua castellana...?? ... com "Viaje al centro de la Tierra" (una adaptació de la clàssica novela de Julio Verne, convertida en un llibrejoc amb diverses aventures, algunes relacionades amb Julio Verne i d'altres de creació pròpia; en l'aventura tu ets el nebot d'Otto Lidenbrock, i, amb aquest i el guia Hans, comenceu un perillós i imprevisible viatge al centre del globus terraqui)... ... i "Los Caballeros de la Galaxia" (aventura de creació original on Arno de Thar, un caballer noble al servei de la seva ordre, té que aconseguir un objecte arcaic de gran poder que està ocult en un planeta governat per un dictador, pels més llestos diré que efectivament és aquesta de la qual ara en faig u més

  • Osset de peluix (51). Intentant agafar valor, davant un món difícil...

    Unicorn Gris - 08-12-2008 - 734 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Èric, que està lo bastant lluny de les amigues de la Miranda com perquè no el puguin pas sentir gaire clarament, està xerrant amb la Miranda. Però es sent més indignat que no enfadat... - Bufona, em sap molt de greu haver-te donat una mala imatge davant les teves amigues... - Respecto la teva preocupació - diu la Miranda; - però, per ara, vull xerrar de tu mateix. Si vull ser la teva núvia, et vull entendre. ¿Perquè has reaccionat així davant tres desconegudes? - Perquè estic ben abochornat. Avergonyit. Em sento humiliat. No per elles clar, però la meva vida és una mica un calvari... Ell abaixa la mirada i deixa de mirar la Miranda per uns segons. Ella el mira preocupada. - ¿I perquè et sents humiliat? Jo, Èric... - He patit ja moltes humiliacions a mans d'altres persones. Estic molt... ¿com t'ho diria? Iracund. - Ja veig. Em sembla que portes, el que es diu, un dimoni a sobre. - És que hi ha gent dolenta al món, Miranda... La xicota alça el cap i posa veu ferma, però amabl més

  • Tom Sawyer i la senyoreta Becky Tacher; ai, la gelosia...

    Unicorn Gris - 13-11-2008 - 1256 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Benvolguts relataires, ¿us sona el senyoret Tom Sawyer i les seves aventures? ¿Potser no? ¿Gens ni mica? Us en faré cinc cèntims. Ell, en Tom Sawyer, és un personatge clàssic entre els clàssics de l'art de la literatura juvenil (potser una mica injustament oblidat). El jovenet Tom era el clàssic marrec desendreçat i descuidat dels pobles de colònies de l'any 1840. Quasi sempre brut, mal pentinat, lleig i bastant gandul (excepte pels diumenges, quan, amb la intenció de portar-lo a missa, l'obliguen a endreçar-se, cosa que ell fa de mala gana, perquè es podria dir que és un catòlic més aviat poc ortodox...). Això sí: apart de la seva trapelleria i de la seva ganduleria, és un bon noi i només una mica groller, i de moralitat tranquila i campechana. En moltes aspectes, era un "Zipi i Zape" o un "Bartolomeu J. Simpson" d'aquells temps... Tot un clàssic!! Però clar, el T.Sawyer és el personatge principal però no únic, doncs li envolten personatges de tot tipus: la seva tieta Polly (qui in més

  • Osset de peluix (50). El cinquanta, el número de la sort (o només del futur...).

    Unicorn Gris - 20-08-2008 - 1220 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Un breu parèntesis en la discussió entre la Miranda i l'Èric. En aquell moment, en el bar, la simpàtica Simpy es recorda que té un número dels cecs per a avui, i que, qui sap, li podria haver tocat algun caleró. El número té la xifra: "05050". Pica els dits, i li demana al cambrer que li porti l'Avui. - Veurem si tinc sort i em toca alguna cosa per la loteria... - diu "la més Mirandeta" de la colla. - Algun dia et tocarà alguna cosa, companya, no et desanimis!! - diu la Anti. - Això diuen sempre tots.. per això jo no jugo mai a la loteria. - De nou és la Simpy: la viva imatge de la indiferència i la grisor. - Sí - la Anti suspira. - ¿Si et sembla a tu, dona, potser que ningú jugués mai a la loteria ni als cecs, oi que no? Costa d'acostumar-se a tu, xica... A vegades no m'extranya gens que cap noi no... - Psa!! Anti, tu i jo estem fetes un bon parell de "marxoses"... més

  • El relat-grunyit de la dona autoritària; presentem Matilda Gumespiérez.

    Unicorn Gris - 20-08-2008 - 878 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La senyora Matilda Gumespiérez escriu aquesta nota al seu actual (de moment) marit: "¡¡Senyor Manel Cervera!! ¿Com és possible? Tu que a dures penes mereixes el nom de marit... Un altre cop t'has deixat la teva habitació feta un camp de batalla i de bravante, amb els llibres escampats de la forma més deixada i bruta, i els cendrers sense buidar, i una olor extranya per tot arreu, que si no arribo a obrir les finestres quasi m'asfixio... i el terra ple de papers, que és quasi per relliscar... ¿Com pot ser que vós, marit meu, siguent un artista pintor de professió, no tingueu ni el més mínim art a l'h0ra d'endreçar l'habitació, que és el MÍNIM que podríeu fer algun cop? Sapigueu que, per tal de no desendreçar més aquesta casa, he advertit als vostres quatre amigots de taberna que MAI MÉS tornin a trepitjar aquesta llar nostra, no sigui que els tregui a cops d'escombra. Ara, aprofitant que els vostres amics no vindran més aquí a deixar cendres de cigarret a la pica del lavabo, i que j més

  • La foscor no parla (4): Nous problemes per al Manel.

    Unicorn Gris - 21-07-2008 - 745 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - Autor: Endsi. Al cap d'unes hores el Manel es va despetar estirat al terra a un carrer del costat de casa seva . Es sentia marejat,devia ésser l'efecte de la injecció que li havien ficat la nit anterior. Es va aixecar poc a poc i va anar caminant a agafar el cotxe del cotat del pub on el dia avans l'havia deixat. Al arribar al costat del cotxe va veure que tenia les quatre rodes punxades i no sabia què fer. Va trucar a la grua per a que el vingués a buscar, i mentres tant va pensar en trucar al seu amic que va estar amb ell al pub, fins que ell va haver de marxar. L'amic no agafava el telèfon, sinó tot el contrari li penjava i desprès de insistir un parell de vegades va trobar-se que li havia apagat el mòvil. Això en Manel ho va trobar molt sospitós per que el seu amic sempre li agafava el movil.. (Continua). més

  • La foscor no parla (3): en Manel coneix mister "T"

    Unicorn Gris - 30-06-2008 - 816 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    - Autor: Crom el nòrdic. L'aire fresc de fora el pub va fer vacilar una mica el Manel. Va vomitar en un racó; però, una estona després, es trobava gairebé fresc com una rosa. De resultes d'això, va veure allà un taxi sense cap passatger, i va tenir la sort que aquest el va recollir. Deixava allà el seu cotxe, però ja se'n preocuparia després. Estava obsessionat amb la seva trobada amb aquell misteriós "T". A més a més, una mica borratxo com anava, conduir era una imprudència... Quan va arribar a la biblioteca, va pagar al taxista (una mica disgustat, perquè la factura era bastant alta). I pensar que hauria de pagar un nou taxi per a tornar, això si és que no informava a sa mare de tots aquests fets (bé, de la versió que ell volgués contar) perquè ella l'acompanyés amb el seu cotxe a recollir el que ell havia abandonat a altre lloc. Però ara ell no pensava en això. Només tenia en ment com fer engarjolar al desgraciat que havia mort a la pobre i innocent Gisela. Ja està el Manel davan més

  • La foscor no parla (2): Fent temps.

    Unicorn Gris - 21-06-2008 - 1007 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    - Autor: Carles. El Manel de cami cap a casa seva no para de pensar amb la misteriosa carta que havia rebut uns minuts abans. Caminant entre la gent amb el seu mp3 posat i caminant rapidament cap a casa seva no es fitxa amb la gent que li passa pel seu costat. Al arribar cap a casa seva va a veure la seva mare per dir-li que mes tard sortirà amb els amics a fer unes copes al pub on sol anar els caps de setmana amb ells. més

  • Anècdota de David Hume. El filòsof "poc filòsof" que es va tornar boig. Amb els seus deguts comentaris i humor...

    Unicorn Gris - 15-06-2008 - 1716 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    ¿¿Et sona d'alguna cosa el filòsof empirista, historiador, literari, i escriptor (modèstia apart), en David Hume?? ¡¡Sí, sí, bé home, no t'enfadis si no et sona de res...!! Ningú ho pot saber tot... És probable que no et soni de res (tu sabràs el que et perds...). En tot cas, et faré un favor: em deixaré de preàmbuls i anirem a per l'anècdota. Ok? Doncs endavant. Doncs bé. T'explicaré una anècdota en que "el tal" Hume va agafar (t'ho juro) una enajenació mental transitòria. Conec l'anècdota gràcies a Paul Stratern (del qual m'haig de creure que no barreja cap ficció amb aquests suposats fets reals). Jo agafo l'anècdota al peu de la lletra; només hi afegeixo la meva valoració crítica, com suposo que llegiràs aviat. No he canviat ni un punt de l'anècdota. Ara ho veuràs. Anem a veure l'anècdota. Fil i a l'agulla!! S'explica de Hume que, de resultes d'una missió diplomàtica que feia al servei d'un general (no donaré més detalls al respecte), de retorn d'aquest viatge, va agafar alguna m més

  • La foscor no parla, una aventura de Mister "T" (1). El primer contacte

    Unicorn Gris - 07-06-2008 - 1200 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    - Introducció (per Crom el nòrdic). El conte "La foscor no parla" és la primera de les aventures d'un misteriós personatge anomenat en mister "T". És un conte literari escrit per dos administradors de web. El primer, no necessàriament el més important, és en Carles (alies "Endsi"), administrador de la web "Històries Curtes"; el segon potser no necessita presentació; és en Marc (més conegut a Internet pel seu alias "Crom el nòrdic", el vostre segur servidor), administrador del portal La Stoa, i de les seves webs associades (entre elles la Stoapèdia). Però ara no és hora de parlar dels portals que administren, respectivament, Carles i Crom, sinó d'aquest conte. En aquest conte doncs, veurem com en Manel, a resultes de l'assassinat d'una coneguda, es decidirà a intentar resoldre aquest crim espantós, descobrir els culpables, i, sota una denúncia, tancar-los a la presó. Però no té cap pista de qui pot haver estat el criminal... fins que troba un misteriós sobre de color violeta que hi d més

  • Osset de peluix (49). L'Èric recomana a "la osseta" el final de la relació

    Unicorn Gris - 08-05-2008 - 824 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Ja estan la Miranda i l'Èric a fora del bar Baylie's. La Miranda no entén encara massa el que passa en aquest moment, però aviat sortirà de dubtes... - ¿Però Èric, què us heu dit les meves amigues i tu? ¿Que les coneixies? L'Èric suspira amb impaciència, i bastant enfurismat. Respira vàries vegades; sembla calmar-se una mica. - Ja has vist com he fet el ridícul, oi? Tot a fer punyetes. Jo ja plego i marxo, que tinc pres... La Miranda l'interromp amb suavetat: - A veure, carinyo meu. ¿Jo què vols que hagi vist? He arribat amb uns paquets de tabac que les meves amigues (ara ja saps com són elles) m'havien encarregat que jo comprés. Torno de la tenda i em trobo amb que, pel que semblava per l'expressió de les vostres cares, estàveu parlant els quatre de no sé quin tema... I aleshores, tu no trigues ni deu segons en demanar-me que parlem a soles... - I no has sentit ni una paraula del que ens déiem jo i les teves tres amigues? - No. A veure, el Baylie's, entre la música de fons i el més

  • Osset de peluix (48). Conflicte i discussions.

    Unicorn Gris - 01-04-2008 - 790 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'Èric en quatre passes arriba a on són les tres noies que li criden l'atenció. La Simpy somriu, però la Esse parpadeja repetidament com si ja veiés que hi ha problemes... - Què voleu vosaltres? - Pregunta secament ell. - Hola guapo! - li diu la Simpy, - Mira, estàvem esperant una amiga, i pensàvem si tu... - Jo què? - No et voldries asseure una estona amb nosaltres? - insisteix la Simpy, - Vinga, que et convidem a una beguda, per ser el primer cop que... - ¿... el primer cop que us riueu de mi? Vinga, que no estic per òsties. La Esse, en aquest punt, sentint que el problema no és seu sinó de la Simpy, mira a un cantó indeterminat del sostre del local i es despista del tema; en canvi, la Anti s'està cabrejant. - Però què passa, noi? - insisteix la Simpy. - Jo només t'estava invitant. ¿Què hi ha de dolent en...? - Mireu, escolteu-me les tres! Aquí - l'Èric segueix ferm, - un desconegut té tot el dret del món a estar sol si ho desitja. I vosaltres no em podeu obligar a... (Conti més

  • Osset de Peluix (47). Èric, el comissari i les tres xiques.

    Unicorn Gris - 03-03-2008 - 718 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    La persona que ve per la cantonada (potser ja era obvi) és l'Èric Alàssar en persona, (que no sap que la Miranda no es troba dins el bar Baylies, sinó en la tenda de tabac de la cantonada). Se'n penedeix de no haver-se pogut endur la seva agenda Palm portàtil a la butxaca, però és que, havent quedat amb la seva nova... companya, i les seves amigues, es suposa que tindria poc temps, realment, per remenar l'agenda i les seves anotacions en ella sobre filosofia i poesia. ¡¡És que Internet i la cultura roben temps, però també vol la Miranda temps per a ella mateixa!! Baixa uns esglaons d'entrada, i arriba al local. En alguna ocasió esporàdica hi havia entrat, però és la primera vegada en que hi va per acompanyar una amiga seva... ...ell ha tingut sempre tant poc temps i ganes per tenir amigues... I la Miranda no és que no sigui lo bastant guapa com per no ser la seva parella, però és que hi ha un motiu pel qual l'Èric no sembla compatible amb les xiques, tal i com ho veu ell mateix, i aq més

  • Osset de Peluix (46). Qui és la senyora Remei?

    Unicorn Gris - 17-01-2008 - 712 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda fa cara intrigada. - Molt bé, Simpy - li respon; - què em vols preguntar? - Com està la tieta Remei, carinyo? - diu la seva amiga. - La tieta Remei? Vols dir la meva tieta vidua, que té ja passats els cinquanta anys d'edat, que passa gran part del temps sola? - Sí, i que fa varis anys que viu a aquesta ciutat. - La Simpy mira a la Anti i diu: - Sola com tu mateixa, Anti. - Sí, sola com... com... com jo, sí, és veritat. - Mira que et veig una mica com extranya, Anti - diu la Simpy. - I jo també... - deixa anar la Miranda. més

  • Osset de Peluix (45). Torna la noia misteriosa

    Unicorn Gris - 10-01-2008 - 747 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    El que veu l'Anti quan s'ha girat, és una noia que mira atentament a través d'una finestra del local, des de l'exterior, com si busqués alguna persona. Aquesta noia desconeguda sembla bastant normal i típica; va una mica mal pentinada, com si descuidés el seu aspecte, va vestida modestament, amb uns pantalons normals de color fosc... guapa, carregada d'espatlles... ¿És aquesta noia el que mira amb preocupació la Miranda, o alguna altra cosa? (L'Héctor els hi hauria dit que es diu Maika). La Esse mira a la finestra; però, com que no veu res anormal (pel que li sembla a ella), fa un comentari breu qualsevol sobre un filòsof que coneix, i es dedica a rascar amb el bolígraf, passiva com sempre. La Miranda segueix mirant la finestra. La Simpy trenca el silenci: - Però què passa, Miranda? Què veus d'especial? - Aquesta noia - diu la Miranda; fa un gest dissimulat cap a la xica "buscadora" de la finestra; malgrat que el gest té prou dissimul, està clar a quina noia es refereix. més

  • Amor robat, amor guanyat. (4 de 4). Desastre i consequències.

    Unicorn Gris - 16-09-2007 - 841 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Un dia, l'Albert morí atropellat. Un camió s'havia saltat un Stop i no l'havia vist a temps. La seva mort fou ràpida i més o menys indolora, fet que no consolà gaire al Manel. Els dos havien tingut grans somnis junts: casar-se, adoptar un nen, lluitar pels drets dels homosexuals tota la vida... Aquests somnis s'havien esvait amb la tràgica mort del noi que havia seduit i enamorat al seu amic d'una forma tant polèmica. El Manel resultà desconsolat uns quants dies. El Rafel, que havia conegut a l'Albert dos dies abans de la seva mort, també estava trist. Els pares de l'Albert no se'n podien fer creus, de que haguessin perdut el seu fill únic; durant uns mesos fou com si la pèrdua dels seus fills els hagués robat el sentiment de viure. En canvi, els pares del Manel no paraven de fer embuts al mort, de dir la mala vida que havia dut; i estaven segurs de que la mort de l'Albert significaria que el Manel tornaria amb la Maia, a la heterosexual i al cristianisme. La Maia, d'ençà que l'Alber més

  • Amor robat, Amor guanyat. (3 de 4). La reacció.

