Wichita Falls

Un relat de: deòmises

(1. Llavis de l'enyorança)

Gràcies als teus llavis, tinc els noms de l'aigua
I el gust de la cadena a què estic lligat
Tatuats dins de les parpelles.

Gràcies als teus llavis. Perquè mostren la set
I l'espera, la devoció per la llàgrima.
Els envolten els pous secs del desert.

(Agonia per tastar-los, glops de sorra preuada)

Sota el sol més àvid, les meves passes
Vaguen cap a ells, morint poc a poc:
La teva llum és tan pura...

Gràcies als teus llavis, estimo el turment
D'esperar i patir la tortura atroç
Del temps, de l'enyorança, de l'espera.


(2. Com cau l'aigua)

Com cau l'aigua
Germen de la pregunta
I batec de la fusta

En el misteri
Del vent deixo l'esperit
A la recerca de la pau
El mirall i el miratge

Sóc la despulla
Solitària del temps,
L'àngel caigut per al món
I neixo una altra vegada

Neixo per a cantar la vida
La pausa dels teus ulls
Esperança perquè el teu nom
En la meva ànima té ales

La fusta batega
La pregunta germina
Com cau l'aigua


(3. Mans d'aigua)

Torna als meus ulls
Amb la veu de l'aigua, vida;
Torna-hi per fer-me descobrir
La llum de la llunyania,
La set eterna del teu desig,
Per acabar amb la flama
Encesa en aquests ulls
Que et miren.

Torna als meus somnis
I evitaré la vetlla del desert.
Torna-hi per fer-me caure
En el pou de la teva veu,
Infinita font pura
Que em dóna els cristalls
Frescos dels oasis,
Els llavis de claror
De l‘ànima.

El batec orfe del meu cor
En l'alberg de les teves palmes,
Les teves mans maternes, aquàtiques.

Comentaris

  • Gertrudis | 19-11-2007 | Valoració: 10

    Sense paraules. Després de la lectura del poema i del comentari del Bruixot, afegir alguna cosa més és repetir-se.
    Clàudia

  • He de dir [Ofensiu]
    Bruixot | 31-10-2007

    que amb 93 relats publicats gairebe no t'havia llegit. He llegit alguns dels poemes que has penjat i m'han agradat força. Tens un bon domini formal i ganes de dir coses, tens imaginació i no estas massa acaramelat amb la poesia. Vaja, que m'has agradat força.
    Prometo, ara si, anar-te llegint molt més. A veure si trobo el temps necessari!

    Sobre els poemes Wichita Falls (no sé molt bé arrel de que es diu així), m'agrada que els versos, tot i curts, són precisos i gens repetitius. No m'agrada, posats a buscar punyetetes, la frase entres parentesi del primer poema (el fet que estigui entre parèntesi, ves!). Com a recomanació general, si és que en vols sentir alguna, crec que un s'ha d'intentar lliurar de les suposades paraules poètiques (1.), dels temes poètics (2.) i de les poses poètiques (3.) al escriure poesia, sinó se li veu una mica el llautò. No és (gaire) el teu cas, però cal estar alerta.

    Bé, ja t'aniré comentant de tant en tant. Quan em compri unes ulleres, que cada dia m'hi veig menys.

    Xavier / Bruixot

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306077 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978