Xesco Boix, el músic que viu amb les estrelles

En Xesco era un noi alt i prim, i anava pel món amb una gorra al cap i una guitarra a les mans. Darrere les ulleres de pasta se li veien els ulls de bona persona, i el seu somriure obert el feia ser amic de tothom: de totes les persones, de les flors, dels animals, dels arbres, dels estels, del món sencer. Li agradava cantar i fer de mestre.

Quan es va fer gran va pensar la manera d'acostar les cançons del seu país als nens i nenes, als pares i les mares, als avis i les àvies, a tothom. Per això va estudiar a la Universitat i també es va fer músic. No volia de cap manera entrar en un món de grans avorrit i sense imaginació; per això mai no va deixar de tenir el cor de nen.

Un bon dia, en Xesco se'n va anar de viatge travessant l'oceà Atlàntic, va seguir estudiant i va aprendre moltes coses. Passats uns anys va tornar a casa seva, després de passar moltes aventures i de fer nous amics, amb la maleta plena de músiques i de contes. També va portar un company per a la seva guitarra: un banjo, que és un instrument de 4 cordes molt americà.

La guitarra i el banjo es van fer molt amics i sempre acompanyaven en Xesco en els seus viatges i l'ajudaven a fer que la seva música arribés al cor de tots els qui l'escoltaven. Les seves cançons parlaven de pau i de llibertat. Volia aconseguir un món millor; cantant i fent cantar els nens i nenes els ajudava a fer-se grans, els ensenyava a estimar, a jugar, a divertir-se, a ser bons amics, a tenir el cap clar i el cor net.

Però un dia aquell noi alt i prim que ja s'havia convertit en un músic excel·lent, se'n va anar per sempre i des d'aleshores viu entre les estrelles del cel, i pot viatjar sobre els núvols de cotó cap a una banda o l'altra del món. Però va deixar un tresor: la seva guitarra i el seu banjo, que entre les seves cordes guardaven un secret: eren els contes i les cançons, unes d'amor, altres calmoses, altres de gresca, altres infantils..., totes elles duien una mica de la màgia d'en Xesco, convidaven a somriure i acostaven els amics, i per això encara ara ens fan sentir bé... Molts dels seus companys les van aprendre i les segueixen cantant als nens i nenes de tots els pobles i ciutats del nostre país.

...Si voleu, vosaltres també en podeu cantar alguna... (a veure si arriba fins a les estrelles i el mateix Xesco les sent i somriu!.)

******************************************

Algunes de les cançons que cantava en Xesco Boix:


. Hola, hola
. El cargolet
.El ciclista de pega
.La bicicleta
.Ningú no comprèn ningú
.Cric cata crec
.El cucut
.El cucut i l'ase
.Brilla brilla xic estel
.Fes non non
.El petit vailet
.Hem sembrat un camp de mill
.Cercles
.Iukaidi, iukaidà
.Les rodes del cotxe
.Som un vaixell
.Tinc un conill
.Tenia un gall
.La cançó de les balances
.L'alosa
.Vull ser lliure
.Un peixet en el fons de l'estany
.Xiulet alegre
.El "papu"
.Conte: la sopa de pedres
.Conte: la granota tocada del bolet
.Conte: l'Abiyoyo