Vull...

Un relat de: Cris Pradillo
Me'n vull anar. Anar-me'n a qualsevol lloc del món. No importa on ni quant de temps, ni si tornaré algun dia. Vull gaudir de cada recó màgic d'aquesta ciutat, somiar amb les històries que pogueren passar o que mai passaràn; i que algú, algun dia, també inventi històries on tal vegada jo podria haver estat la protagonista. Vull formar part d'aquest conte inventat. Sentir com les ones copetgen els meus peus descalços, i correr per l'arena sols per sentir com l'aire m'arriva als pulmons i se m'acceleren les pulsacions.

Vull oblidar tots els mals moments, millor dit, aprendre de cadascun d'ells alguna cosa. Recordar simplement les rialles. No vull pensar en ningú. Ni tan sols en tu. Vull que algú pensi de jo el que jo pens de tu. No vull que m'estimis més del que vulguis. Vull que algú, en algun moment m'enyori. Vull recordar aquells dies on tot semblava possible. No vull tornar a plorar pels teus silencis, ni pensar que tot podria haver estat diferent.

Vull creure que puc, que no tenc por, que sé sortir-me'n tota sola. Vull aprendre a viure amb jo. Ser útil. Entendre qui sóc, i sabre que cerco. Vull llegir totes les frases del món que em recordin qui sóc o qui he estat. Vull creure que amb les paraules puc canviar el món, que algun dia algú recordarà algun moment nostre i somriurà. Vull entendre les obres d'art, i descubrir tots els detalls que s'escapen. Vull sentir la música. Vull saber-ho tot, però en realitat, no vull saber res. Vull plorar d'emoció en veure un gran final.Vull recordar tots els guions que un dia foren especials o que algun dia, algu es va oblidar de representar. Vull agafar el metro sense importar-me on aturar. Vull viure sense pressa.

Comentaris

  • Viure amb intensitat[Ofensiu]
    magalo | 11-01-2012

    Em recordes a mi quan era molt jove. Ho volia tot i tot se m'escapava. Ara he aprés que tot no es pot tenir, hem de saber seleccionar i viure intensament amb el que tenim. Es pot ser molt feliç amb les coses i persones que són més properes, no fa falta anar gaire lluny , ni fa falta plorar pel que no tenim.
    Hi ha aquella famosa frase de Tagore que deia:
    No ploris per no veure el sol, ja que les llàgrimes no et deixaran veure els estels.
    petonassos des de Terrassa
    Marta

  • Aleix de Ferrater | 01-01-2012 | Valoració: 10

    Pots fer-ho, pots fer-ho tot, però tindràs feina! De moment pots escriure i ho fas de meravella. Ves a poc a poc i fes el que hagis de fer a poc a poc; ho gaudiràs millor. Tens força i voler, què més vols? Et sento jove i amb ganes. Endavant! Una abraçada ben forta i feliç 2012!

    Aleix

  • Som-hi[Ofensiu]
    Nuloob | 01-01-2012

    Som-hi Cris. Les meves paraules t'acompanyen en la teva fugida, la meva empenta, el meu alè, i per sobre de tot la meva comprensió. Que el passat sigui un trampolí i no pas un sofà!

    Som-hi Cris!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: