You don't remember?

Un relat de: Yurral Salocín

El mes de juny passat vaig anar a treballar a Llançà, vàrem sortir a dos quarts de vuit del Maresme i serien les nou .. quarts de deu quan varem arribar. La jornada matinal va ser intensa fins l'hora de dinar. Sobre quarts de tres teníem reservada una taula a un restaurant d'aquests que hi ha al port, de fet la casa on treballàvem també estava a la platja del port, en primera línia de mar.

En un extrem del menjador vàrem seure qui em va contractar, la seva esposa, el meu treballador i jo. Estàvem asseguts de manera que el meu empleat i jo teníem d'esquena tot el menjador i els meus clients veien tota la resta de taules. Com acostuma a passar, al poc temps se'ns adreçà un cambrer per prendre nota i acte seguit en portà la beguda.

De cop i volta es va començar a escoltar una veu pujada de to, a l'altre extrem del menjador. Aquesta veu, cridava en anglès un reguitzell de paraules que jo no comprenia i cada cop era més forta, fins i tot violenta. You don't remember? You don't remember? Cridava, bé, això sí que ho vaig entendre.

Li vaig preguntar a la dona del meu client que què passava? Ja que ella veia tota l'escena - Una dona, que li crida a un senyor gran d'una altra taula. Li demana si no se'n recorda.
-Bé, això és l'únic que he entès, però què passa?
-No sé, la dona no deu estar massa bé. - Em va dir, com si fos algú que se li hagués anat l'olla.

Mentre, a l'extrem del menjador la dona seguia abraonant-se a la taula del vell i li seguia dient entre d'altres frases que jo no comprenia:

You don't remember? You don't remember ... ? In Auschwitz?

Us puc garantir que quan va dir In Auschwitz el silenci que es va fer en aquell menjador es podia tallar amb ganivet. No es sentien ni el repicar dels gots ni coberts, ni tan sols aquella remor caòtica que acompanya les sales amb mala acústica quan són plenes de gent. Semblava com si el temps s'hagués aturat en pronunciar aquella paraula, Auschwitz. Lloc d'on aquella senyora va identificar un dels seus carcellers. Els rostres canvien però les mirades es recorden sempre.

Comentaris

  • Sensacional ![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 17-09-2009 | Valoració: 10

    Necessito dedicar més temps a la lectura per tenir el goix de trobar obres i obrers de tanta qualitat.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!
    RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim, o ENVIA DE NOUS!

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • El cor als peus[Ofensiu]
    Eduardcg | 27-08-2008

    Ahi ha acabat quan he llegit Auswitzch. Molt bó, impactant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: