Zènit i nadir

Un relat de: aleshores

Zènit i Nadir

Zènit, Nadir, són punts de nul desig;
sabata, porta, vestit, enrajolat,
les paraules que ens diuen veritats.

La vista des de dalt sovint enganya,
es desconeix la cara dels humans
el gest, el joc, la vida dels infants.

Abans senyors dominaven l'entrada
del palau, avui pati d'escala.

"Arrebossat", "morter", no hi ha, ni ganes,...
per reparar de nou eixes columnes,
per que brillin de nou en un futur
sota una nova llum, la llum ben nostra.

Des del Nadir tot és pols i fosca!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer