Cercador

Tots els relats de Lledonera

  • Càlida Neus (5): L’amor amb la mirada

    Lledonera - 21-04-2012 - 934 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    Per fi, la Núria pot veure la Neus nua. Subjugada veu com es despulla i després es despullada ella. Comença un ball que només és el preludi de noves sensacions i sentiments. més

  • Càlida Neus (4): Sóc tu i tu ets jo

    Lledonera - 09-04-2012 - 1085 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Ara és la Núria qui dóna plaer a la Neus, però aquest el vol d'una manera molt especial, vol notar el ella les mateixes sensacions físiques que la seva amiga havia experimentat abans, en solitari. Una comunicació amorosa en forma d'intercanvi d'experiències. més

  • Càlida Neus (3): A les fosques

    Lledonera - 01-04-2012 - 2953 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Les dues noies continuen el seu diàleg cos a cos, a les fosques, sota unes flassades, en una habitació mot freda. La Neus sap interpretar els desitjos de la seva amiga, i la Núria experimenta per primer cop moltes sensacions que abans tan sols havia somiat. més

  • Càlida Neus (2): Dolç despertar

    Lledonera - 01-04-2012 - 964 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L’endemà d’haver conegut la Neus en un viatge universitari, la Núria es deixa seduir per la seva nova amiga, amb la que inicia la seva primera aventura: tendre i suau, un diàleg cos a cos amb poques paraules i moltes sensacions. més

  • Càlida Neus (1): Encontre a l'autocar

    Lledonera - 31-03-2012 - 1125 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Una història d'amor entre dues noies que es coneixen en un viatge, amb força aspectes sexuals, però amb el grau de tendresa i amistat que crec que sempre és desitjable. És el primer relat una mica llarg que escric, inspirat en persones que a la vida m'han donat precisament això: amor i tendres més

l´Autor

Lledonera

5 Relats

2 Comentaris

7061 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Anna, Puigcerdà, 1962
Fins ara mai no havia escrit res de ficció. Però m'hi han obligat. Bé, no. M'ho han demanat. O millor dit. M'han posat un repte sabent que no m'hi negaria.
En conseqüència, senyor jutge, senyores i senyors del jurat, no responc dels meus actes, tota la culpa és d'ella i només d'ella. Ho he fet per amor a ella.
O sigui, que els demano que tinguin pietat d'aquesta mestretites, setciències, irresponsable, distreta, obsessiva i un xic egoista que, en definitiva, en la seva feblesa, sempre vol actuar per amor a les persones properes, a la seva nació, i a la humanitat.