XoF...

Començo a plorar. Sóc al tren, i m'adono que la realitat, és la manera de viure dels més madurs.
De devó existeix l'amor?
Perquè les coses són com són?
Perquè he d'intentar ser feliç, si no en tinc cap raó?
Perquè mirar l'horitzó sense ningú al teu costat?
Perquè tocar una música que no importa a ningú?
Perquè recordar v/bells instans sense ningú amb qui compartir-los?
Perquè plorar si podem somriure?
Perquè odiar si de mica en mica podem apendre a estimar?
Perquè mirar la lluna i demena un desig si no tenim esperança perquè es compleixi?
Perquè lluitar per coses impossibles si savem que no guanyarem mai?
Perquè somniar si vivim en una realitat?

Perquè vaig amb tren i no amb cotxe?

He perdut l'esperança... ja no sóc ningú en els somnis de nena petita, de princeses boniques i de prínceps blaus... aixó no existeix..