    Unicorn Gris - 10-09-2007 - 796 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La gent s'acostumà a veure l'Albert i el Manel junts. Ambdos havien hagut de trencar amb alguns amics que no entenien la seva relació, però amb d'altres no havien hagut de fer-ho perquè la respectaven plenament. La família del Manel no entenia la seva actitud. Per a ells és com si el seu fill hagués preferit l'infern a una vida segura com a pare de família a braços de Maia. Les relacions amb el Mateu i sa família semblaven irreconciliables: el pare i la mare del Mateu eren igual de fanàtics i intransigents: "el pecat és el pecat", solien dir, encara que aquesta frase, ara més que mai, sonava com a signe d'un antipluralisme insuportable als ulls del Manel. Ara, amb la família de l'Albert era diferent. El pare de l'Albert era un home de moral ferma i dura, que preferia fer el ridícul a ser il.lògicament reprimit; la mare de l'Albert no era tant arisca, però era serena i solia dir que "Si no respectes, no mereixes ser respectat". Cap dels dos era religiós ni cristià; trobaven que la vi més

  • Osset de Peluix (44). A punt de topar-se amb l'Armando...

    Unicorn Gris - 04-09-2007 - 780 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Davant del caixer automàtic, la Miranda està a punt de posar la targeta a la porta, sense veure l'Armando a dintre, quan es posa alegre al sentir, des del carrer, una veu familiar que feia temps que no sentia... - Miranda, carinyo! - Se li apropa una noia baixeta, rodanxona, amb un pentinat semblant al de la Mirada. És la Simpy. Corren a abraçar-se. (L'Armando, concentrat en les operacions que fa amb el caixer a dintre el banc, fa lo seu i ni se n'adona de les dues noies de fora...). - Mirandeta, quant de temps sense veure'ns! Què m'expliques? Tenim tantes coses per dir-nos... Per cert, m'has dit que avui vindràs amb el teu nou nuvi... - Sí, i n'estic molt contenta. Ja és hora que un noi em tracti com em mereixo. - Digues que sí. M'hauràs de parlar d'aquesta nova conquesta que has fet, perquè, pel que sembla, t'has "enganxat" un nuvi ben especial... - I tant que sí. Però vinga, tirem cap al bar, que ja tinc ganes que estem les quatre juntes. - I jo, carinyo!! Érem tant inseparabl més

  • L'esperit familiar de l'amor.

    Unicorn Gris - 27-08-2007 - 914 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Hi havia una vegada un home, un tal Wei-fu, japonès, que era solter i avançat d'edat, i ja es volia casar. Però passava, com altres vegades, que les que li agradaven no es casarien amb ell, i les que sí que s'hi casarien, no el convencien. En definitiva, que no sabia quin era el seu futur sentimental, per dir-ho així. Pensatiu, va caminar cap a una taverna, i es va quedar assegut sol; va demanar-se un vas de vi, i mentre mirava als seus voltants, es fixava en un estrany que el mirava des de la taula de l'altre cantó. Aquella persona va demanar-li permís per asseure's al seu costat. Després, el va mirar atentament i li va dir: - Sé que tu vols casar-te i estàs impacient. - Com ho saps, això? - Jo semblo un home, però sóc un esperit familiar, i he vingut a anunciar-te el teu destí. Perquè la que serà la teva esposa, té ara mateix només tres anys i viu en aquesta ciutat. Us casareu dintre de setze anys. Adéu i sort. - L'home s'aixeca i marxa de la taverna En Wei-fu va a casa i li di més

  • Amor robat, Amor guanyat. (2 de 4). Abandons.

    Unicorn Gris - 21-08-2007 - 873 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    El Manel s'havia enamorat profundament de l'Albert. Però com era això possible? Ell creia que s'estimava a la seva promesa, creia que estava profundament adherit a la fe catòlica. I ara, a la víspera de la seva promesa a la fe, s'havia deixat seduir per un amic! Quan tornà a casa, la seva novia no feu preguntes. Per bé que el notà com a cambiat, deduí que això era degut als nervis del seu baptisme i se'n anà a dormir tranquila. L'endemà el Manel es trobava davant molta gent, a punt de ser convertit. La seva nòvia no hi faltava. L'Albert també hi havia acudit, perquè creia que havia caigut en l'oblit l'intent de seduir el seu amic i estimat, ara que s'anava a convertir: era com una manera de despedir-se de l'oportunitat de seduir-lo. L'Albert estava convençut de que la por que tenia el Manel a déu havia vençut per sobre de les caricies, dels petons, de la calor humana que havien compartit. Just en el moment de convertir-se, el Manel dubtava. El capellà insistia perque fés via, però e més

  • Amor robat, Amor guanyat. (1 de 4). La seducció.

    Unicorn Gris - 12-08-2007 - 797 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Aquest conte és fet de fa temps, fins abans de la creació de La Stoa. Ara el passem als lectors de Relats en Català. Espero que us agradi! Prefaci. Aquesta història és la història d'un noi, el Manel, que de sobte arriba a la conclusió de que és homosexual quan el sedueix un amic seu. No és una història amb un final ideal. De ben segur, més d'un lector desitjaria un final més... típic. Però aquesta no és una història que pretengui reflectir el pa de cada dia: és una història, com tantes altres, amb missatge propi. És una història que pretén trencar l'omnidomini de l'heterosexualitat, mostrant que amb el sexe no tot és tant controlable, tant definible, tant uniforme com es vol dir. L'Amor heterosexual no és l'únic, ni hauria de ser l'únic. més

  • Lo Cromanyà - Web (14). Inversions de Zapatero, oficina antifrau i Esquerra guanya vots.

    Unicorn Gris - 28-07-2007 - 775 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Bon dia. Presentem lo Cromanyà d'aquesta dissabte. Un temps amb interessants novetats. Amb Zapatero, molta promesa i poca pela. El president espanyol, sempre amb la seva bonica retòrica, ha lamentat que Catalunya tingui poca pela, és a dir, un dèficit d'inversions que déu n'hi do. Com només d'ilusions no se'n viu, ja seria hora que el president anés a casa nostra a mirar com va la llum, doncs si se li talla i li envia el menjar de la nevera a fer punyetes, ja aprendrà que necessitem més peles en inversions si no volem acabar sense llum com els talps i haver d'aprendre a viure a les fosques. I si Zapatero el senyor del bonic somriure vol venir a Catalunya en el seu cotxe oficial, es trobarà les nostres carreteres i autopistes una mica descuidades i matxacades. Perquè ja se sap, pagant Sant Pere canta, i si Sant Pere no canta, Catalunya no s'aguanta, i el PSOE pot tenir una ferida de vots en les pròximes generals a Catalunya. Si no hi ha pela, no hi ha vots, senyors psoistes, que a Cata més

  • Osset de Peluix (43). La petita s'engresca amb l'Osset.

    Unicorn Gris - 21-07-2007 - 798 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Marta li demana a l'Èric que esperi una mica mentre es vesteix. Triga alguns minuts. Després l'Èric entra a l'habitació i es sorpren de veure a la Marta vestida de mexicana amb un vestit preciós, ben pentinada, amb la peineta a sobre. - Caram - diu ell; - sí que t'has posat elegant. - T'agrada, Ozet? Jo participo a la fira d'abril i al carnestoltez, i zempre m'agrada vestir així. - Estàs feta una petita doneta... - A vegades adguna noia de l'Inztitut diu que m'agrada mazza vestir de pallassa... - Ui, pel que ha de dir la gent, no s'ha de fer cas! Està bé la sorpresa, veig que... - Ezpera, que ara vull actuar una mica - L'Èric s'estranya - Sí, sí, deixa'm fer. L'Èric, a petició de la Marta, s'asseu, i la noieta es posa dreta i a picar de peus i dóna alguna volta sobre sí mateixa. Somriu i canta com la Julieta Venegas: - " De qué me sirve saber, y encontrarte ahora, yo ya no te quiero! " La vida nos ha demostrado que el paso del tiempo está de mi lado! " Yo que pensaba que te més

  • Abraham Lincoln i el deute de dos dólars.

    Unicorn Gris - 15-07-2007 - 734 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tots sabem qui és Abraham Lincoln: el president nord-americà que va acabar amb l'esclavitud en Amèrica (dit així d'abreviat). El que potser no sabem, és que abans de ser president, va treballar com a advocat, i va viure algunes escenes ben curioses en la seva carrera. Aquí tenim una d'elles, que explicaré de forma amena. En una ocasió, un home es va presentar davant Lincoln queixant-se que certa persona li devia dos dólars, i demanant a Lincoln que, com a advocat, li aconseguís retornar aquests diners. - No és una qüestió de diners, sinó de principis. Faci que aquest home em pagui el que em deu! - Li aviso que els meus beneficis li costaran més que el deute. Pagui'm deu dólars. - Aquí els té. Però faci que aquest home em pagui! més

  • Lo Cromanyà - Web (13). Enquesta a Catalunya, ERC i el mediatisme, i visca Tintín.

    Unicorn Gris - 03-07-2007 - 871 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Bon dia. Presentem lo Cromanyà d'aquesta dissabte. Núvols i isobares ben variats. La nostra Catalunya, sotmesa a examen. I no ens referim a la fatídica selectivitat, no, sinó a una enquesta pública que el senyor Colomé ens ha encolomat. Segons aquesta enquesta, vuit de cada deu catalans asseguren estar satisfets amb la transició democràtica que ens va fer passar de l'espanyolisme franquista a l'espanyolisme de Suárez. Encara que alguns diguem que els catalans no som racistes, la meitat dels catalans afirmen tenir més sentiment racista que abans, o sigui que Eto i Ronaldiño deuen estar ben cabrejats, els pobres. El Papa Ratzinger també està cabrejat, perquè vuit de cada deu catalans es senten menys religiosos que abans. També una immensa majoria de catalans creuen que Espanya ha anat a millor des que Franco la va dinyar feliçment al llit. ¡Ja li podem resar a l'ésser diví, doncs Catalunya pensa així! Que Elvis ens agafi confessats. Esquerra republicana més gent demana. Davant l'estat més

  • Escola de filosofia (3). Principals participants.

    Unicorn Gris - 30-06-2007 - 662 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Dijous tarda. La Isabel i el Mario xerren mentre esperen el primer participant per al debat de l'escola de filosofia. Els minuts passen lents. Han obert a les cinc de la tarda i ja són dos quarts de sis. - Mitja hora i ningú ve - diu la Isabel -. Realment és una mica ensopit... - Calma, companya, aquestes coses passen. Jo ja he procurat donar veus a Internet i a algun altre lloc, i ja veuràs com ve algú. S'acosta un home i demana informació per a apuntar-se. Té com uns quaranta anys i la vista distreta. Parla amb lentitud i somriu poc. Omple les dades per al curs. - Com et dius? - Li pregunta la Sartori? - Tomàs. - El teu filòsof preferit? - Li pregunta la Sartori. - Plató. Sóc un home de conviccions religioses. Crec en déu i en els misteris. més

  • Quan creieu que assolirem la independència? (ficcions de Mitridates).

    Unicorn Gris - 26-06-2007 - 1022 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Aquest relat, clàssic entre els clàssics de La Stoa, va ser escrit i entregat per Mitridates el maig de 2005. Ara l'entrego per al gaudi dels lectors de Relats en català. Espero que us agradi. (És l'article 318 de La Stoa). ----------------------------------------------------- Quan creieu que assolirem la independència? Doncs el 2014 com a màxim. Podria ser abans. Bé, també podria ser després, però no ho crec. I ara una miqueta de política-ficció: 2005: S'aprova a Catalunya la Constitució Europea, amb un 70% dels vots i una abstenció rècord històric (55%). S'aprova un nou Estatut, una merdeta, i a més retallat per Madrid. El Pla Ibarretxe tira endavant i el poble basc l'aprova en consulta popular. Madrid el congela de forma descarada. Conflicte institucional d'Espanya amb Euskadi. 2006: El conflicte és obert. Mitjans controlats massivament pel PSC. No s'aprova la nova llei electoral (vots en contra d'ERC i CiU) i el PSC trenca el tripartit. ERC queda a contrapeu. Noves eleccions més

  • L'auca de 100 relats (a Relats en Català).

    Unicorn Gris - 14-06-2007 - 889 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Per fi he aconseguit els 100 relats publicats a Relats en Català!! Espero no trigar molt a arribar als 200. Per celebrar aquest fet, he decidit que l'article 100 de Relats en Català sigui una auca que expliqui els cent relats que he publicat a ReC (bé, un resum per sobre). Espero que us agradi. Salut i visca Relats en Català! ------------- L'auca de 100 relats en català. En Crom a relats en català, ja arriba al centenar, i si els relats vols escoltar, ja ho pots tenir ben clar; molta lectura i atenció, que de fet serà el millor. Tancat en l'horror de la foscor, el primer relat de por. Mentre Miranda plora i pensa, Osset de Peluix ja comença. més

  • Tomàs d'Aquino i la vaca que vola.

    Unicorn Gris - 10-06-2007 - 632 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sobre Tomàs d'Aquino, el frare franciscà que va voler, sense èxit, impedir la ruptura entre la fe i la raó en el segle XIII, s'explica una anècdota, pressuposadament real, que crec que val la pena recordar. S'explica que un cop, un company de Tomàs d'Aquino, volent-li gastar una broma pesada, li va dir que havia vist a fora una vaca amb ales volant pel cel. Tomàs, amb gest indiferent, va anar a la finestra i va mirar una bona estona afora. Naturalment, no hi havia tal vaca voladora. (Continua). més

  • Petita poesia en honor de Maria Rosa.

    Unicorn Gris - 09-06-2007 - 610 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    A la meva tieta Ma Rosa li vull dedicar, un poema clar i català. Esposa d'en Ton, home eixerit, amb qui hi passava dia i nit. La masia del 75, son alegria, dons era dona de pagesia. més

  • Osset de Peluix (42). Una petita i nova protagonista.

    Unicorn Gris - 02-06-2007 - 756 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'Èric dorm el son dels justos a casa de la seva nova núvia. Està cansat i dorm profundament. No sap que l'endemà una nova sorpresa l'espera... En el somni, l'Èric s'imagina com atacat per un ramat de petits enanets armats amb llances molt punxegudes. Dormint, s'imagina a sí mateix com a indefens, desarmat, poruc. De tant en tant, algun dels enanets d'expressió horrible li clava la llança i, en la seva imaginació, li fa mal. No sap com defensar-se... De sobte, una ma petita li fa pessigolles perquè es desperti. L'Èric es desperta i, encara mig distret pel somni, deixa anar un crit: "AHHHhhh...". - "AHHHhhh" - també crida una noieta, de prop de 7 anys, de fisonomia molt semblant a la Miranda, i clar, la noieta, espantada, creient-se en algun perill estrany, no volent ser agredida, corre passadís enllà cap a la porta d'entrada. Però baixeta com és, quan es disposa a agafar la maneta de la porta, no l'agafa bé, rellisca sobre els seus peus, i cau a terra, fent-se una bona trompada, i g més

  • Lo Cromanyà - Web (12). Crisis a C's, Seleccions Catalanes, gent gran catalana i Senglar Rock.

    Unicorn Gris - 22-05-2007 - 757 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Bon dia a tothom. Presentem aquest dissabte les novetats de Lo Cromanyà. El partit de la ciutadania, nou líder els caldria. Doncs el senyor Rivera, el diputat més jove, l'home que es sent català i espanyol alhora (com si fos una moda), té problemes amb els núvols del consell de son partit, que d'una bona patada al pit el volen fotre fora per solucionar la crisis que els cau com una tempesta després que el seu secretari general Antonio Robles fos tirat al carrer perquè el ben pentinat Rivera tingués amb ell una sana discussió. Mentrestant, no sabem si a l'ajuntament de Barcelona treurà pas, aquest nou partit de moda, algun diputat o altre, perquè les modes venen i van, i al partit dels ciutadans, sons problemes es fan grans. Llàstima perquè potser no hauria estat mal que els hi traguessin algun vot que altre al partit PP de "l'espanya unida". Ja veurem com acabarà el cacau electoral de Ciutadans per Cataluña, perquè jo no veig el temps clar. D'esport sempre en tenim ganes, amb les Se més

  • Osset de Peluix (41). L'Armando i el seu ambient.

    Unicorn Gris - 11-05-2007 - 647 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És de nit i l'Armando està en el bar dels seus colegues. Conversa despreocupadament amb un altre jove de tendències extranyes i roba extrema. - Doncs jo et dic colega, que a les ties el que els hi mola, és que els hi donguin canya i que les escalfin. Unes golfes, és el que són. Unes... - Sí, per cert, no saps res de la Miranda? No han dit res els colegues, ara? - No. L'hem buscat pels bars, pels llocs on suposem que sol anar, però ni rastre, tio. - Haig de mirar a veure si despisto el puto tema. L'Armando beu un altre glop de la cervesa i fuma un cigarret; tus violentament perquè està massa "acostumat" a fumar. El seu colega l'hi recrimina: - Nano, ja no pots aguantar res, eh? més

  • Lo Cromanyà - Web (11). Maragall, Víctor i llengua, i obra d'E. Bertran.

    Unicorn Gris - 09-05-2007 - 724 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Bon vespre i bona hora. Aquest dissabte, en lo Cromanyà, un núvol important que se'ns va. El senyor Maragall, se'ns va i no torna mai! Efectivament, el núvol Maragall, que té el gran orgull d'haver infantat amb ses gotes i sons decrets els Jocs Olímpics, plega del Partit Socialista (i el Montilla ja fa: "Visca!"), i fa el seu últim discurs al concert de Maria del Mar Bonet; i com a discurs no es queda estret, doncs diu clar, català i socialista que la reforma de l'estatut ha estat perdre el temps, perquè, si havíem de veure que som una nacionalitat, ja ens n'havíem enterat, doncs res hem canviat. El núvol Maragall, que de fer maragallades no es cansa mai, ha dit que hauria estat millor solució canviar la constitució. Mentrestant, Zapatero i Mas estan en un balcó, tristos, perquè el seu matrimoni, que es va fer el 21 de gener amb l'estatut retallat, més retallat que un vaixell de paper, aquest matrimoni l'han trencat els republicans, gens galants, pactant amb montilla. Si un nou pacte més

  • Lo Cromanyà - Ràdio 10. Concert Tots Implicats, TV3 i País Valencià, 300 anys del mal d'Almansa, i jutge Garzón i joventuts vasques.

    Unicorn Gris - 30-04-2007 - 878 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Bones. Presentem com cada dissabte el temps en Lo Cromanyà. Interessants núvols en el cel. El concert Tots implicats, ens deixa bocabadats. Si bé l'anterior participació en el festival va ser un núvol petit i de poc pes, en aquest ha plogut amb més ganes, doncs amb tres grups musicals i sis hores de festa, han vingut a saturar l'estadi tres-mil cinc-centes persones. Per tal d'afavorir el clima català de la festa, les parets de l'estadi ja anaven plenes i ben plenes de cartells de reivindicacions catalanes i folclòriques, i els nostres "subversius" joves repartien octavilles de l'Exèrcit del Fènix, per tal de donar canya a Espanya i esmero a Zapatero. Els grups Els Pets, La Troba Kung-Fu i Obrint Pas han donat energia positiva al núvol de Catalunya, i esperem que aquests nous vents animin a la gent a fer una pluja catalanista de vots afortunats cap a les noves municipals. Endavant la música en català, per avui i per demà!! ¡¡ TV3 aguanta al país Valencià, sr. Camps ves a cagar!! Tres- més

  • El petit tirà que t'envolta el canell esquerre.

    Unicorn Gris - 26-04-2007 - 1045 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Qui no té un petit tirà al seu canell? No sabeu què vull dir? Si et rasques el canell (la "muñeca" en la parla de Lorca), et notaràs un mecanisme amb una corretja. Aquest mecanisme, si és dels clàssics, té una agulla gran i una petita, i xifres de l'1 al 12; si és dels moderns, portarà xifres digitals i durà potser petites lletres en pantalla i botons. En alguns casos, "aquest senyor" es pot capbussar amb tu mar endins fins a 150 metres de fondària, o més i tot... I qui necessita tant? Perquè tant endins en el mar de Posidó? Es veu que els fan pensant en submarinistes... I perquè anomenar petit tirà a un objecte que sembla ser el teu amic? A un objecte que només et diu el que vols sentir i quan ho vols sentir. El mires i xas!! Ja saps en quin moment vius, en quin dia vius, en quina hora estàs. Però amic lector, qui va inventar aquests petits aparells? Doncs, els amants de l'helenisme i la religió grega ja sabeu ben bé, crec, que el déu Cronos va inventar els rellotges. Cronos, divi més

  • Osset de Peluix (40). Una noia misteriosa entra en escena.

    Unicorn Gris - 16-04-2007 - 728 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Osset de Peluix (40). Una noia misteriosa entra en escena. Mentre passa tot això, aquella nit, l'Héctor (el company de feina de l'Èric), entra en un bar; hi ha quedat amb els seus amics per dintre de mitja hora, però mentre espera, mirarà si pot "tirar l'ham" a alguna noia atractiva. Quan entra, es disposa a prendre una cervesa i es disposa a mirar al seu voltant, quan mira una noia que li crida molt l'atenció. No l'havia vist mai per aquests voltants; apart d'això, què té d'extrany? Una noia introvertida, guapa, carregada d'espatlles, distreta de tot el que l'envolta, una mica curiosa i extranya... La seva cara... L'Héctor s'hi apropa amb un somriure i li diu: - Bones, maca. Com va la nit? - Disculpa - diu ella, amb un to molt formal, - és que no tinc per costum que un noi em... Aleshores ella es gira cap a l'Héctor, i la veu clarament cara a cara. ¡¡És una noia molt semblant a l'Èric!! Pràcticament com si fos un "Èric femení". La forma de la seva cara, les seves parpelles, la se més

  • I la perfecta casada va plorar... (ficcions).

    Unicorn Gris - 21-03-2007 - 673 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El seu home tingué un accident mortal quan navegava a alta mar. La perfecta casada ja era viuda. El seu marit havia anat al descans etern per sempre més. I a ella li quedava una vida per davant. Una vida com a viuda. El dia de l'enterrament del seu marit, per enyorança d'ell, va plorar. El dia que va conèixer al seu primer nuvi després de quedar-se viuda, a soles en una habitació, per enyorança del seu difunt marit, i sense voler ser vista per ningú, va plorar. El dia que la seva filla es va casar amb el seu respectiu marit, i es va fer ella mateixa la perfecta casada del futur, ella també plorà. L'enyorança pel seu marit persistia. (Continua). més

  • Escola de filosofia (2). Pluja d'Idees.

    Unicorn Gris - 05-02-2007 - 752 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És dimecres, a les 10 de la nit. La Isabel ja ha acabat la seva feina pendent de la universitat. Està entusiasmada pels debats de filosofia que farà demà a la biblioteca. Però encara no s'ha preparat el material del debat. Sobre quin tema es debatrà?? Agafa el bolígraf i fa una pluja d'idees, escrivint paraules a correcuita. Després pensa atentament, agafa algunes possibilitats, en descarta d'altres... Rumia una llarga estona... Finalment, se li acuden alguns temes interessants, que escriu en una llista, que és la següent: "Temes per al debat de filosofia. 1) Un filòsof en concret. 1A) Demòcrit. 1B) Plató. 1C) Aristòtil. 1D) Epicur. 1E) Nietzsche. 1F) Kierkegaard. 1G) Marx. 2) Una etapa de la filosofia en concret. 1A) Epicureisme. 1B) Estoïcisme. 1C) Existencialisme. 1D) Neoplatonisme. 3) Algun tema propi de la filosofia. 3A) L'existència de Déu. 3B) Metafísica: existeixen les entitats immaterials? Si és així, què són exactament? 3C) Ètica: en què consisteix el comportament i més

  • Buidor existencial d'una panxa plena.

    Unicorn Gris - 18-01-2007 - 981 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Anit em vaig pegar la gran juerga, no tinc problemes de menjar, no tinc feina però sé que la trobaré, i tinc poques feines que fer (l'atur té la seva part bona…). No obstant, sento, no sé, un extrany buit a dins meu. A vegades la discussió de filosofia no omple l'ésser, sinó que el deixa encara més buit. Entenc que déu no estigui per el tema de l'ésser i el no-ésser. Per déu, existir és part d'ell mateix. Entenc perquè la religió enganxa tants adeptes. En la religió, ens saltem l'escepticisme per ser dogmàtics. (Continua). més

  • Tot va començar en un bar d'Alcúdia... (2 de 2).

    Unicorn Gris - 17-01-2007 - 855 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Després mumare va veure que el pare estava a un descampat al costat del riu i el senyor que li avia deixat els doblers li va dir conque no mas tornat els dobles no tenc mes remei que matar-te I mumare no so podia creure que veuria morir al seu marit i la mare plorant va sentir al senyor que deia: Mas fallat i mo mosauras de pagar amb la teva vida ,però clar aquella era la excusa per defensen de una persona de la que sempre avia sentit a dir que defensava la seva llengua. Desprès de estar uns minuts callats mon pare va suplicar que no matasen però el senyor de les tropes franquistes li va dir que el tenia que matar per no tenir els mateixos ideals que el Franco i dit i fet el senyor va agafar la pistola i va pegar-li dos trets al cap les darreres paraules del meu pare varen ser: VISCA TERRA LLIURE. Desprès de explicar-li la historia de com avien matat al seu pare ,en Joan estava al·lucinant de lo cabrons que eran els franquistes. Desprès en Joan va demanar-li al padrí que si el po més

  • Tot va començar en un bar d'Alcúdia... (1 de 2).

    Unicorn Gris - 16-01-2007 - 930 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Font d'informació: text antic d'Endsi. Tot va començar a un bar de Alcúdia quan un grup d'amics amb moltes ganes de formar un grup de rock català van decidir crear-lo ,i així farien alguna cosa mes que treballar i estudiar. A les estones lliures els nois es reunien al bar S'Estelada per prendre unes copes i parlar de les seves coses.. El nom dels joves eren Carles ,Joan ,Pere ,i pau. Lo primer que avien de fer per formar el grup era decidir el nom del grup, però no o tenien clar el nom que volien posar per que i avia un parell de opcions a sobre la taula però de sobte a sa tele des bar i sortia el tió mes odiat per tots els catalans que era l'Aznar que en aquell moment estava fent un discurs i va dir aquella frase tan famosa Espanya va bien i en Pau sa va fotre a riure i va dir: si home si espanya va be per que tu o dius ,amb Espanya anem de cul. En Joan ja dir ja esta ja tenim nom: AMB ESPANYA ANAM DE KUL. El grup estava d'acord amb el nom que avia dit en Joan. Desprès de acabar- més

  • Lo Cromanyà - Ràdio (9). CIU i PP; llengua i decrets; TV3 a traïció; i ecologisme i pirineus.

    Unicorn Gris - 15-01-2007 - 964 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    ¡¡CIU torna als escarcejos amorosos amb el PP!! Pocs dies després del mal núvol de trons d'ETA sobre Barajas, Convergència s'ha ofert al PP els seus escons a canvi d'algun ministeri de no-res com a plat de llenties. Duran i "Lérida", perdó, Duran i Lleida, sempre diu la frase: "Pel poder, no deixem res per verd", doncs ell vol dir: a per totes. Mentre que a Tarragona CIU s'esborrona, perquè el Nadal l'alcalde convergent, el poden engegar a bon vent, el tripartit alça el cap en més de 120 ciutats i pobles de Catalunya. A Catalunya ens va el rollo tripartit més que a la trinitat del cristianisme o als grans mosqueters de França. Així doncs, CIU, per acontentar als seus empresaris desiluisonats, es veu obligat a pidolar poltrones a qui té les poltrones ara, és a dir, als seus amics oblidats del PP, ja que el PSOE pot fer un pet. I en quan als senyors notaris, que descansin una mica, perquè com Montilla els hi espatlla dels documents notarials, ara sí que estan lliures de promesa. Convergè més

  • Escola de filosofia (1). Sorgeix la idea.

    Unicorn Gris - 08-01-2007 - 893 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Isabel Sartorio, com tots els dies que pot, baixa a la biblioteca a llegir, incansable, llibres de filosofia i cultura en general. Hi ha qui la compara, en broma, amb la Lisa Simpson... Entra a la biblioteca, mira atentament les estanteries, agafa un llibre i s'assenta al seu sofà preferit a llegir-lo. En aquestes que s'apropa el senyor Mario, l'ordenança de la biblioteca, un conegut d'ella, de la qual són bastant amics, i que li respecta molt les seves aficions filosòfiques. Ella somriu quan el veu venir. - Escola Isabel - diu Mario, - ha aparegut el nou llibre de filosofia que venies demanant fa algun temps, el tens a l'estanteria ja colocat. - Gràcies Mario, - diu ella; però després el mira atentament: - Em sembla veure't preocupat per alguna cosa. - No, no sé, una idea que tinc fa temps, sobre tu, res, una tonteria. - Res, home, res, m'ho pots explicar... més

  • Osset de Peluix (39). Les tres amigues de la Miranda.

    Unicorn Gris - 27-12-2006 - 944 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Així doncs, comença el relat de les tres amigues de la Miranda. És el primer cop que l'Èric sent a parlar d'elles. - Doncs mira, les vaig conèixer a les tres en la universitat. Ens va tocar fer una pràctica juntes allí. Era en una classe en que les quatre no coneixíem a ningú. Aquesta pràctica de que et parlo necessitava quatre persones, i encara que sigui una mica per sort, les quatre ens vam ajuntar a la pràctica, i amb poc temps, ens vam fer molt amigues. - I com es diuen elles? - Tenen uns noms una mica extranys... veuràs... - No me'n riuré, dona. - Doncs bé, les tres es diuen Antígona, Ezequiel i Simplícia, així mateix. Bé, són de pares extrangers. Però hi ha qui, per simplificar, les diuen Anti, Esse i Simpy. - Curiós sí que ho és. - Doncs els seus noms s'assemblen a les seves personalitats, justament. - Vols dir que són dones tant... extravagants com tu? - Com tu i jo, diria, més aviat - riu ella L'Èric riu també. - Sí, la veritat és que som una gent ben curiosa, tu més

  • Lo Cromanyà - Ràdio (8). Llengua espanyola, Eric Bertran, CIU, Egunkària i Memòria Històrica.

    Unicorn Gris - 18-12-2006 - 944 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Llengua espanyola, classes i decretazos. "Hablad en cristiano", diu el nou decret del nostre quasi simpàtic país veí. Doncs sí: el govern de Zapatero, que Esquerra es va haver d'empassar perquè no ens deixessin sec l'Ebre, trona per aconseguir que els caparrons dels nostres pobres infants escolars estudiïn encara més llengua castellana de la necessària. Si Ramon Llull aixequés el cap, ploraria més que una magdalena. Però "Esquerra sempre dóna guerra", perquè hem vist ben clar que l'estatutillo del 2006 ens dóna competències a la generalitat que no arriben pas per donar més minutets a la llengua extrangera. Mentrestant, la pobra llengua de Shakespeare, "yes, the english language" pateix en les universitats de Catalunya un abandó i un despenjament que déu n'hi do. Es veu que el "seu" senyor Cervantes ens donarà canya per estona, però nosaltres ja veurem quin núvol del clima pot més. Èric Bertran ataca de nou. L'infantó de 16 anys que demanava etiquetatge en la llengua del Patufet, és a més

  • Lo Cromanyà - Ràdio (7). Illes Balears, Russia, Insults i Parlament carca.

    Unicorn Gris - 04-12-2006 - 946 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un temps ben mogudet, déu n'hi do... Illes Balears. No robaràs ni mataràs, si no ets del PP. Sí, senyors, un núvol del clima ben increible. El Partit Popular de "las islas Baleares" acaben de dir que robar és natural, i que, per tant, s'ha de perdonar al pepero que fou batlle d'Andratx i actual militant del PP per haver fet unes estafetes de no res en els núvols crítics de la immobiliària. De manera que, ja sabeu, gents dels Països Catalans, ara resulta que robar, i suposo que també: matar, pegar a tons fills, cridar a ta dona, colar-se en el metro i totes les maldats del món t'estan permeses, si ets del Partit Popular i dels rics. És a dir, la moralitat eclesiàstica i elitista del PP està ben bé igual que sempre. El núvol del partit popular sempre plou a favor de casa seva. En aquest sentit, cap novetat i els escàndols de sempre. Assassinat misteriós. A Rúsia, plouen núvols d'escàndol. El periodista Alexandr Litvinenko ha mort per una misteriosa radioactivitat en un avió, la mateixa més

  • Lo Cromanyà - Ràdio (6). Benach, Diada, Renfe, i futbol sala català.

    Unicorn Gris - 21-11-2006 - 852 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un temps ben mogudet el d'aquesta setmana... President del parlament. El diputat d'Esquerra Republicana, Ernest Benach i Pasqual, que és un noi original com cal, ha estat reelegit president del parlament en segona legislatura, perquè ERC és ben tossuda. Amb setanta paperets de vots a favor, i seixanta-cinc paperets per fotre'l fora, per majoria absoluta pels pèls, el bon jan de l'Ernest Benach presidirà el parlament del Tripartit. En la legislatura del 2003, en Benach va montar-s'ho d'allò més bé, amb cent onze vots a favor, i vint-i-quatre en blanc, i va ser, als quaranta-quatre anyets ben tocats, el diputat més jovenet a la cambra de representants del nostre poble de "Polònia". Felicitats, Benach, a per totes. Bufa un bon vent per Esquerra. El partit pels catalans i la diada. El partit per la ciutadania, sabiem que la pota ficaria, ha anunciat que no participarà a l'onze de setembre, en la nostra Diada de Catalunya, perquè la Diada no representa, segons la seva visió particular del més

  • Lo Cromanyà (5). Bush, Correllengua, Tripartit i altres.

    Unicorn Gris - 12-11-2006 - 828 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Bones. El temps d'aquesta setmana està molt mogudet. El senyor Bush cau cap avall. El president nord-amèrica, que va convèncer mitja Europa, inclòs els núvols de poca broma de l'Aznar i el Berlusconi, perquè fessin caure llamps i trons contra Irak, ha vist perdre el control del clima en la cambra de representants, i també en el Senat, per uns poquets milers de vots del no-res. El president americà del petroli i del bon vi, el preferit de les empreses d'armaments, estaria disposar a reconèixer que no li ha anat tant bé el chanchullo a Irak, i podria retirar les tropes dintre d'alguna setmaneta, i si ho hagués reconegut abans, no li guanyarien sos republicans, o dit d'una altra manera: qui a ferro mata a ferro mor. Esperem que deixi ja de tronar núvols de guerra i esperem l'ansiada pau, que ja està bé de sarau. Pau al món, germans. més

  • Presentem Lo Cromanyà: 4t capítol.

    Unicorn Gris - 07-11-2006 - 885 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Bones. Informem sobre el clima dels Països Catalans Com sempre, un temps xungo. Estatut i rebaixes. El núvol esquifit de l'estatut, fet amb penes i treballs per la sociovergència, ens quedarà encara més petit i sec, degut al vent dispersador del tribunal constitucional. El PP fa pressió constant, sempre amb la mirada fixa cap aquest llunyà mil nou-cents setanta-nou dels vents suaus i tebis d'aleshores. Hi ha qui pensa que les eternes estisorades contra l'estatut podrien retallar la gran llengua catalana, que és la parla dels Països Stoers. El senyor Puigcercós, sempre pompós, ens assegura que, si no podem millorar el núvol de l'estafatut, ens caldrà canviar el clima sencer de la constitució, doncs, si la petitona Eleonor fa canviar el clima etern de l'Espanya eterna, els Països Catalans també tenim dret a rebre unes quantes gotes, o millor encara, uns quants litres. ¡¡Estatut, estatut, ens ha sortit ben fomut!! ¡¡El nostre Correllengua, ni es calla ni es "mengua"!! El pas de la flama més

  • Carod intenta aconseguir el vot filosòfic (ficcions)

    Unicorn Gris - 05-11-2006 - 912 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Carod intenta aconseguir el vot filosòfic (ficcions). Nota: Aquest article és una ficció i una broma. Tota similitud amb la realitat serà, com a mínim principalment, una coincidència. És només per fer riure. Situació de l'acudit: Carod asssiteix, com a part del programa polític, a un sopar de membres de La Stoa i de les webs catalanes. En aquestes, que enmig del torn de preguntes, jo dic: - Molt bé, senyor Carod, les coses com són. El senyor Artur Mas guanyarà les eleccions, els socialistes tenen una influència notable a Madrid i els d'Iniciativa tenen unes tendències ecologistes que atreuen bastant al vot jove. Què pot oferir-nos vostè que superi a això? Digui'ns: què m'ofereix a mi mateix perquè jo el recomani en públic? - li pregunto. Els stoers fan murmuris d'aprovació i intriga. El Carod somriu i diu: - Molt bé, senyor Marc, bé, senyor Crom, si vostè em promet el seu vot i la seva recomanació davant la gent de La Stoa i altres webs, li escoltaré tots, tots els discursos de fi més

  • L'Auca d'Epicur 2.

    Unicorn Gris - 22-08-2006 - 1835 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    (En memòria d'Epicur (341-270 a.C.), mestre en l'art de viure en plaer.). En el segle quart abans de Crist, en Samos, ja ho has "vist", neix un nadó bo i pur, que li posen Epicur. Bon company i eixelebrat, amb en Meandre fa amistat, fins que un bon dia triaria, d'abraçar la filosofia. Per ciutats del món Egeu, per tot arreu, com ja es veu, i cansat de viatges i rondar, per Atenes s'instal·là "El Jardí" s'escola s'ha anomenat, i un bon "sarau" s'ha aixecat. més

  • Osset de Peluix (38). La cançó personal de la Miranda.

    Unicorn Gris - 07-08-2006 - 985 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - Què passa, Miranda? La joveneta tímida està asseguda al llit, (amb ell estirat i acabat de despertar-se), i estava cantant suaument una melodia. Es sobresalta una mica quan veu l'Èric acabat de desvetllar-se. - Ai, ho sento carinyo, no volia despertar-te... - No passa res. Normalment tinc el son molt lleuger, em desperta qualsevol soroll suau. - Ja es pot entreveure com ets, de fet, un home amb problemes de son....! - Sí, no tinc un dormir massa bo. A vegades costa de suportar aquest insomni tant emprenyador... Però digues: què cantaves? Ella s'estarrufa asseguda al llit. - Oh, res sense importància. - Sembla que et faci vergonya dir-m'ho... - Doncs... sí, la veritat és que me'n fa. - Ja saps que no me'n riuria de tu... - Però... No sé... - Corregeix-me si m'equivoco, però em dóna la impressió que l'animalot de l'Armando, amb les seves males arts, t'ha fet sentir vergonya d'una part de tu mateixa. més

  • L'Auca de la boda de Josep i Elena

    Unicorn Gris - 27-07-2006 - 4658 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De les meves estimades cosinetes, una altra d'elles se m'ha casat, i en el seu honor i del seu marit, una auca li he dedicat. Elena Santaeulàlia i Mestres, filla de Rafel i Maria, ja sabia ben bé jo, era escrit, que algun dia se'ns casaria. El seu marit Josep, company del poble, l'ha conegut, i l'ha motivat a anar junts a l'altar, "doncs ja heu volgut passar per l'embut". De fet l'Elena no fa més que casar-se, (qui no ho voldria?), doncs la Mònica, Raquel, Sergi i d'altres, ja renunciaren a la solteria! més

  • Mas, Solbes i el Nou Estatut.

    Unicorn Gris - 01-07-2006 - 697 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Situació: Parlament de Catalunya, juny de 2006; parla el cap de l'oposició, Artur Mas (les paraules en castellà, estan entre parèntesis quadriculat). - I us dic, senyor president Maragall, senyors del Tripartit, que Convergència i Unió sempre ha posat els interessos de país per sobre dels interessos electorals. Prova d'això és que hem aconseguit un gran Estatut, en reconeixement de la nació, en finançament, en drets cívcs, en regulació de ports i aeroports, que ha estat aprovat pel poble de Catalunya i que... Apareix en Solbes per l'esquena de l'Artur Mas i li fa copets a l'esquena: - [Què, Mas, colega? Nos lo hemos cepillado, el estatuto del parlament, eh? Clar que sí, com els fusters, cony! Con gran talante!]. - Cony, Solbes, amic meu sociovergent, - li murmura el Mas, - et tinc dit que no vinguis a fer-me aquestes mostres d'amistat quan estic en meitat de discursos parlamentaris! - [Uy, perdona colega!]. I se'n va de la sala. Doncs aquesta és la realitat del Nou Estatut... més

  • El desig del poll (2 de 2).

    Unicorn Gris - 26-06-2006 - 830 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La telefonista va riure: - I amb quin motiu? -preguntà, engrescada. - Preguntar-li si és més dolent que la direcció general de trànsit. - I perquè li vols preguntar això? - Perquè vull ser més dolent que ell i li he de demanar consell. La telefonista va tornar a riure. - Si vols et puc aconsellar jo - va dir - aquí també som força dolents. -A si? I que feu de dolent? - Doncs diem que el número es gratuït, però a partir de dos minuts et comencem a cobrar seixanta cèntims per minut. - I sou els mes dolents? Resina Lubjlana reia sense parar. - Doncs crec que no. Hi ha gent més dolenta...com...com els lladres! El pollet va penjar. No necessitava més informació per a ciutadans. Va anar al centre penitenciari més pròxim, es va emparrar al mur del pati, i va cridar a un intern. - Hola! Tu ets un lladre? - Si! - I ets més dolent que les empreses telefòniques? - Home, més o menys. Si, en certa manera si. - I ets el mes dolent? - No! Que va! Més dolents són els maltractadors més

  • El filòsof del plaer, el de la disciplina i els seus vestits.

    Unicorn Gris - 18-06-2006 - 827 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquesta anècdota és històricament certa, segons el que expliquen. Hi hagué dos filòsofs: ambdós, personatges reals i els dos oients habituals de Sòcrates. Un era Aristip. Cobrava a un preu alt les seves lliçons, vivia en ambients luxosos i era aficionat a l'escriptura; el "filòsof del plaer". L'altre era el conegut Diògenes, l'antipàtic cínic ("filocínic", com n'he dit en ocasions), transeünt, visquent com un captaire, i sense un duro a les butxaques; el "filòsof de la disciplina", doncs els filocínics, apart de pel seu anticonvencionalisme i la seva extravagància, eren coneguts precisament per la seva disciplina fèrria i pel seu ascetisme (així va ser com els estoics, anys després, els van agafar com a precursors de la seva filosofia). En això que, en una ocasió, estaven en un bany públic d'Atenes ambdós filòsof. El filòsof del plaer, volent jugar una broma al de la disciplina, li agafa la seva roba, estripada i bruta, es vesteix amb ella i surt pels carrers com si res, davant la v més

  • Osset de Peluix (37). Dos feliços casats, a soles.

    Unicorn Gris - 02-06-2006 - 906 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Et pensaves que havia abandonat les aventures d'Èric, Miranda i companyia? Doncs no! I prepara't! Perquè encara n'hi ha per llarg! ------------------------------------------------------ Aprofitant que l'Èric i la Miranda estan al pis d'ella (i oblidats de què deu estar fent l'Armando a hores d'ara), el Joan i l'Eva estan a casa seva, ordenant coses, parant la taula, fent-se algun petonet de tant en tant... Sopen, i miren la televisió durant una estona. Després l'apaguen i xerren. Al principi parlen de temes de tots colors, però després surt el tema de l'Èric. - Realment, com ho veus, Joan? - li pregunta l'Eva. - Vull dir, l'Èric i la Miranda... - Ella està boja per ell. S'ha enamorat a primera vista. - No m'extranya... - Sí, sé que tu també trobes atractiu l'Èric, a la teva manera. - Però - li pregunta ella, - em penso que l'Èric no està tant entusiasmat per la Miranda com viceversa... més

  • El desig del poll (1).

    Unicorn Gris - 21-05-2006 - 817 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Hi havia un pollet un pèl revolucionari que n'estava tip de la seva condició. Un dia, li va dir a la seva mare. -Mama! Mama! N'estic fart de ser un pollet com els altres. Jo vull ser diferent. -Diferent, estimat? -va dir la mare sense poder recordar el nom del seu fill d'entre tots els que havia arribat a pondre. -Si, mama. Vull ser una mica dolent. Tots els pollets fan les mateixes coses neutres. I sense personalitat, I jo vull fer més. Vull ser una mica dolent. Me'n pots ensenyar? -Ai fillet, jo no te'n puc ensenyar, que no en soc pas de mala gallina! Si en vols aprendre, ves a parlar amb el porc, que es el que mes pudor fa de la granja, l'únic animal d'aquí que fa alguna cosa una mica dolenta! I el pollet va anar a veure el porc. -Hola porc! -Hola pollet! Que et porta per aquí? -Et vinc a preguntar una cosa. Ets tu el mes dolent? -Jo?? Ui! I ara! El mes dolent és el granger, que quan estic gras m'agafa I se'm menja! El pollet, astorat devant de la naturalitat amb la qu més

  • Un himne no oficial de l'Exèrcit del Fènix

    Unicorn Gris - 19-05-2006 - 835 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Font d'informació: cançó "Cobles 1714", recollida en el CD "Correllengua 2003". En el gloriós exèrcit del Fènix, l'aventura començà, quan Èric Bertran va exigir, etiquetatge en català. Muiran murian muiran, los del DIA, que han fet la traició, des de Fraga a Maó! La policia detingué, al nostre heroi el bon Èric, li entra per la força en casa, i se l'enduu a Madrid. Muiran murian muiran... Però no ho tenen tant fàcil, doncs Esquerra i la CAL, no permetríen mai que a Catalunya fessin mal. Muiran murian muiran... Interrogat a Madrid, mil preguntes en l'audiència, sempre buscant pessigolles, Èric armat de paciència. Muiran murian muiran... Esquerra defensa a Èric, tal com toca tal com cal, mentre Convergència no fent res, a Catalunya fan més mal. Muiran murian muiran... Els del DIA es decepcionen, perquè les ventes han baixat, i a la llet Pascual i a Mercadona, també el càstig ha tocat. més

  • Zapatero insulta a Rajoy i Acebes de pallassos, i "corregeix" l'insult

    Unicorn Gris - 13-05-2006 - 926 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    (Basat en un acudit de Tintin). Estan els principals polítics d'Espanya. Entre d'altres, Zapatero, Acebes i Rajoy. (Traduit del castellà). Estan conversant en secret sobre el Nou Estatut i d'altres temes. En això, que enmig de la conversa, Zapatero (ja se sap que el PP i el PSOE es porten a matar), va i diu la frase: - Doncs sabeu, Acebes i Rajoy? En el circ de Madrid els hi calen dos pallassos. Hi aniríeu clavats! En això que la conversa continua. Però el Rajoy no escolta gaire. Està pensatiu. Passen els segons... ... i enmig de la conversa, inesperadament, el Rajoy fot un cop de puny sobre la taula i s'aixeca de la cadira. - Ah, no, això sí que no!!! més

  • La dona que va cuinar brossa per dinar

    Unicorn Gris - 25-04-2006 - 762 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Aquesta història no ha passat mai en la realitat (evidentment), però ilustra un consell moral ben cert. Hi havia una vegada una dona que vivia en una cabanya, amb el seu home i un fill. Com és propi de tradicions patriarcals de poble (feministes, podeu criticar), la dona sempre era ella la que cuinava el menjar, sense excepció. Era una cuinera meravellosa, comparable a l'Isma i a l'Arguiñano (perquè ens entenguem: que era una vertadera mestra de la cuina, com cap altra). I sempre cuinava molt bé. I tant el seu fill com el seu home, com que ella ja cuinava molt bé, trobaven que no feia falta felicitar-la ni dir-la res. De forma que la dona es quedava sempre sense ni felicitacions, ni comentaris, ni res de res. Ni un mot sobre cada dinar en que la pobre dona s'hi matava per a acontentar-los. I a vegades es cansava. "Si cuinés malament, com a mínim em dirien algun comentari negatiu, que, fet i fet, no m'aniria pas malament, trencar el silenci!". més

  • L'Auca d'Epicur.

    Unicorn Gris - 15-04-2006 - 1071 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 22 minuts

    Introducció. Quan em vaig iniciar a la filosofia (tenia 19 anys, i avui (11-AB-06) tinc 29), tenia tres filòsofs preferits: Nietzsche, Maquiavel i Epicur. Com passa amb els partits polítics, el temps acaba per mastegar tots els ídols. Al final, d'aquests tres pensadors, l'únic al qui he persistit en admirant-lo (no sense trobar-li alguns aspectes criticables) és Epicur. Explicar aquí el pensament, la vida o el context històric d'Epicur faria malbé l'auca que (espero) vas a llegir ara mateix. El que vull remarcar és que, encara que ja no senti per Epicur una admiració cega, sí que li conservo bastant de respecte. En aquest sentit, doncs, vull deixar clar que, respecte al vell savi atenès, en sóc un fan i, per tant, no totalment imparcial. (En aquest sentit, qualsevol crítica anti-epicurea vostra, escrita amb respecte clar, serà tinguda en compte). D'altra banda, i perquè no dir-ho, aquesta auca no l'he fet en una setmana, sinó que està feta en base als anàlisis que des de fa anys, més

  • Osset de Peluix (36). Un relat i una tendresa.

    Unicorn Gris - 27-03-2006 - 874 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda explica la seva història. - Jo tenia uns catorze anys, i tenia un tiet, al que estimava molt. Era un home baixet, tranquil, sense ambicions. Carinyós amb tothom. I tímid. Tant, que en ocasions semblava falt de caràcter i tothom se li reia. " Era també solter, i ara crec que era aquesta la raó per la que li encantava reunir-se amb mi i amb la família de tant en tant. " Jo també era una noieta tímida, en el fons. Tenia alguns amics, però en el fons m'agradava treure en fora el sentiment de solitud i melancolia. I tenir una intimitat. " Doncs bé, amb el temps tot es va torçar. Hi va haver algunes persones del meu entorn que, veient la debilitat interna del meu tiet, es reien d'ell tot el que podien. Jo, al final, vaig començar a creure'm que aquesta era una forma de tractar a la gent; que podia riure'm del dèbil tranquilament; que no m'havia de preocupar del que passaria. - Però, Miranda... - diu l'Èric. - Ja ho sé, deixa'm seguir. El meu tiet centrava el seu afecte cada més

  • La rondalla dels dos jornalers.

    Unicorn Gris - 14-03-2006 - 1243 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Explica una vella història que un cop un amo es va apropar a dos jornalers. Els volia encarregar una feina. Anà a un d'ells i li digué: "Ves a aquest camp de blat i sega'l". "De seguida, senyor!", va dir el jornaler. Però passà mitja hora, una hora, i el primer jornaler, tot i el que havia dit, era evident que no havia anat a fer la tasca. S'apropà l'amo al segon jornaler i li manà la mateixa feina. Aquest va remugar, va queixar-se durant una estona, però al final va posar colzes, es dirigí al camp i va acabar la feina. La moralia del conte és que, a vegades, l'important no és la voluntat (aparent) de decisió, sinó la disciplina i el resultat final. També ens diu que no s'ha de menysprear el treballador perquè es queixi o tingui objeccions, si realment aquest les deixa de banda i posa fil a l'agulla. En resum, que en qüestió de disciplina cal donar més importància al resultat que a les aparences. més

  • L'Auca de La Stoa 1.

    Unicorn Gris - 11-03-2006 - 798 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L'Auca de La Stoa (que actualment té quatre parts, i esperem la cinquena), la presento avui als relataires i, si hom ho troba bé, publicaré les tres següents. Per mi, l'Auca de La Stoa és una forma literària d'explicar esdeveniments d'una web, i divertir una mica. (No ho vull presentar com una forma de "monopolitzar" l'atenció de Relats cap a mi o cap a la meva web). L'Auca de La Stoa 1 està intacte respecte a la publicada originalment a la web; només hem fet alguns canvis a les explicacions corresponents a les estrofes. Així doncs, veiem l'Auca de La Stoa 1, que explica, entre altres coses, els meus principis a Internet i una mica de presentació de la web. Que us agradi. ---------------------------------------- L'Auca de La Stoa 1. 1) Per Internet se'ns hi cola un filòsof, moralista i poeta, perquè a l'ignorància i al feixisme, els hi vol fer la traveta. 2) Primer fa una visita al Jueves, amb tota ingenuïtat, però s'enfada perquè alla no volien res de moralitat. Ells deien "Vi més

  • Cartes a Martí (3). El funcionari respon al catalanista.

    Unicorn Gris - 28-02-2006 - 605 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    El catalanista madrileny (Martí) va tenir una xerrada amb un funcionari de l'Estat espanyol resident a Barcelona (Manel). En aquesta xerrada, el Martí li confessa al Manel que, tot i la diferència d'edat entre ells, s'està enamorant d'ell (veieu Cartes a Martí 2). En aquesta carta, el Manel respondrà a la carta del seu jove i recent enamorat... ----------------------------------------------------------------- De Manel Correa a Martí Franquès. Benvolgut Martí, Realment m'ha sorprès molt la seva carta. La conversa que vam mantenir, tot i ser molt agradable va ser això: una conversa. No m'imaginava que us hagués marcat tant profundament, i us he de confessar que m'alegra moltíssim. Tant mateix, al rellegir la seva carta em vaig sentir molt decegut. Eren unes línies fredes, distants, extranyes, tant diferents a la intenció d'aquestes i tant diferents també d'aquelles paraules intercanviades. Vaig pensar que no em coneixies. Però desitjo que em coneguis i és per a això que us responc. més

  • L'Auca de Zapatero.

    Unicorn Gris - 21-02-2006 - 978 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Jo em dic Zapatero, Josep-Lluis com el Carod, socialista d'intencions dubtoses, però feixista, ni molt ni poc. Novembre de 2003, Esquerra pacta amb el socialisme, rebutjant l'entesa amb convergència, i en pro de l'independentisme; això podria ser-nos genial, si acabem volent l'Espanya federal. Com jo faria després en el futur, Carod dialoga amb ETA; em veig obligat a demanar-li la dimissió, que si no, el tripartit quasi peta; no és que jo no sigui partidari del diàleg, no senyor, però fills meus, el PP fa pressió! Enmig de la crisis, ETA, només a Catalunya, una tregua fa; els catalans ho accepten a mitges, i els de Rajoy, com sempre, a insultar. El PP ja es frega les mans davant una imminent victòria, però passa el desastre a Atocha, déu tingui sa gent en la glòria. 14 de març, dia crucial, Espanya engega Rajoy, bon vent, jo no me n'acabo d'adonar i ja em fan Zapatero president! més

  • Osset de Peluix (35). La Miranda trenca una promesa de l'Èric.

    Unicorn Gris - 17-02-2006 - 800 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Algú truca al portal de casa de l'Èric i Joan. El Joan ja va a obrir la porta des de l'interfon intern. Són l'Èric i l'Eva que tornen del supermercat amb el sofà. El germà del filòsof fa una mirada al cel com implorant alguna cosa. S'obre la porta. L'Èric deixa suaument el sofà a terra quan veu la Miranda que l'espera al rebedor. Darrera el filòsof, l'Eva. - Hola Miranda, com us ha anat a tu i a...? - Èric, no puc més. Sé què et passa. Que ets ex-leprós. Que pateixes internament. Si us plau, vull ajud... - QUÈÈÈ??? - L'Èric fa un crit que sobresalta tothom. - Però si això era un secret nostre, Joan! Un secret de família! No podia saber-ho ningú que no fos de la nostra carn o la nostra sang! Ara s'ha trencat tot! - Èric, carinyo, sisplau escolta'm...! - No, no, Miranda, escolta'm tu! Saps perquè he fet aquesta promesa de quedar-me una setmana amb tu? Falten quatre dies per a que s'acabi la juguesca - (Doncs la juguesca s'acabarà el dimecres pròxim, i avui és dissabte), - i tu em més

  • Osset de Peluix (34). La fotografia íntima.

    Unicorn Gris - 14-02-2006 - 958 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan l'Èric entra corrents al provador de l'Eva, la veu barallant-se amb el sostenidor, provant d'obrir-se'l. - Ai, Èric! Es veu que no sé què ha passat, que se m'ha tancat violentament el sostenidor! I ara apreta molt! Anggg! Busca unes tisores o quelcom, ràpid! La mira un moment fugaç com li dol el sostenidor mal colocat, que tanca els ullets quasi del tot, adolorida. Agafa unes tisores i li talla el sostenidor; aquest, mal posat, es cau pel terra, deixant a l'Eva completament despullada, preciosa, davant ell. La noieta el mira nerviosa. - Gràcies, ara pots sortir? més

  • Osset de Peluix (33). Desventures en el supermercat.

    Unicorn Gris - 14-02-2006 - 635 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Eva i l'Èric ja fa una estona que són al supermercat. La noia discuteix amb un dependent. - A veure, senyor, ja és la tercera vegada que vinc a buscar el sofà, i de nou em diu que no el tenen? - Escolti'm, senyoreta, aquest sofà hauria de venir de magatzem, i ja porto varis dies trucant perquè m'han d'atendre els de magatzem i portar-m'ho. Aquesta tarda hauria d'haver arribat... L'Eva suspira. - Està bé, aquestes coses passen. - Però miri, jo crec que en menys de mitja hora hauria d'arribar el transportista... perquè vostè i el seu nuvi no van a fer una volta pel super? Tornin més tard i ja els informaré. - No, si ell no és el meu... - De sobte somriu. - Sí, això farem. L'Eva s'apropa a l'Èric i li diu: - Colta maco, el sofà que espero arribarà dintre de poc, sembla, i voldria que vinguessis amb mi a fer unes compres. - Què vols comprar? - Llenceria exòtica. més

  • Cartes a Martí (2). Del catalanista al funcionari: volent seguir el contacte.

    Unicorn Gris - 30-01-2006 - 803 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De: Martí Franquès i Corbera. A: Manel Correa. Benvolgut senyor Manel, He estat pensant molt en la nostra amistat recentment. Ja recordarà que ens vam conèixer durant una reunió comercial que vaig tenir que fer a Barcelona, i com aclarits els tràmits comercials vam estar xerrant tres quarts hores, primer de feina i després de banalitats. Doncs bé, malgrat els nostres ambients socials siguin una mica diferents (vostè al servei de l'estat, jo venedor de chapes i marketing independentista), ja fa alguns dies que no puc deixar de pensar en vostè, i ara he vist que m'he enamorat de vos. més

  • L'Auca del 2005.

    Unicorn Gris - 29-01-2006 - 839 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Alguns usuaris de La Stoa em demanaven una auca del 2005, que tractés dels aspectes més importants de l'any recent. Finalment, amb informacions de la Viquipèdia, hem enllestit una auca que, sense grans pretensions, espero que faci el seu fet d'ilustrar una mica sobre el 2005 i tot el que haguerem de passar, bo i dolent. Que us agradi. ------------------------------------------------------------ Del 2005 any recent, una breu auca ara en veurem, doncs bones hores o dolentes, és el que varem ser i serem. 25 gener, desastre al Carmel, per tota Barcelona, escàndol creixent, acusacions i amenaçes de dimissió, i encara el cas del tres per cent. Es retiren les mocions de censura, i passen els dies amb serenitat, els habitants del Carmel van tirant com poden, això ens toca, és la realitat, uns quants dies fent xivarri i sarau, i arregleu-ho com "pugau". Per Mallorca estrenem IB3 televisió, sota l'atenta mirada del PP, esperem una bona opció; volem que sigui veritat, en català i de qual més

  • Osset de Peluix (32). El gran secret de l'Èric.

    Unicorn Gris - 24-01-2006 - 645 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda i el Joan fa una estona que han desparat la taula. - Bé, i ara què vols que fem mentre ells arriben? Podem posar la tele, o... La Miranda li fa una mirada impacient. Ell s'espanta. - Mira Joan, això trobo que s'ha d'acabar d'una forma o altra. No puc més. - Què vols dir...? - L'Èric. Què li passa? Perquè es sent tant incòmode amb mi? Només que volgués, segur que podríem funcionar com a parella... - No en dubto... - Doncs digues-m'ho d'un cop! Potser tu ja ho saps... Quin problema hi ha? - Quan confiï en tu, et dirà tot allò que necessitis. Hi pots confiar. - Segur que sí... però quant trigarà? És tant bon noi, però més tancat… No em pots fer cinc cèntims? - Compren que és secret nostre i… - Sisplau... - Li mira mossegant-se el llavi inferior. més

  • Cartes a Martí (1). Presentació.

    Unicorn Gris - 20-01-2006 - 935 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    (Nota: el Martí F. C. és personatge original meu, però el Manuel C. és de Diana i el Xavi F. és de Olga.). Presentem els personatges de les Cartes a Martí: Nom i cognoms: Martí Franquès i Corbera (sense relació amb el científic). Edat: 34 anys. Professió: Venedor d'objectes catalanistes per Internet: chapes, samarretes, llibres... Trauma infantil: de petit em feren jurar el Cara al Sol com a broma pesada. Algú molt especial: Lluís Companys. Objecte que estimi: una barretina. Projecte de llei preferit: l'estatut, el vell i el nou. Davant una cosa que no li diu gran cosa pot: anar-se'n a casa i mandrejar sense fer res (això ho va fer durant la votació de la "consti" europea; va abstenir-se). Lloc de residència: Madrid (no ha anat quasi mai als Països Catalans; li enamora Catalunya gràcies a Internet). ------------------------------------------------ Nom i cognoms: Manel Correa. Edat: 43 anys. Professió: Funcionari de l'estat (burocràcia). Lloc de residència: Barcelona (Ciutat Vella). més

  • Conte sobre els déus olímpics.

    Unicorn Gris - 18-01-2006 - 2302 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Ens trobem a l'Alt Olimp, la morada dels déus. Tots es reuneixen en la cort principal i sagrada de l'antiga Grècia vàries divinitats i personatges. Aquestes personalitats estan parlant entre ells animadament dels seus temes, de tant en tant alcen la veu. De sobte sona una trompeta anunciant que comença la reunió. Tots ells callen. Zeus fa un gest a Hermes indicant que començi. - Altes divinitats i personatges de l'Olimp, Zeus, rei dels déus, obre aquesta reunió. Recordem que el tema principal és tenir un debat sobre els fets passats i presents de la nostra mitologia, així com discutir el problema actual de la nostra inexistència de fidels religiosos sobretot des de l'any 380 després del tal Jesús, en que el remaleït emperador romà Teodosi ilegalitzà la nostra dèbil religió que anomeaven ells "pagana". Es senten murmuris de desaprovació i rancúnia per tots els presents. Silenci momentani; Hermessuspira abans de continuar. - Així doncs, assistim a aquesta trobada, apart de mi i d'Herm més

  • La cançó de la història de la llengua catalana.

    Unicorn Gris - 15-01-2006 - 1623 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Feia temps que havia promès als amics de la CAL (Coordinadora d'Associacions de la Llengua Catalana) una auca o cançó que tractés, precisament, del català (i no de política o temes indirectes). Finalment he escollit fer una cançó. No és genial, d'acord, però penso que entreté, que, al capdavall, és el que compta. Aquesta cançó tracta de la història de la llengua catalana: des dels celtes fins al quatripartit, passant pels romans, musulmans, R. Llull, la difusió del català per Mallorca i València, Tirant lo Blanc, l'època de la decadència, el 1714, la renaixença, Franco, la dècada dels setanta, les publicacions en català i la immigració (els nouvinguts). L'estructura de la cançó és molt senzilla (es basa en la del tranvia, recordeu? "I els del tranvia / tenen una baralla / mentre el conductor / es fot una palla / tralarà lararà collons quin tranvia / tralarà lararà que bé que s'hi va"), i això permet amb més comoditat explicar la història del nostre idioma milenari. Esperem que us ag més

  • Aznar demanant a Rajoy explicacions sobre la derrota electoral (ficcions).

    Unicorn Gris - 13-01-2006 - 800 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    14 de març, deu de la nit. Aznar, enfurismat per haver perdut el govern, fa una trucada a Rajoy. - Hola. - Respon algú al telèfon de casa. - A veure, Rajoy, si ens entenem!! Et truco des del meu despatx de professor en Georgetown. Has vist què ha passat?? Hem perdut les eleccions!! Ni el suport de CIU ens podria ajudar! Et vaig deixar amb un advantatge de 400.000 votants!!! Com has pogut desaprofitar un advantatge de 400.000 votants!!!??? - Exclama l'Aznar enfurismat. - Demano una explicació, Rajoy!! Ja m'estàs donant una bona explicació d'aquesta horrible derrota!!! - Ho sento - respon el Rajoy des de l'altra punta de l'aparell, fent-se el suec. - Sóc el contestador automàtic. El senyor Rajoy no està. Dongui'm el seu missatge i el cap de l'oposició ja li contestarà el dia que pugui fer-ho, com l'any que ve... més

  • Acudit filosòfic i polític: "Si un pollastre creua la carretera...".

    Unicorn Gris - 07-01-2006 - 1442 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Font d'informació: Email d'Internet. Acudit ¿¿filosòfic?? molt popular a Internet, d'origen desconegut per a mi; jo només l'he traduit del castellà al català per Internostrum, i m'he posat a mi mateix com a protagonista extra en l'últim pàrraf. Tal i com diu la filosofia, aquí tenim una situació, com es reacciona? ----------------------------------------------------- EL CAS: Un pollastre a la vora d'una carretera. La creua. PREGUNTA: per quina raó el pollastre ha creuat la carretera? RENÉ DESCARTIS Per a anar a l'altre costat. PLATÓ Pel seu bé. A l'altre costat de la carretera es troba la veritat. ARISTÒTIL Està en la naturalesa del pollastre el creuar les carreteres. KARL MARX Era històricament inevitable. CAPITAN JAMES T. KIRK Per a arribar on cap altre pollastre havia arribat abans. HIPÓCRATES Ha creuat la carretera per culpa d'un excés de secrecions en el pàncrees. MARTIN LUTHER KING JR He tingut un somni on tots els pollastres eren lliures de creuar una carretera sense haver més

  • Osset de Peluix (31). "Especial Armando".

    Unicorn Gris - 30-12-2005 - 806 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Mentre l'Eva i l'Èric entren en el supermercat, i cadascú per les seves, l'Armando està tombat sobre la barra d'un bar, bevent una cervesa rera l'altra. El cambrer, com d'altres vegades, li insisteix en que no abusi tant de la beguda, però ell fa com si s'escoltés el consell (en realitat, l'ignora). L'Armando sempre pensa el mateix de la vida: l'alcohol és el consol, la melancolia l'únic estat possible real, l'alegria "una cosa desmontable". I la Miranda ja tornarà penedida del que ha fet abandonant-lo; i tant que ho farà. No és més que mitja tarda, i quan molta gent està a casa amb la seva família o en la feina, l'Armando en el bar, quasi a soles. No li preocupa destrossar-se, ni a qui destrossi amb ell. No pensa gaire en el passat ("per a què autocriticar-se? la felicitat és irresponsabilitat") ni en el futur ("passarà el que passi"). No li va preocupar gaire la vertadera felicitat, o els vertaders desitjos de la Miranda, quan era amb ell. Possiblement se'n riuria de veure els esfor més

  • L'Auca del tripartit mallorquí (escrita pel PP).

    Unicorn Gris - 22-12-2005 - 1153 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Si hem fet l'Auca del tripartit valencià ( http://www.lastoa.com/modules.php?name=News&file=article&sid=330 ), ara toca l'auca del tripartit mallorquí. Doncs és bastant probable que el PP perdi tant el govern de Mallorca com el de València. L'Auca del Tripartit mallorquí és semblant a la del tripartit valencià, només que menys directa, més simpaticona. Fins no em sembla una auca massa bona. Però tampoc l'auca de Fraga em semblava massa bona, i va agradar al lector. En fi, espero que us agradi. ----------------------------------------------------------------- L'Auca del Tripartit mallorquí. La candidatura del sr. Matas queda primera, i la cara dels socialistes esparvera. Negociacions per triar nou president, esquerra i bloc formen un tripartit i ens engeguen a prendre bon vent. Una nova generalitat en mans del PSOE, els Països Catalans hem perdut, València i Mallorca perdem la majoria absoluta, "bé ens fan passar per l'embut". més

  • L'Auca de l'escombriaire i la prostituta.

    Unicorn Gris - 22-12-2005 - 793 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ara us explicaré una bonica història, en un local mudat i excel.lent, on una prostituta jove i bonica, esperava el primer client. Aquesta jove dona d'ofici, que de nom es diu Maria, amb ressignació i estoïcisme, perdre la seva innocència no voldria; no vol pas que, per uns diners, perdi la innocència per sempre més. L'economia és l'economia, com li cal per conveniència, fa el cor fort i és dona forta, endavant i tingues paciència; doncs, agradi o no, l'economia, ens dóna el pa de cada dia. Un tio amb cara de distret, entra al bar i va de dret, a la "Marieta de l'ull viu", mentre la mira i somriu. més

  • L'Auca del Blondy i Blacky.

    Unicorn Gris - 16-12-2005 - 1061 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Aquesta auca és diferent a les que he escrit fins ara. No tracta de filosofia, ni de política, ni del metallenguatge de les auques. La poesia meva a que més s'assembla aquesta auca és "la cançó dels barrufets raconaires". El tema d'aquesta auca són els meus dos gatets, des que ens els van regalar (tenien prop de dos mesos), fins l'actualitat. El tema d'aquesta auca és subjectiu, però qui sap si més d'un lector s'hi sentirà identificat (potser perquè tingui també gats, o gossos, perquè una part considerable d'aquesta auca també podria haver passat amb gossos o fins pot ser una mica paralel a qualsevol tipus d'animal domèstic). El sentit d'aquesta auca és quasi lineal: comença amb una introducció, i a partir de la segona estrofa explica fets que, cronològicament, varen succeir en aquest ordre. Dedicada l'Auca, com no, als meus Blondy i Blacky (encara que ells, com a "irracionals", no s'adonaran mai que aquesta auca existeix). ------------------------------------------------------- L més

  • Osset de Peluix (30). La cunyada ilusionada.

    Unicorn Gris - 13-12-2005 - 712 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Èric i l'Eva (la dona de son germà) van en cotxe per la carretera. L'Èric condueix. L'Eva mira l'Èric i somriu. El jove filòsof es posa inquiet; sempre li ha estat quasi impossible fer-se la idea de ser massa atractiu a cap xica. Ell és conscient que l'Eva sent alguna cosa per ell, com ara també ho sent la Miranda. En el fons, les dones de la família no són tontes, comprenen bastant bé el malestar de l'Èric i l'últim que voldrien, almenys si poguessin impedir-ho, és que ell es sentís incòmode enlloc de benvingut. L'Eva li diu: - Mira Èric, ara que estem a soles, tu i jo, i no està cap de les dues nostres parelles - es referia, clar, al Joan i a la Miranda, - no sé perquè la Miranda ha insistit tant amb que ella i el meu home estiguessin junts... i no penso res dolent d'ells dos, clar... Però et vull dir que... L'Èric mira a la seva cunyada. Independentment de amb qui estigui casada, és molt guapa. Més que la Miranda, per dir-ho objectivament. Una cara preciosa i pel llarg. I uns p més

  • El tacte d'ous i farina.

    Unicorn Gris - 11-12-2005 - 884 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Em tapen els ulls per fer-me un examen de psicomotricitat. La ma, per entre unes parets de plàstic (un cubell, sens dubte). Em fan posar la ma fins a la fondària. Noto com un tacte entre sòlid i líquid. Una massa semblant a la terra però més suau, amb una massa líquida una mica semblant a la gelatina però com a més consistent, menys compacte. Al meu tacte, les dues masses s'entrebarregen: sòlid terrós amb líquid gelatinós. Notava com una sensació lleugera de fred, com una mica de fàstic. Com si toqués alguna cosa orgànica o semi orgànica. Era el millor de la classe, ho tenia clar: - Ous i farina! - Li vaig dir al professor. Tant contents van quedar, ells i els companys de classe, que de nota em van posar un excel·lent. més

  • Osset de Peluix (29). L'Èric parla inquiet amb son germà.

    Unicorn Gris - 03-11-2005 - 937 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    El Joan, ja lluny de casa d'ell, de l'Èric i l'Eva, li pregunta a son germà: - Vinga, Èric, em pots explicar què passa? - Volia parlar amb tu a soles. - Amb mi a soles i no davant tothom? - Sí… A veure Joan, tu ets mon germà, ets un home i pots entendre millor sentiments d'home, ja m'entens. - En mi hi pots confiar. Sóc ton germà, home! - Doncs veuràs, la Miranda i jo... bé, que tinc decidit que quan s'acabi la setmana li diré directament que la nostra relació no continua, que la trenco. - Què!!!??? - espeta el Joan. - Però saps què estàs dient? Ignores la promesa de la Miranda, aquella que li va fer fer son àvia? I si la Miranda se'n torna amb l'Armando? La Miranda és amiga meva, i no vull que torni amb l'Armando per a res! - Sí, ho entenc! Però... Mira, aquesta juguesca és... com t'ho diria jo... - L'Èric es mossega la llengua amb ràbia, senyal que li fa vergonya de confessar el que va a dir. - Només vaig fer aquesta juguesca perquè veiés a sí mateixa que podria desfer-se de més

  • Osset de Peluix (28). Eva i Miranda.

    Unicorn Gris - 06-10-2005 - 849 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte. Avui el Joan vindrà amb la seva dona, l'Eva, a presentar-li la nova núvia de l'Èric. En aquestes que a les vuit del dematí sona el telèfon. L'Èric despenja, parla una estona amb algú en to formal, i es dirigeix a la Miranda, mig adormida: - Companya, ha sorgit un maldecap a la feina. Hi ha hagut una averia a l'ordinador i tinc que ser present per renovar unes dades informàtiques que només jo conec. - Carai! Avui que venia el teu germà amb sa dona... I no pot esperar? - No. Em necessiten ara mateix. Hauràs de quedar-te aquí sola fins prop de les dotze. - Està bé, home... Aquestes coses passen. L'Èric es disposa a canviar-se. - Però abans el jefe podria esperar deu minutets... Es posa a besar-la. - Mmm - Es besen durant un quart d'hora. - Apa ves - li diu ella. - T'esperarem tots. més

  • Osset de Peluix (27). La Miranda es declara.

    Unicorn Gris - 23-09-2005 - 808 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En això que la Miranda mira juguetonament a l'Eric i es posa de genolls sobre seu, tot i que vestida. - Eric, et vull explicar una cosa que estic impacienta per dir-te-la... L'Èric, sempre de natural espantadís... - Eh, bé, doncs digues-la... - No sé com dir-la... - No sé... No tenim pressa... - Veuràs, em sento com si tingués febre. - Carai! Que vols que truquem al metge? Què vols dir? - No... Em penso que qui m'ha de curar aquesta malaltia no serà cap doctor... Èric, estic enamorada de tu! Estic convençuda! Em tractes molt bé, i al final encara que trigues em satisfas amb tot. Ets un bon home i m'encanta estar amb tu. I jo que pensava que l'home que em seduiria seria un marxós, un rei de la festa, que volia un tio guai, i al final m'enamoro d'un escriptor i d'un home de talent. T'adoro carinyo... Tant de bo pogués fer-te sentir el mateix de tu cap a mi... més

  • Osset de Peluix (26). Enmig de la passió.

    Unicorn Gris - 29-08-2005 - 1659 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ja estan doncs, els dos despullats, en el llit i besant-se. En aquestes que l'Èric li diu a la Miranda: - Bé, maca, si aquesta nit hem de divertir-nos, més val que ho fem ben fet, no? - No pateixis carinyo per això, que ara mateix trec els condons i demà prenc la píldora. - Ha ha ha! No, en això ja hi confio. Jo pensava més aviat en... fer l'acte eròtic de forma més planificada. - No sé què vols dir. Home, fer un clau és divertir-se de forma espontània, no? Tampoc s'ha de seguir un horari estricte ni res; no sé, què vols dir? - Mmm, clar, bé, deixa'm fer. Estira't al llit boca avall. La Miranda obeeix. L'Èric procura semblar calmat per tal de no tallar la màgia del moment. Ell es posa de genolls rera ella. més

  • Osset de Peluix (25). Comença el show.

    Unicorn Gris - 17-08-2005 - 1024 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    - Que què faig? Doncs passar-m'ho bé amb tu preciosa. - Vols fer l'amor amb mi? De debò? - Ell assenteix inequívocament. - Ja t'he fet picar! Però escolta, no vull que a meitat de montar-nos-ho em diguis que te'n penedeixes, eh? Ha ha ha! Que et conec! - Ca, dona! Ja tindrem temps de penedir-nos-en! Vinga, despulla't i som-hi! "La veritat (pensava la Miranda), no m'ha agradat molt com ha dit això de 'Ja tindrem temps de penedir-nos-en'! Però ara no vull pensar molt en el futur! Si ell té ganes ja l'animaré, i ja veurem si amb el temps el sedueixo per a sempre! Si ja feia temps que se li entreveien les ganes!". - Està bé Èric! Tu ho has volgut, a passar per l'embut! Vaig al lavabo a despullar-me i a maquillar-me una mica. Tu queda't aquí, treu-te la roba, toca-te-la una mica si et faràs venir més ganes... i prepara't que aquesta no l'oblidaràs! Ella el besa a la galta i surt de l'habitació amb presses. L'Èric es despulla i es queda pensatiu. No està encara convençut que vulgui enro més

  • Osset de Peluix (24). La Venus intenta estimular els instints de Mart.

    Unicorn Gris - 03-08-2005 - 903 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Èric subjecta suaument a la Miranda quan aquesta ja està a mig despullar-se. - No, maca! - Què passa carinyo? - Veuràs, tot això... per a mi s'està desmadrant una mica. La juguesca que et vaig fer per a desmotivar-te del compromís amb l'Armando, el primer petó, el romanticisme que varem compartir a la platja i al mar i fins l'episodi de l'esquirolet o el sopar romàntic d'ara mateix... - Sincerament: tot això no t'agrada, Èric? - Sí, que m'agrada, però... no sé... Ara mateix no tinc ganes de montar-m'ho sexualment amb tu. més

  • Julia: "Adéu avis!".

    Unicorn Gris - 02-08-2005 - 1240 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poesia de la Mònica Júlia, entregada a Relats en Català per Crom. Sobre la mort dels seus avis. Doneu-li una ullada! més

  • L'Auca del Tripartit 2.

    Unicorn Gris - 25-07-2005 - 1551 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Introducció. El títol sencer de l'Auca és: "L'Auca del Tripartit 2. L'Auca del Tripartit 1 vista per un republicà.". [Crítica 'paralela' de l'Auca del Tripartit 1 de CIU; i escrita anteriorment (i com a, en cert a forma, precedent) de "l'Auca del Tripartit 3: l'Auca del Tripartit Valencià"). L'autor de la primera Auca del Tripartit és CIU i l'autor de la segona i tercera sóc jo, Crom el nòrdic)]. Consulteu l'Auca del Tripartit 1: www.convergencia.org/auca. Aquesta Auca agafa algunes idees de l'Auca de Rajoy i d'Aznar però és diferent. En les Auques de Rajoy i Aznar hi havia un enemic únic. En canvi, l'Auca del Tripartit 2, en comptes d'anar a favor d'un partit o d'un personatge, intenta anar a favor sobretot de Catalunya. A primera vista sembla ser una auca totalment a favor d'Esquerra Republicana, però (almenys aquesta ha estat la meva intenció) he posat a Catalunya per sobre d'ERC, i de fet alguns cops queden malament els republicans. En l'Auca del Tripartit ningú és perfecte, i més

  • Osset de Peluix (23). El sopar amb trampa de la lleona.

    Unicorn Gris - 24-07-2005 - 801 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Segons la juguesca que ell mateix havia aprovat, i que havia perdut, l'Èric aquesta nit tenia que montar-s'ho eròticament amb la Miranda. Ell no es sentia amb massa ganes d'aventures d'aquest tipus. La Miranda era una noia exerida i maca, de bons pitets i un culet maco, ben pentinada, somrient i agradable. Però al mateix temps l'Èric se sentia com a alienat. Enyorava les llargues tardes amb l'ordinador, l'escriptura, els videojocs, que aleshores només eren interromputs per cites esporàdiques de colegues trucats per telèfons o trobats pel carrer. Efectivament, l'Èric no tenia colla d'amics com tampoc havia tingut núvia fixa. Però es sentia a gust estant sol, escrivint a tope i gastant el temps en la creació literària. No trobava massa sentit a tenir una núvia, ja que, això creia, ja se sentia feliç tal i com era. On aniria a parar amb aquesta promesa de la qual se sentia acorralat? Ell sempre s'havia près seriosament les seves promeses, fins i tot en els pocs casos en que no les havia més

  • L'auca de la història de la filosofia.

    Unicorn Gris - 23-07-2005 - 2570 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    Una sàtira en forma de poesia de la història de la filosofia hauria de ser, de debò, molt més llarga. Aquesta sàtria menciona alguns fets de la filosofia molt bàsics; només alguns. Potser no seria mala idea fer només una sàtira sobre Plató, una altra sobre Aristòtil, una altra sobre Epicur... O potser podríem haver posat més estrofes a aquesta mateixa sàtira. Però en fi, el resultat crec que ha quedat prou bé. Aquesta sàtira està pensada per a tots aquells que vulguin tenir un resum variat de la filosofia, o per tots aquells que no en sapiguen res, de filosofia, i en vulguin fer una primera cullerada. He presentat en to bromista la història de la filosofia, amb tots els problemes passats, presents i futurs d'aquesta. No és un resum molt complet, al contrari, és una mirada per sobre abreviada. Però en fi, penso que complim l'essencial de tota sàtira: distreure una mica. més

  • Osset de Peluix (22). L'episodi de l'esquirolet.

    Unicorn Gris - 09-07-2005 - 769 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Era un esquirolet que anava camí enllà buscant menjar. De sobte es para i mira a l'Eric i a la Miranda. Ella xiuxeja coses suaument a l'orella de l'Eric, provant de no espantar la bestioleta. - Mira Èric, quin esquirolet! Coneixes les teories dels budistes? - Dona... No sé, una mica. - Doncs he llegit una mica sobre aquesta religió i tinc entès que segons ella un esperit teu podria habitar en qualsevol ànima d'una bèstia o una planta. L'Èric li comenta sense rastre de burla, sempre baixet per no espantar la bestiola. - No sabia que fossis budista practicant. - No exactament... però he assistit a classes de yoga i tinc un respecte per aquestes teories. Sóc simpatitzant, més aviat. Mira com ens observa l'animaló, potser està provant de saber quin de nosaltres és el seu avantpassat. més

  • L'Auca de Fraga.

    Unicorn Gris - 04-07-2005 - 821 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Font d'informació principal: web losgenoveses.net. Tal i com he promès, aquí està l'Auca de Fraga. Havia promès que si perdia Fraga faria l'Auca: doncs bé, ha perdut i l'he fet. (No obstant, hem preferit modificar els dos primers pàrrafs dels que havíem ofert anteriorment.). No és una Auca genial, i de fet en ocasions fins m'ha semblat la de menys qualitat de les que he escrit, però no obstant crec que en conjunt val la pena. Té alguns defectes estructurals, perquè negar-ho, però en conjunt està bé i distreu, i crec que això és suficient. L'Auca no té una estructura lineal, sinó que comença preguntant "Qui és Fraga", explica la derrota de Fraga amb majoria simple a les gallegues i després fa un salt cap a la joventut d'aquest polític franquista; es podria dir que precisament aleshores comença l'estructura lineal. És a dir: començem per un punt del final, saltem al principi i des d'aquí de forma lineal fins al final. La pèrdua del poder del PP a les espanyoles i a Galícia podria fer més

  • L'Auca de la derrota electoral d'Aznar.

    Unicorn Gris - 28-06-2005 - 1357 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'auca de l'enfadós 2. Aquest poema té com a títol complet: L'auca de l'enfadós 2; l'hereu del cagaelàstics; la derrota electoral de l'Aznar. És, senzillament, una reflexió sobre l'actualitat alhora que una forma de fer passar una bona estona. No s'ha pretès fer una obra genial, només divertir una mica. La història del poema és senzilla. Com a admirador que sóc de l'auca de l'enfadós (l'auca de l'enfadós fou un poema creat per Concepció G. Maluquer), aviat me'n vaig adonar que el Franco i l'Aznar tenien coïncidències com a "enfadosos". Els dos eren dèspotes "admirats pel poble" (diguem-ho així; pel seu poble), i, pels dos, els catalanistes resavem perquè se'ns els poguéssim treure de sobre. D'haver durat per llarg, qui sap les glòries que ens haguessin fet sobre Espanya aquests dos (i ho dic seriosament). Per tant, era evident. Franco era el cagaelàstics, i l'Aznar el seu hereu. Només era començar a pensar, i que se'm ocorregués un poema. Finalment n'he fet un. No diré que sia ta més

  • Osset de Peluix (21). Revelacions de la Miranda en el seu lloc secret.

    Unicorn Gris - 22-06-2005 - 725 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La Miranda s'asseu en un racó del bosc i aprop se li asseu l'Eric. Ella explica la història. - Veuràs, jo vaig conèixer l'Armando en la universitat. No sé què tenia que el trobava atractiu, suposo que la seva personalitat críptica i forta no la veia tant violenta aleshores. Al principi no veia en ell un noi romàntic però pensava que tot no es podia demanar, i que amb el temps ja ens avindríem. L'Eric somriu, provant de ser respectuós. - Suposo que és el que pensaves aleshores, i mira... - No sé, em sento tant estúpida... - Tothom pot equivocar-se no? - Sí... no sé... més

  • Osset de Peluix (20). La Miranda ensenya a l'Eric el seu lloc íntim.

    Unicorn Gris - 14-06-2005 - 1122 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda i l'Eric, entre conversa i conversa, van a parar a un lloc on molt llunyà de la ciutat. Es desvien per un camí rural que permet la circulació de cotxes fins que aparquen a una clariana deserta que a dures penes sembla feta per a aparcar cotxes. Baixen del cotxe. - Bé, Miranda, on és el teu lloc secret? - Oh, a uns minuts de caminar. - Li passa la bena als ulls. - Jo també vull fer-ho un moment especial. Deixa que t'embeni els ulls. - Però... mmm... - Ja ja ja! Vinga, home, si tu també m'ho has fet? Tranquil, que no cal dir que en mi pots confiar. Només faltaria que ara te'n fes alguna! Vinga, confia, només vull donar-te una sorpresa. No siguis tant neguitós carinyo... L'Eric arronsa les espatlles i es deixa fer. La Miranda amb suavitat li emmordassa els ulls. més

  • L'Auca del Tripartit Valencià.

    Unicorn Gris - 12-06-2005 - 715 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    El títol sencer d'aquesta Auca és: L'Auca del Tripartit 3: L'Auca del Tripartit de València el 2008, escrita pel PP. Aquesta Auca es basa sobretot en l'Auca del Tripartit 1 de CIU, però pren elements i rimes d'altres auques, conservant algun element una mica original. Reconec que m'han quedat millor altres auques. Però aquesta fa la seva funció: divertir i ensenyar una mica, no calen miracles. Encara que qualsevol, llegint amb una mica de deteniment l'Auca, vegi la seva intenció, no obstant l'explico. L'Auca del Tripartit 3 és una auca profètica: explica una auca del pressuposat 2008 (quan el govern de València hauria fet un tripartit sense el PP) i el Camps del PP fa una auca per tal de recuperar els vots que perd. És una auca profètica, possiblement es compleixi, possiblement no. És tant profètica i exaltada, que ja es veu que és molt difícil, o directament impossible, que es compleixin els fets que ella prediu (en tot cas, seria una gran sort si fos així!). Però la derrota del PP més

  • L'Auca de Rajoy.

    Unicorn Gris - 09-06-2005 - 931 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'Aznar presenta com a futur president d'Espanya, a un pràctic desconegut; els militants del PP somriuen amb desgana, "Hem de passar per l'embut". El Partit Popular ja tremola, quan a tota Atocha es sent un rebentar, la culpa li volen donar a ETA, i així més vots esgarrapar. Però estem en la era de la tecnologia, mòbils i Internet de llarga ona, tota Espanya se n'entera, i la mentida no funciona. més

  • Osset de Peluix (19). Una relliscada reveladora.

    Unicorn Gris - 29-05-2005 - 571 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En aquestes que la Miranda, corrent cap a la gaviota, rellisca amb un petit toll d'aigua, es queda un moment suspesa en l'aire i cau de cul contra una roca. La gaviota s'espanta i surt volant. La Miranda fa gestos d'adolorida. L'Èric se li apropa preocupat. En això que la Miranda sent una molèstia tant immensa a les angorals que de sobte, en un gest impetuós, es despulla completament el cul. L'Èric, mirant-ho tot, es posa nerviós. Per sort, en aquelles hores i en aquella platja apartada, ningú més ho va veure. La Miranda es queda un minut rascant-se les angorals nues. Per sort no s'ha fet sang: només algun morat, que farà una mica de mal durant un curt temps però que a dures penes deixarà cap rastre, apart d'algun rastre visualment lleig. L'Èric no sap què fer. Li pregunta a la Miranda si es troba bé, si vol anar a algun dispensari, li pregunta si té algun medicament en el cotxe. Apart, procura donar "el mínim de" mirades al culet de la seva amiga. La situació inesperada el desconcer més

  • Osset de Peluix (18). L'Eric ensenya a la Miranda el seu refugi secret.

    Unicorn Gris - 10-05-2005 - 614 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Eric i la Miranda, en cotxe, recorren un tros de la carretera de la costa. Després l'Eric li assenyala una camí secundari i, poc després, li diu l'Eric que aparqui en un racó. Es troben la curiosa parella en un lloc oblidat de les afores de la ciutat, en un bosc a poca distància de la ciutat. - I ara què, Èric? El noi treu un mocador de la butxaca i diu: - Vull que sigui una sorpresa. Deixa'm posar-te aquest mocador als ulls i et portaré en braços al meu lloc preferit. La Miranda es sorpren, clar, però es deixa fer. Li posen el mocador als ulls i l'Èric l'alça els braços. - Mmm, - diu ella. - Quan estiguem casats em portaràs en braços la nit de noces al llit, no carinyo? més

  • Osset de Peluix (17). La Miranda confessa desitjos sexuals a l'Èric.

    Unicorn Gris - 09-05-2005 - 1130 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Demà dissabte la Miranda no pot quedar amb l'Eric. Així doncs, Eric aprofita per intentar escriure alguns textos i distreure's. Curiosament, però, escriure en la pantalla ja no li distreu. Com és? Abans, escriure en la seva web li satisfeia molt, però ara... les noves relacions... Havien canviat les coses. Sentia que ara una noieta li estava despertant una felicitat i uns desitjos que només havia pressuposat i no pas descobert fins fa poc. Escriu una paradoxa sobre moral, endreça el llit, va a donar una volta i reflexiona sobre els fets recents. A estones, parla amb el seu germà. Demà passat dilluns ve l'Eva la nora a visitar el Joan i vol que vingui la Miranda a visitar-los a tots. L'Èric s'ho pensa i no oposa cap inconvenient. Així doncs, es coneixeran les dues dones de la família, per dir-ho així. Passa el dia. L'Èric va una estona a visitar els seus companys d'agrupament escolta, els quals s'han assabentat de la seva nova relació amb la Miranda i el bombardejen a preguntes, si bé més

  • Osset de Peluix (16): Segon dia.

    Unicorn Gris - 08-05-2005 - 983 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Arriba la feina. Avui és divendres. Tots noten enseguida un canvi en l'actitud de l'Eric. Encara que ell ho nega, se'l veu com a més despert, com a més alegre, més receptiu. Enseguida corren els rumors i s'arriba a una conclusió unànime: que hi ha un assumpte de faldilles enmig. L'escriptor solitari fa la seva feina tranquilament, segur que la Miranda no complirà el compromís i no el trucarà. Però quan falta hora i mitja per a que s'acabi la jornada de la setmana, sona el mòbil. Héctor, un company de feina de l'Eric, mira amb cara burlesca com el xicot agafa el mòbil. - Sí? - Hola guapo. Sóc la Miranda. Com va la feina? - Ejem. Bé, bé, carinyo. - L'Eric diu "carinyo" provant de sonar-se sincer a sí mateix. - Veuràs, ara dintre de no molt acabo. Què volies? - Quedar amb tu, que és divendres. Et passo a buscar en cotxe, que avui m'ha explicat el Joan que has vingut en autobús. Vinga, així t'estalvies el ticket. més

  • Osset de Peluix (15): El Petó tràgic.

    Unicorn Gris - 05-05-2005 - 1036 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda mira l'Eric amb impaciència. - Veuràs Èric, ja saps... les noies, quan estan contentes amb el noi que han sortit amb un noi i estan contentes... el besen... - Posa els seus braços darrera del coll d'ell i l'abraça. - Va, preciós, fes-me un petó... - Miranda, mmm... - Li treu suaument els braços del coll. - No sé, em penso que la situació ja va massa lluny. - M'has promès ser un nuvi normal durant una setmana. Relaxa't i passa-t'ho bé. La vida és curta. Jo només vull ser feliç. - Miranda escolta... jo de tu... només besaria a un noi al que estimessis, que estiguessis segura que va a ser l'home de la teva vida, que poguessis vencer-li la timidesa. La Miranda somriu i diu: - D'acord, això faré. més

  • Osset de Peluix (14): Eric i Miranda es distreuen.

    Unicorn Gris - 05-05-2005 - 757 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Ara, finalment, arriba al present. L'Eric entra per la porta de casa seva i es troba al seu germà parlant amb una noieta guapetona. Després aquesta noia, la Miranda, li demana una cita. L'Eric refusa quedar amb ella, però al capdavall s'ho pensa. A l'Eric li acaba sabent greu i concerta una trobada amb la Miranda d'una setmana, per tal que així ella pugui repensar-se la cita amb l'Armando i, acabada la setmana, ho deixaran córrer i la Miranda (la que li dedica el mote carinyós d'Osset de Peluix) se'n buscarà un altre. Per a l'Eric, tot el que es tracta és de separar un curt temps la Miranda del provocador de l'Armando. Després, tot del que es tracta és d'oblidar-se de la setmana viscuda. Perquè ell i la Miranda no s'enamoraran, i si la cosa es fa amb compte serà el millor per als dos. Oi que sí? Veritat...? L'Eric paga les consumicions, surt del bar i s'atura davant la font del centenari, quan ja són gairebé les deu, hora del sopar amb la seva nova companya. S'asseu a un banc i mira, més

  • Osset de Peluix (13). Eric recorda l'incident amb la seva nora.

    Unicorn Gris - 02-05-2005 - 789 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'Eric rasca la taula mentre pensa. La seva vida ha estat molt solitària. No ha volgut quedar-se mai amb cap colla fixa ni núvia fixa. En realitat, els tantejos amb les xiques han tingut mal resultat. L'Èric és escriptor aficionat d'història, i es considera un pensador independent. Vol aparentar ser un tio tranquil i que s'absté de follons i problemes. Però també és, en el fons, un home apassionat. Les seves passions sexuals, malgrat ell insisteixi en tapar-les i en actuar com si no existissin (o com si no tinguessin importància) són en ell poderoses. Un cop va tenir un incident amb la Eva, amb l'esposa de son germà, o sigui la seva nora. Era quan ja feia temps que ella estava casada amb el Joan. Ell mira a la seva nora, quan estan a soles un moment (el Joan anava un moment a comprar una cosa), i li diu: - Saps? Ets una dona meravellosa, i el Joan ha tingut sort per trobar-ne. Però sé que a mi cap noia em voldrà, perquè no valc la pena per a cap. L'Eva li mira directament amb un ges més

  • Osset de Peluix (12). El lleó i la lleona es preparen per la cita.

    Unicorn Gris - 01-05-2005 - 693 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La Miranda arriba al seu pis i es disposa a arreglar-se per la cita. Com fa sempre que es vol posar seductora, es posa a to despullant-se completament (no oblidem que al seu pis viu sola) i fent-se carantonyes davant el mirall, observant-se els pitets i acariciant-se el pel. La cita amb l'Eric l'omple d'esperances i està contenta. Ara, té un repte: convèncer a Eric que ella li agrada. La noieta decideix que, ja que és una ocasió especial (per a ella, sí), s'ha de posar seductora. Es posa un tanga negre i un pantaló blanc semitransparent, junt amb uns sostenidors ajustats i una camisa de blau fosc llampant cenyida. Com que no fa fred (són al juliol) es posarà, al moment de marxar, una jaqueta vermella de llana fina, així com durà el seu inseparable bolso negre. Per berenar menja alguna coseta i, fins l'hora de la cita, fa feina amb l'Internet i mira una mica la tele. Rep una trucada de l'Armando, però no la despenja, tot i que li envia un SMS: "No tenim res de què parlar. Passaré a rec més

  • Osset de peluix (11). Ruptura amb l'Armando.

    Unicorn Gris - 29-04-2005 - 582 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Miranda camina carrer enllà. Un altre cop, no es gira per mirar si l'Eric la mira per la finestra (està impacient per arreglar-se bé per la cita). Si hagués mirat per la finestra, hagués vist com l'Eric la mirava, de nou, des de la finestra del 1r pis, com marxava carrer enllà. El que li hagués sorprès a la Miranda (potser no tant, perquè ella ja va clissant com és l'Eric en realitat) és la mirada de l'Eric: angoixat, com si anés a fer una cosa vergonyosa i com si (remarco el "com si") no li vingués de gust, almenys des del punt de vista hedonista, tenir una cita amb una noieta com ella. Quan la seductora xicota dobla un carrer, ja lluny de la vista de l'Eric, li sona el mòbil. Mira qui la truca. És l'Armando, precisament. La Miranda pensa per un moment en no respondre la trucada. Però despenja empipada. - Què vols? més

  • Osset de Peluix (10). Miranda i Eric acorden una cita temporal.

    Unicorn Gris - 24-04-2005 - 666 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L'Eric l'obre la porta. - Passa, Miranda. Vols alguna cosa? Un vas d'aigua? Només tinc això o coca-cola, mon germà no s'han enrecordat de comprar i jo he estat ocupant escrivint una mica. La Miranda prova un vas de coca-cola, però se'l deixa a mitges perquè té més ganes de sentir la cita d'Eric. - Em vas dir que volies quedar amb mi, noi... - Escolta. Veuràs. Tu ets una bona noia, i jo... Veuràs, jo penso que si veiessis altres nois, t'ho repensaries i deixaries definitivament l'Armando. - Et recordo que queda la promesa de mon àvia... - Sí, ja hi he pensat. Veuràs, podriem fer una promesa... quedaré amb tu una setmana. - Una setmana? Només? més

  • En una agència de cites.

    Unicorn Gris - 17-04-2005 - 899 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La Silvia escriu: "Noia tímida de 29 anys busca xicot suau, carinyós, sincer i poc problemàtic. Que tingui una economia estable, que li agradin les noies rosses, que no imposi anar de discos quan una està cansada del sopar, que accepti els teus gustos sense ser un "pilota" i que sigui tendre. Preferible que sàpiga entendre rampells de mal geni. Tios amb mal geni abstenir-se. T'espera una nit salvatge d'amor i luxúria. Truca'm o, millor, envia'm un sms romàntic al número tal o un email a aquesta direcció. Demana per Sílvia.". més

  • Osset de Peluix (9): La Miranda reflexiona, i l'Eric la truca.

    Unicorn Gris - 04-04-2005 - 812 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Mentre l'Eric feia la seva feina del matí preocupat, la Miranda tres quarts del mateix. No sabia què li preocupava més: si que l'Eric no se'n volgués anar amb ella o bé que tingués una nova cita amb l'Armando ben aviat. Però ella no utilitzava l'Eric per a desfer-se de l'Armando o de justificiació per guanyar la juguesca. No. A ella li agradava l'Eric; tenia la impressió que aquest xicot li convenia. L'Eric, malgrat la seva aparença de noi tímid i desconfiadís, era un noi físicament guapo: ben carregat d'espatlles, de galtes maques i d'ulls d'un bonic color marró suau. A més, es notava clar: era un bon tio, algú en que s'hi pot confiar, que mai posarà descaradament la honradesa per sota del benefici. I era simpàtic, tenia una impressió de noi culte i inteligent que causava una certa atracció per a les que sapiguessin mirar més enllà de la seva aparent i falsa imatge de noi cagadubtes i manipulable. L'Eric no era cap esclau fàcil de dominar: al contrari, tenia mal caràcter i era fins més

  • Osset de Peluix (8): Arriba el matí.

    Unicorn Gris - 29-03-2005 - 708 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'Eric es capbussa en el seu mar d'històries i narracions. Es diu a sí mateix que això de la Miranda no ha estat més que un assumpte sense importància. No li dirà res a ella, ella tornarà amb l'Armando, ell seguirà amb la seva vida d'escriptor solitari i tot estarà com estava. Tot estarà (com es vol fer creure a sí mateix) tal i com havia d'estar. Però la Miranda, amb la seva simpatia, la seva bellesa i el seu carinyo havia obert una esquerda en les seves emocions. I com més pensava en el tema, més s'ampliava l'esquerda. Però l'Eric sentia també l'emoció de deixar que l'escriptura i les distraccions solitàries li monopolitzessin l'existència. Es va passar dues hores enganxat a l'ordinador. En contra de la costum normal, aquesta nit no sopà amb el Joan sinó que de fet sopà sol bastant més tard, davant el televisor. Les distraccions de l'ordinador li feren quasi oblidar la Miranda. Quan se'n anà a dormir, pensava: "No he fet res de dolent. Al capdavall, estic en el meu dret. Al capdava més

  • Osset de Pelutx (7). La Miranda espera la trucada d'Eric.

    Unicorn Gris - 28-03-2005 - 741 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Fem un breu incís. A casa de l'Eric (viu a un segon pis) hi ha una finestra, en l'habitació d'Eric i el seu ordinador, en la que es veu ben clarament i a poca distància tot el carrer contiguu al pis on Eric viu conjuntament amb el Joan, visitats en ocasions per sons pares. La Miranda es pensa que l'Eric, quan ella es va marxar, no es va girar per mirar-la; doncs bé, això és mig mentira. Quan la Miranda, pensant sobre si l'Eric quedaria amb ell, marxava carrer avall cap a casa seva, l'Eric, amb una certa confusió, se la mirava a traves de la finestra mentre recorria un o dos carrers fins desaparèixer de la cantonada. Després, va mirar el paperet on Miranda li havia deixar el seu número de telèfon. Ja es sabut que, si quan tu te'n vas, la persona amb qui has estat es gira cap a tu només per mirar-te, és que té algun desig cap a tu. No vol dir que, si no ho fa, no tingui cap desig. Però si es gira, és que està ansiosa de tu, que no li hauria molestat del tot quedar-se una mica més. Et vo més

  • La dofina Diana.

    Unicorn Gris - 28-03-2005 - 1294 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Diana no sap què sent. No sap com se sent, en realitat. Es un grup de cèlules vives que amb el transcurs d'uns pocs mesos, va prenent vida. La seva mare està embarassada, en estat de bona esperança com en solen dir. Diana al cap de pocs mesos ja és una criatura a punt de néixer. Com és natural en un nadó de la raça dels dofins o de qualsevol raça mamífera, dóna patadetes dins la panxa de sa mare impacient per veure la llum. Finalment sa mare l'infanta i comença a nedar per les profunditats del mar del Nort. Diana no sap qui és, no sap res, només que existeix, i es mira el seu propi cos d'uns minuts de vida. Gemega ploranera i, desitjosa d'afecte, es refrega amb la criatura com ella però més enorme que (després ho comprendrà) és la seva pròpia mare. Quan Diana ja té dos anys de vida, veu una espècie d'animal a les aigües (és una barca) i, sense fer cas dels grinyols de desconfiança de sa mare, s'acosta a investigar. De sobte, un objecte com una gegantesca alga, però resistent i embolic més

  • Osset de Pelutx (6). La Miranda parla amb el germà d'Eric.

    Unicorn Gris - 12-03-2005 - 940 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    No obstant, abans de sortir, la Miranda treu el cap per la porta pensant: "Si m'està mirant, és que li agrado". Però l'Eric mirava a una paret, i per l'expressió de la cara només se li veia com una espècie de vergonya. La Miranda, no sabent què esperar del seu intent de seducció, creua el passadís i, abans de sortir per la porta, es troba amb el Joan. - Què em dius, Miranda? El meu germà ha volgut sortir amb tu? - No ho sé. - La Miranda li explica com ho ha intentat amb Eric i no se n'ha sortit massa bé. - I què en penses, Joan? Accedirà ton germà a sortir amb mi? - L'Eric sempre ha estat reaci a quedar amb noies. No sé què contestar-te. Si pensa que tu li ets l'adequada... - És complicat de motivar-lo, no? més

  • Osset de Pelutx (5). Miranda concerta una cita.

    Unicorn Gris - 08-03-2005 - 744 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    - Calma't home, no et vull veure tant alterat. - Jo sí que dec semblar-te patètic, oi? La Miranda va riure amb simpatia. - I ara! Per que? - Perquè no sóc el noi que les noies soleu voler. La Miranda no sap com prendre-s'ho. - I com són segons tu les noies, que totes volen el mateix? - A veure... Sigui com sigui el noi que volen, volen un noi fàcil, assequible i desitjós de sexe. Jo sóc massa complicat i per això no lligo. A més, sóc massa malhumorat. més

  • Osset de Pelutx (4). La lleona rera la pressa.

    Unicorn Gris - 06-03-2005 - 1061 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Miranda intenta per tots els mitjans agradar a Eric i guanyar-se'l com a nuvi, mentre ell només té en ment escapar de la situació. Fins en un moment de la conversa, la Miranda es treu la jaqueta i es despulla l'inici de les espatlles per a animar-lo al sexe... més

  • El passeig de la deessa de la natura.

    Unicorn Gris - 03-03-2005 - 1323 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Deméter, deesa de la natura, passeja per un camí, en un prat de primavera. El seu encanteri s'ha acomplert i l'hivern ja ha estat vençut. Un ocellet trapella se li posa sobre la ma. Ella es tomba sobre el terra. La rosada de matinada li empapa la túnica. El càntinc dels ocells s'escolta suaument. El sol roman serè mentre comença el nou dia. Demèter observa com en certa distància un pastor fa caminar les ovelles. Una d'elles troteja innocentment lluny del pastor en busca d'herba més fresca, fins que el gos, fent la seva feina, l'apropa de nou al ramat. Demèter observa els roures grans, els prats verds de vida, les margarites com romanen tímidament lligades amb les arrels al terra. Al mirar el paissatge milenari, hom sent les seves passions desvetllar-se, la tristesa marxar, la vida mostrar-se en la seva immensitat. Un escarbat passeja pel terra i mossega herbes. La brisa tèbia sembla inundar tot l'aire matutí. És un matí que sembla no acabar-se mai. A la llunyania, els ocells es dediq més

  • Osset de Pelutx (3): Miranda coneix Eric.

    Unicorn Gris - 02-03-2005 - 675 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'Eric està encaparrat davant l'ordinador, escrivint. Al principi es pensa que la Miranda està per allà de pas i que només curioseja una estona. La Miranda no sap com trencar el gel. S'asseu en el llit del costat de l'ordinador, des d'on l'Eric la pot mirar només girant el cap. - Hola. - Diu la Miranda. - Hola. - Respon l'Eric. - Què fas per aquí? Qui ets? Ah, sí, perdona, no vull ser brusc; ets una amiga del Joan de fa alguns anys. M'ha parlat de tu. - "Perquè em mira així somrient? Això m'inquieta" pensa l'Eric. - Bé, en fi, no sé, encantat de coneixer-te. - L'Eric ni es fixa, absent com està, en que la Miranda no li ha dit ni el seu nom. - Fes-me una mica de cas, home. L'Eric, a desgana, deixa l'ordinador i mira la Miranda. Pensa: "Ves la noia què vol! Ja n'estic ben cansat de mals rollos amb les xiques. Però és bastant guapetona ella, eh? Però com s'interessaria per mi? Ca! Amb una mica de sort (pronuncia mentalment la paraula ‘sort' amb una mica de tristesa) s'oblidarà aviat d més

  • Osset de Pelutx (2). La suggerència.

    Unicorn Gris - 27-02-2005 - 742 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    (Continua). En aquests moments, algú posa una clau sobre la porta. Obre un noi que mira amb extranyesa a la Miranda (bé, al cap i a la fi ell i la Miranda no es coneixen) i que saluda al Joan. Després, tranquilament, va pel passadís i entra en una habitació. - Qui és aquest noi tant guapot? - diu la Miranda, quedant-se mirant la porta on s'hi ha anat. - Ah, bé, és el meu germà Eric. - Sí, ja m'havies dit algun cop que tenies un germà. No el coneixia en persona, però... Bé, amb lo guapo que és l'Eric, segur que deu tenir núvia. - No, no la té. - Doncs és una autèntica llàstima. El Joan mira la Miranda i pels ulls li passa la lluïssor fugaç d'haver tingut una idea. més

  • Osset de pelutx (1). "Miranda plora"

    Unicorn Gris - 24-02-2005 - 1384 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Primera part del conte "Osset de Pelutx". La Miranda no és més que una noia d'aquelles que en podríem dir casamentera. Simpàtica i complaent amb els homes, últimament es barreja amb gent que, cada dia ho veu més clar, no li convenen. Per dir-ho amb poques paraules, el seu nuvi (un tal Armando) és un punk, atrevit, maleducat, de fals somriure i enganyador. La pobre Miranda, però, s'ha fet una promesa solemne: no quedar-se mai sense nuvi, encara que això signifiqui haver de canviar l'anterior per un d'actual. Per sort per a ella, la Miranda sí té algun vertader amic. El Joan, company de colegi, que sempre li ha desaconsellat la relació que té amb l'Armando i els seus colegues. Avui, Miranda, com fa ocasionalment, ha anat a visitar el Joan i a parlar una estona amb ell. No obstant, la seva paciència, gota a gota, s'ha desbordat, i plora pel carrer sense ni preocupar-se per eixugar-se les llàgrimes. Està trista, i l'Armando li ha malferit tant l'ego, que va perdent la preocupació per les més

  • Tancat en l'horror de la foscor.

    Unicorn Gris - 23-02-2005 - 2102 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ja fa potser dues o tres hores que estic tancat en aquesta cova. L'esllavissada ha tancat l'entrada, i no tinc cap idea del que trobaré al fons. La cova sembla no acabar-se mai, i no sé si tindré forces o ànims com per arribar al final. Els meus passos ressonen com per dins d'una tomba... I no estic potser dins la meva pròpia tomba, realment? No tinc menjar ni aigua i no sé quanta estona passaré dins la cova, ni si en sortiré viu. El meu destí és incert... Em poso a donar cops a la paret, no sé si procurant mantenir-me calmat o, com si en la meva fantasia, somiés en obrir un forat en el túnel i poder escapar. Camino cap al fons, sabent que, quant més camino, més m'allunyo del que podria ser l'única sortida. més

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143243 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!

Autors preferits de l'autor

Foto de perfil de Gemma Matas Foto de perfil de nurbreathemeFoto de perfil de Isa Martinez GarcíaFoto de perfil de BarbagelataFoto de perfil de Aleix de FerraterFoto de perfil de Ariadna GarridoFoto de perfil de F. EscandellFoto de perfil de suFoto de perfil de Robert BavastellFoto de perfil de aurora marco arbonésFoto de perfil de CarrolFoto de perfil de Joan-Francesc Escrihuela i NiubòFoto de perfil de MagratFoto de perfil de -Foto de perfil de [ contrasenya recuperada ]Foto de perfil de jos montsFoto de perfil de Ullsblaus1Foto de perfil de deòmisesFoto de perfil de Lo ScribacchinoFoto de perfil de pereneriFoto de perfil de KinaFoto de perfil de MANFREDFoto de perfil de Maat_7Foto de perfil de franz appaFoto de perfil de CincdosFoto de perfil de J.Lluís Cusidó i CiuranetaFoto de perfil de Vicent Llémena i JambetFoto de perfil de BarolFoto de perfil de Rogal MarFoto de perfil de Antoni Casals i PascualFoto de perfil de lo gambusíFoto de perfil de Avet_blauFoto de perfil de El LlangardaixFoto de perfil de AintzaneFoto de perfil de desmaiFoto de perfil de SolrakFoto de perfil de tim burtonFoto de perfil de FrèdiaFoto de perfil de LaieskenFoto de perfil de atramFoto de perfil de terra_nuaFoto de perfil de akunamatataFoto de perfil de llumdenitFoto de perfil de diesiFoto de perfil de teresa serramià i samsóFoto de perfil de indefinidaFoto de perfil de EnamorantLaLlunaFoto de perfil de OnicaFoto de perfil de GATBLAUFoto de perfil de HannahFoto de perfil de gypsyFoto de perfil de   Foto de perfil de BufanuvolsFoto de perfil de LèvingirFoto de perfil de Noia de vidreFoto de perfil de ArbequinaFoto de perfil de JaumedelleidaFoto de perfil de Lady_shalottFoto de perfil de perisciFoto de perfil de Llum d'EstelsFoto de perfil de XocolatinaFoto de perfil de UnaquimeraFoto de perfil de aiguasaladaFoto de perfil de GTallaferroFoto de perfil de aiguademarFoto de perfil de FilaliciFoto de perfil de BoletaireFoto de perfil de jordigalFoto de perfil de aleshoresFoto de perfil de Ignasi Boix RoureFoto de perfil de L'epicurista PolFoto de perfil de borrokanFoto de perfil de *Noia Lluna*Foto de perfil de LeelaFoto de perfil de REPTE CLÀSSICFoto de perfil de Núria NiubóFoto de perfil de Maria Pilar Palau BertranFoto de perfil de sacdegemecsFoto de perfil de EsquitxFoto de perfil de ainonaFoto de perfil de instantsFoto de perfil de Sol_ixentFoto de perfil de Sergi Elias BandresFoto de perfil de Gemma34Foto de perfil de llu6na6Foto de perfil de JofreFoto de perfil de Jordi ChinaskiFoto de perfil de HeuraFoto de perfil de Cavaller de MoncairaFoto de perfil de SANTANDREU3Foto de perfil de Estel d'argentFoto de perfil de jacobè Foto de perfil de La Riera del FluviàFoto de perfil de MossensFoto de perfil de Gica CasamareFoto de perfil de RodamonsFoto de perfil de AVERROISFoto de perfil de Bernat de MontsegurFoto de perfil de qwarkFoto de perfil de Antonio Mora VergésFoto de perfil de NiNeLFoto de perfil de MagdetaFoto de perfil de roda03Foto de perfil de homenotFoto de perfil de Carles MaletFoto de perfil de LluísFoto de perfil de ITACAFoto de perfil de Pink PantherFoto de perfil de Un d'enfilat en un baobabFoto de perfil de Jere Soler GFoto de perfil de la taxidermista llunàticaFoto de perfil de tirapedresFoto de perfil de antoni_5Foto de perfil de iong txonFoto de perfil de pseudoFoto de perfil de Ferran de MontagutFoto de perfil de AinoaFoto de perfil de CapdelinFoto de perfil de ROSASPFoto de perfil de auraFoto de perfil de EspiadimonisFoto de perfil de prudenciFoto de perfil de GaliFoto de perfil de MiracleFoto de perfil de MascóFoto de perfil de Toni MartorellFoto de perfil de Alícia GataxicaFoto de perfil de MaragdaFoto de perfil de IlungaFoto de perfil de peresFoto de perfil de Shu HuaFoto de perfil de Joan Pau Inarejos VendrellFoto de perfil de Biel MartíFoto de perfil de Sibil·la de FortiàFoto de perfil de M.Victòria Lovaina RuizFoto de perfil de AdonisFoto de perfil de Conxa FortezaFoto de perfil de TiamatFoto de perfil de Manuel de LinoFoto de perfil de brumariFoto de perfil de AnNnaFoto de perfil de Josep Bonnín SeguraFoto de perfil de copernicFoto de perfil de Daniel N.Foto de perfil de Vicenç Ambrós i BesaFoto de perfil de Marc FreixasFoto de perfil de neretFoto de perfil de marc (joan petit)Foto de perfil de subalFoto de perfil de T. CargolFoto de perfil de salvatore vinyattiFoto de perfil de silvia_peratalladaFoto de perfil de Sergi Yagüe GarciaFoto de perfil de rnbonetFoto de perfil de jordi domènech i arnauFoto de perfil de platonFoto de perfil de Joanet1965Foto de perfil de Carme CabúsFoto de perfil de mar -  montse assensFoto de perfil de dacarFoto de perfil de askatu82Foto de perfil de sacaix

Relats preferits de l'autor