XXXIV- LA PRESÓ II.

Un relat de: Cocobolo

XXXIV- LA PRESÓ II.

LESBIA era persona; per no qualificar-la de bèstia; amb formes de dona i accions d'home.
Homa o animal sexualment desconcertant, en el que la tendresa i els hàbits i conductes femenines, no acaben per manifestar-se públicament; personatge tumoral a la fi, d'origen i conseqüències indeterminades i d'ulls mesquins, encara que de comportaments transparents i viscerals.
Àcida i salvatge en dos paraules.

L'Homa, el vertader nom del qual era LESBIA, agradava de dirigir i assestar punyalades indiscriminades a destre i a sinistre; manifestant d'aquesta manera el seu esperit d'hiena, d'animal carronyer i covard, bisexual, obtinent del plaer fàcil i saborós en el mort o en l'absent.

Per mitjà dels seus aguts comentaris, eixits d'una gola de llengua viperina i esmolada, projectava les seues fletxes d'odi tallant, amb estudiada precisió felina i la seva ballesta de repetició assagetava a les seues dianes; picant a les seues vulnerables preses, amb el poderós pes de la seva demostrada masculinitat feminoide.

Eloqüent i dominadora, desenrotllada potser a costa de la testosterona, hi havia dies en què se li arribava a endevinar per l'entrecuixa, un bon parell de collons i un llarga cua amb forma de fuet vil i viril, que brandava contra el món; perquè al cap i a la fi, l'univers era el domini que cobejava; i que aconseguia esborrar-li el bon parell de mamelles, perfectament assentades sobre el seu pit, gràcies segurament, a uns poderosos sostenidors reforçats amb metàl·liques balenes, que impedien l'explosió del seu tòrax, quan sacsaven el seu cos els forts arravataments d'ira que ben sovint l'assaltaven.

Res més entrar en el quiròfan la bagassa me va mirar escrutant el meu cos en les seues zones més íntimes, sense pudor; amb un desvergonyiment sensacional; com volent entreveure la longitud i amplària del meu membre, la seva magnitud en tres dimensions; o inclús en quatre.
Menuda meretriu viciosa i lasciva !.

ALCAID- Ací està el cirurgià que vos vaig prometre.
LESBIA- Ha arribat tard.
VETERINARI- Encantat.

El molt capoll, em va estendre la seua mà ensanguinada per a estretir-la amb la meva.
No portava guants !.

- No tinc més remei que donar-te la mà…
VETERINARI- ah !; comprenc; jo estic condemnat a la perpètua; i atés que teòricament som immortals. Què més dóna un poquet més de malaltia !.
-Jo tornaré a la vida en poc de temps. ESPERE.
LESBIA- qui prova aqueste ambientet, no el pot deixar.
VETERINARI- Avant agafa el fòrceps que vullgues i comença amb el següent pres.
- Però si jo no he agafat un fòrceps d'extracció dentària en la meua vida. Vaig exclamar atordit.
VETERINARI- Jo tampoc fins al meu ingrés en aqueste cau per a tota la vida.
LESBIA- O de per mort.
VETERINARI- Els llibres són els millors mestres; l'ensenyen tot, i el que no t'aconseguixen mostrar; s'aprén amb la llei de l'assaig - error.
Si no existira l'espenta, les ànsies d'avançar; com podria progressar la humanitat ?.

La presó pareixia un hotel de pel·lícula californiana des de l'exterior. Tot envidrat, brillant i resplendint al sol; de més de cinquanta pisos, amb ascensors exteriors; majestuós i junt amb altres torres adjacents de servicis.
No pareixia un presidi; encara que comptara amb més de mil set-centes cel·les.
Era un Guantánamo del que a penes ningú coneixia de la seua existència; ni tan sols els familiars dels desgraciats presidiaris, que per descomptat no rebien visites.
Darrere dels vidres que envoltaven l'edifici per complet; només ciment i acer impossible de traspassar.

LESBIA- Per què t'han ficat ací ?.
- Sóc innocent dels delictes que se m'imputen i pels que he sigut condemnat…m'imagine que com vosaltres…
LESBIA- nosaltres estem ací per exaltació del fornici públicament. Veritat VETERINARI ?.
VETERINARI- A mi em van parar una trampa…
LESBIA- El van agarrar follant-se a una egua d'alta competició en els estables…ja, ja, ja…Te l'havies d'haver portat a la teva habitació.
- Vaig sentir parlar d'això, però pensava que era una broma macabra per a fer desaparéixer a algú temporalment.
Van dir que era una egua del GERENT… ja, ja, ja…no m'ho puc creure.
VETERINARI- Vagen-se vostés a la merda !.

Li havia servit en safata de plata l'excusa perfecta per a anar-se i deixar-me amb el pastís d'haver d'estrenar-me en el meu nou treball d'arrancaqueixals.


COCOBOLO ESPAÑOL TM


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Cocobolo

Cocobolo

19 Relats

3 Comentaris

18096 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Cocobolo espanyol nasqué el vinté tercer dia del tercer mes de l'any seixanta-tres del segle vint a Alcoi. Cocobolo espanyol es va llicenciar en medicina i cirurgia en 1987, doctorant-se en el mateix en 1996. Cocobolo espanyol es va especialitzar en una branca de la cirurgia en 1995, branca en què treballa en aqueste moment. Cocobolo va viure en set províncies espanyoles, una anglesa i una francesa. La major part de la vida de Cocobolo, ha estat en contacte amb el mediterrani. Cocobolo es va divorciar recentment i té un fill de set anys.