Zen: 1: El Lotus

Un lotus blanc esclata
dibuixant damunt la trencadissa
superfície de les aigües
el moviment de gir
i l´intangible avançar
del planeta dins l´atzur.

Eternament es transforma,
navegant al llac del temps
imaginant una corba
que mai s´acaba
ni neix enlloc.

Despren bellesa per l´aire
i es reflecteix en l´etern.
I en el seu sí desvetllant-se ,
jeu un Univers diferent
que ja perfuma.

Ençà i enllà hi ha una dança
de fràgils mons que desgranen
tímidament l´infinit,
i s´escolta,
cloent amb un dit els llavis
la lleu tonada de l´onda
que ningú no pot saber
a quin lloc va ni d´on ve.

La mort es tasta , silent
i algun raig de sol,
papallona amb cos de llum
diposita el grà de pol.len d´infinit
sobre el tenue gineci
de la flor de lis més bella

Sempre s´obre una poncella,
sempre una flor d´aigua es mor,
i sempre gira tot sol
el món darrera una estrella.

Quina és la vida més bella?
Quina la més digna mort?