Xino xano, Xuan...

Un relat de: Narhianant
Tres xinesos van viatjar fins a Barcelona i assistiren en directe al partit Barça-Madrid. Guanyadors d'un concurs estès per la xarxa social més important de la Xina, van ser seleccionats a partir de preguntes relacionades amb el Barça, o que hi tenien a veure, del tipus: qui va marcar els gols del 2-6 al Bernabeu? o quin any es va iniciar la construcció de la Sagrada Família? Delimitant el perfil, buscant aspirants, bons aprenents; d'aquesta manera van aconseguir seleccionar els qualificats perfectes que sabien del club, de Barcelona i de Catalunya, per viure en primera persona les emocions futbolístiques i gastronòmiques d'aquell lloc imaginat 10.000 km al seu Oest (el salvatge), el nostre Est (on neix el sol, direcció Cadaqués) o qualsevol punt cardinal, més o menys; i és que, en el globus terraqui, tots els camins donen la volta i, finalment, et tornen a casa -si vols.


Potser, és una prova, a partir d'ara triarem els nostres candidats a fer de turistes o de nous habitants fent una bateria de preguntes (excloent Lloret de Mar, que s'hi arriba directe des d'una discoteca anglesa, com un suplement o chill out amb platja). Encara que pot ser contraproduent; figureu-vos uns viatgers o immigrants més saberuts que nosaltres, quedaríem en evidència; un estranger amb un accent perfecte ensenyant-te les virtuts de la teva ciutat... no, no, això no: que vinguin a treballar jornades brutals, de la logística ens ocupem els natius, venturosos.


Així, en Kiku, en Xuan i en Kim van ser els dignificats per venir al nostre paisatge i, aprofitant l'honor dels invitats, el Patronat de Turisme de la Costa Brava els va guiar per una ruta il·lustrada a aquell indret concebut com una utopia a les xarxes xineses: la costa i Girona. No sé si van parar en algun moment en un bar per prendre's un refresc o cervesa i els va servir la beguda l'amo xinés del local amb la samarreta d'en Messi. Quedarien sorpresos. No serien els primers aficionats del Barça oriental (ni els últims) d'estar en plena catarsi i èxtasi al Camp Nou ple i detonant (àrbitre: bordegàs, carallot... arrencaqueixals!, vés a parir elefants!). També, a la majoria de bars de Girona, regentats per asiàtics, van posar el Barça-Madrid, com és normal, fins i tot, alguna barra de bar aguantaria el colze d'un xinés mentre s'avançava al cambrer i li deia: "Hu haveu vist?, la mare que els va parí...!" A més a més, segur que saben que pujaran l'IVA, que si no tenen els papers regularitzats únicament podran anar al servei mèdic d'urgències, que el menjar cada cop és més car, que aquest cap de setmana comença el Temps de Flors, el Rocambolesc i alguns, que els canelons de la meva àvia estan per llepar-se els dits i xucar pa deixant el plat polit, llustrat, com el cul de la lleona...


Així doncs, els tres afortunats, quan tornin al seu país, volin fins arribar a Pequín, travessant dos continents, es separin, i cada un es dirigeixi a la seva ciutat immensa; en Xuan, agafarà el bus fins arribar a la barriada 聖 歐 亨 尼 婭 德 之 三 (Santa Eugènia de Yangté), caminant àgil passant veloç per 廣 場 船 (la plaça del Barco) fins arribar a casa seva. Entrarà al pis. El pare l'ajudarà a descarregar l'equipatge preguntant-li com ha anat el viatge, ell, ràpid per anar a explicar-ho als amics, respondrà amb un son gutural inintel·ligible. I el pare, donant-li un consell asserenat: 約 翰... 落 在 誰, 很 著 急...中 國 - 的 國 ("Xuan... ki frissa, tropissa... xino-xano").


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: