Vulnerable. Sí. I què?

Un relat de: Sodelvent
No et vull fer mal. Però tampoc vull ser el teu esclau. Qui sóc jo? Ningú o algú, depèn de tu. No sé si t’estimo ni si et sabria pas estimar, però sento que és amb tu amb qui ho vull aprendre. Sóc vulnerable. Em pots fer mal i sabries perfectament com fer-ho.
És que sóc un temerari lliurant-me a tu? Potser sí, i en el fons el que voldria és que em destrossessis el cor. Que enfonsessis la meva ànima al fons del pou i des d’allà cridar al món la meva gran desgràcia d’haver estat injuriat, vexat i humiliat. Anar aquí i allà parlant malament de tu i explicant les grans foscors i males arts que decoren la teva personalitat monstruosa.
I tanmateix, tement aquest futurible esgarrifós, inconscient de mi, sento que valdria la pena provar sort amb tu.
No crec en contes de fades. Llavors digues, amic, per què segueixo pensant en tu? Perquè sóc un ploramiques addicte al meu drama? No em coneixes prou com per encertar en el meu diagnòstic. Però, i si tens raó? Dubto. Sempre em fas dubtar. I pensar. I bategar fort.
És això amor?
Què importa això, si tu sobretot detestes de mi precisament el que més m’estimules: això és, la meva vulnerabilitat. Adéu. Bona nit. I sobretot no fessis mai un simpa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: