Cercador
Tots els relats de Espiadimonis
Un dimarts laborable
Espiadimonis - 28-07-2006 - 2058 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 6 minutsAgafar una bona borratxera un dimarts de desembre, laborable, i trobar-se amb la nòvia del teu company de pis mentre et dutxes. més
El sisè regiment
Espiadimonis - 18-05-2006 - 1913 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 10 minutsRelat antic, escrit en l'adolescència i lleugerament retocat després, no sorgeix després de veure "AntZ" ni "Bitxos", és anterior. més
El sindicat
Espiadimonis - 29-03-2006 - 1740 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 8 minutsEsbós o primer tros del que pretén ser un relat més llarg, encara que tranquil·lament podria donar-lo per acabat aquí. Història de novel·la negra. més
DD contra el 7 i el 4
Espiadimonis - 22-03-2006 - 2199 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 5 minutsDD és un aspirant a super-heroi, un anònim que lluita contra el crim... més
La boira
Espiadimonis - 23-01-2006 - 1884 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 24 minutsRelat de fa uns quants anys, ara recuperat, amb el que vaig guanyar un premi al institut. Un home es veu atrapat per la presència d'un núvol de boira en una carretera, per la que ha de passar forçosament. Metàfora de les etapes de la vida? més
Estimada Elena
Espiadimonis - 16-09-2005 - 2115 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: 5 minutsRelat molt antic, recuperat del calaix de sastre, traduït del castellà en que va ser originalment escrit. Jo diria que no mata, però com que l'inspiració no em visita últimament, haig de fer com els ianquis amb les pelis: reciclar material antic. més
L'extraordinària aventura de l'Homo Sapiens
Espiadimonis - 22-03-2005 - 7947 Lectures - 10 comentaris
Temps estimat: 7 minutsL'Homo Sapiens no és un escalafó més en l'evolució humana, potser n'és el més vital de tots... Que quedi clar que el rigor històric d'aquest relat no existeix. més
Ícar indecís
Espiadimonis - 31-01-2005 - 2026 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 7 minutsEl dilema abans del suicidi. (Relat antic) més
La Ment
Espiadimonis - 23-01-2005 - 2817 Lectures - 5 comentaris
Temps estimat: 12 minutsHe desenvolupat, sense voler-ho, la immortalitat. És l'únic relat que tinc penjat aquí que no és d'humor, a veure que us sembla... més
Dona i paisatge
Espiadimonis - 23-12-2004 - 2758 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 8 minutsL'art contemporani i el posat dels que volen ser intelectuals, la contemplació d'obres artístiques, la necessitat de no semblar un pallús... més
La reunió dels nombres primers
Espiadimonis - 29-11-2004 - 3256 Lectures - 8 comentaris
Temps estimat: 5 minutsEls nombres primers organitzen una reunió, l'U és sempre el primer en arribar... més
Procés d'exterminació de la pobresa
Espiadimonis - 20-11-2004 - 1636 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: 8 minutsNova mesura del govern, que permetrà reduir costos en pensions i en atur. més
Tong i Bang
Espiadimonis - 19-11-2004 - 1747 Lectures - 7 comentaris
Temps estimat: 2 minutsDiàleg absurd en una situació límit. més
l´Autor
13 Relats
44 Comentaris
34095 Lectures
Valoració de l'autor: 9.05
Biografia:
Només néixer ma mare m'entaforà dins el calaix de la tauleta de nit per tal que mon pare no em veiés. Fins als cinc anys vaig viure dins l'armari de l'habitació de convidats fins que me'n van treure per anar a l'escola.De camí al meu primer dia escolar em vaig perdre i vaig anar a parar a un edifici en runes, on em vaig quedar ja que em feia por creuar la porta de sortida, convençut que acabaria en una altra dimensió. Vaig sobreviure matant gats i rates. Als dotze em vaig graduar de primària, o això pensava fins que a un institut em van dir que no acceptaven un paper de propaganda per no pagar multes com a matricula. Enfurismat amb la incomprensió del sistema vaig calar foc a l'edifici i per amagar-me em vaig tapar amb la lona d'una façana que remodelaven, on vaig quedar entortolligat i em trobaren tres mesos després, a dos-cents quilòmetres quan anaven a fer un nou revestiment a un magatzem del port. Allà vaig conèixer el meu millor amic, un peixell. Quan aquest es va enamorar del tatuatge d'un mariner en estat de descomposició que surava a l'oceà, vaig decidir tornar-me presbiterià.
Actualment resideixo sota una taula de despatx en una oficina de funcionaris (retorn a la infància, espais tancats) i com que no sé llegir ni escriure deixo que l'estatua de fusta d'una cacatua ho faci per mi mentre li dicto les històries que em passen pel cap.