Cercador
Xàtiva sempre serà el meu destí.
Un relat de: Fada vermellaPorte la meva terra molt dintre de mi,
la duc allà on vaja,
doncs Xàtiva sempre serà el meu destí.
Ara ens la destrossen,
veig com cimenten les meves arrels,
que del ciment ja no tornen nàixer!
Perquè no vos estimeu la terra?
Que no sabeu que si la vengueu,
vengueu la vostra anima?
Aquest any en fa 300,
Xàtiva va ser cremada..
i ara.. és maltractada.
Porte la meva terra molt dintre de mi,
la duc allà on vaja,
doncs Xàtiva sempre serà el meu destí.
l´Autor
148 Relats
279 Comentaris
127254 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________
Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________
www.fotolog.com/suuud
"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- No espere res més que el passeig fins a l'anglés...
- Parla'm malgrat que actue... o no
- Relatant pensaments...
- Ningú ens va ensenyar...
- El nostre conte de fades...
- 4.. 5.. I.. torne-m'hi a començar.. 1.. 2.. 3..
- Na fada.
- Em van llevar les ales.
- Mes mon destí era ser lliure.
- Rabia i por.
- Crida, corre... i que?
- Sola, doncs sí.
- Un quart de set. Bona nit.
- Com cada dia.
- L'equilibri de l'amor.