Cercador
Xarrapí
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Les set vides d'aquesta vida han estat dedicades i volgudament subjugades a tu. La resta del que he fet és insubstancial, inèrcies necessàries per mantenir el xassís.
Des que et vaig conèixer, en aquella teulada sota una lluna més esfèrica que ella mateixa aquell dimarts d'abril. Oloràvem la fragància de delicades flors d'un roser enfiladís. Badallàvem per somriure, contents de la trobada i la coneixença.
Cantaves amb tanta harmonia! La teva veu sempre m'ha semblat una filigrana. Em va seduir. Com la teva elegància, superior a la innata que posseïm.
Ens vèiem en aquelles alçades fins ben bé que l'aroma de l'espígol d'un gran test de terrissa de l'hort allà de baix de tot et va animar a declarar-te perfumant l'ambient més que mai.
Després suràvem i gaudíem. L'amor. La vida plena. Els ocells i el perseguir-los, què hi farem! I els insectes, ummm, enxampar i cruspir, una ala de papallona per a tu i una per a mi. Ets el meu cor. Compartir un plat de llet. Mandrosejar al paller ben entortolligats, ronxant de plaer.
I ara passa que no em busques ni per a que et llepi manyagament quan has vomitat pèl. Que no em pentines els bigotis i que no et descobreixo mirant-me per fer veure que ho ignoro i que t'acostis amb sigil per jugar.
No. Ara és un altre ara del que era llavors. Ara vas amb la siamesa. Té aquells ulls i aquell pelatge. T'has cansat de mi i com que et trobo tant a faltar sento que em moro set vegades mentre les granotes de l'estany ni de bon tros superen els teus encisadors, dolços i enyorats miols.
Des que et vaig conèixer, en aquella teulada sota una lluna més esfèrica que ella mateixa aquell dimarts d'abril. Oloràvem la fragància de delicades flors d'un roser enfiladís. Badallàvem per somriure, contents de la trobada i la coneixença.
Cantaves amb tanta harmonia! La teva veu sempre m'ha semblat una filigrana. Em va seduir. Com la teva elegància, superior a la innata que posseïm.
Ens vèiem en aquelles alçades fins ben bé que l'aroma de l'espígol d'un gran test de terrissa de l'hort allà de baix de tot et va animar a declarar-te perfumant l'ambient més que mai.
Després suràvem i gaudíem. L'amor. La vida plena. Els ocells i el perseguir-los, què hi farem! I els insectes, ummm, enxampar i cruspir, una ala de papallona per a tu i una per a mi. Ets el meu cor. Compartir un plat de llet. Mandrosejar al paller ben entortolligats, ronxant de plaer.
I ara passa que no em busques ni per a que et llepi manyagament quan has vomitat pèl. Que no em pentines els bigotis i que no et descobreixo mirant-me per fer veure que ho ignoro i que t'acostis amb sigil per jugar.
No. Ara és un altre ara del que era llavors. Ara vas amb la siamesa. Té aquells ulls i aquell pelatge. T'has cansat de mi i com que et trobo tant a faltar sento que em moro set vegades mentre les granotes de l'estany ni de bon tros superen els teus encisadors, dolços i enyorats miols.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436126 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com