VULL VIURE

Un relat de: GRANOTA11
Uff! Si pogués marxaria de casa, aquesta dona ni m’entén ni em respecta. Es passa el dia rebuscant entre les meves coses, no tinc intimitat! Estic ben fastiguejada, ja no sé com fer-li entendre que necessito tenir el meu espai. Tinc clar que el problema el té ella, jo intento explicar-li les coses, però no hi ha manera, no vol entendre, no escolta. Ella sempre a la seva. Recull això, no facis allò, vigila (què li fa pensar que no cuidaré de mi mateixa?), no em contestis així... No li parlo de cap mala manera, només intento opinar però quan li dic quelcom que no s’assembla a la seva forma de veure les coses ja diu que li falto. És tant frustrant tenir una mare que no escolta i no accepta que la seva filla adolescent s’està fent adulta i té idees pròpies... No vull ser com ella, de gran no em vull assemblar gens ni mica a ella. És totalment intolerant, histèrica i controladora. No veu que la meva vida és meva! No pot decidir per mi, tinc veu pròpia, li agradi o no. Puc estar equivocada, però i què, que no tinc dret a equivocar-me i aprendre dels meus errors? Necessito deixar-me anar dels seus braços, m’està ofegant, vull respirar. Per què les mares no ens entenen... és tan fàcil amb les meves amigues i en Bernat... ells si m’entenen, amb ells la vida és secilla. De vegades em dóna la sensació que ma mare sempre ha estat gran, que mai ha sigut adolescent, jo crec que ha viscut amargada i continua vivint igual. Sempre em ve amb el rotllo de ja veuràs quan siguis mare tu, ojalà la teva filla sigui com tu llavors m’entendràs a mi, doncs mira, la meva filla podrà tenir la seva opinió i podrà decidir què fer amb la seva vida i respectaré la seva intimitat, podrà sortir amb les seves amigues i el novio sense problemes. Quina merda, de veritat, tinc unes ganes de fer ja els divuit i marxar de casa... quines ganes de plorar. Marxo a casa d’en Bernat tot i que sé que quan torni tindré bronca però passo ja d’ella. Vull ser lluny d’aquí. Vull que em deixi ser feliç. Vull viure.

Comentaris

  • Què complicada que és[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-01-2015

    la convivència amb els pares!!!

    Ben explicat.

  • Gràcies[Ofensiu]
    GRANOTA11 | 10-01-2015

    Unicorn Gris, Montserrat... moltes gràcies per la vostre valoració. L'adolescència és una etapa difícil de viure i expressar, tots la paim com podem.

  • genial[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-01-2015 | Valoració: 10

    Reflexe d' una realitat

  • Em sembla un conte genial.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 08-01-2015 | Valoració: 10

    Hola GRANOTA11.

    Moltes felicitats pel teu conte, és molt bo.

    M'ha fet pensar, entre d'altres coses, en el meu pare, a qui mai de la vida penso imitar quan tingui un fill, cosa una mica improbable perquè jo ja sóc una mica gran i encara no tinc novia.

    El teu escrit em fa pensar en que, quan el nen o la nena veu invadida la seva intimitat, o es sotmet o es rebela, ni que pugui potser rebelar-se només interiorment. Com és la vida, dit sense bromes.

    Crec que t'hauria de buscar més per Relats, però no m'abunda el temps.

    Ja parlarem.

    A reveure.

  • D'acord[Ofensiu]
    GRANOTA11 | 06-01-2015 | Valoració: 7

    AVERROIS moltes gràcies per la reflexió...als meus casi 34 anys la meva època adolescent ha quedat lluny, però tens molta raó. Gràcies

  • També...[Ofensiu]
    AVERROIS | 06-01-2015 | Valoració: 10

    ...pensava com tu. Quan un és adolescent sembla que tot t'ofegui, vols una llibertat, que més que això és llibertinatge. Un està vivint en una casa a on hi ha unes normes. No cal ser un rebelt i saltarse-les, en el fons els pares entenen als seus fills, però tenen por del seu futur. Un s'ha de deixar aconsellar, el problema és quan els pares volen fer les coses per co... llavors hi ha enfrontament. Tampoc crec que tots els adolescents siguin sants i n'hi ha alguns que sinó els possessin normes i horaris seria un desgavell.
    Difícil aquesta època, ho entec, pèrò hi ha haver comunicació entre pares i fills, I negar-ho tot i no deixar volar als teus fills pot ser dolent, però deixar-los volar massa pot ser un problema.
    La llibertat d'un comença a on acaba la llibertat d'un altre. Sinó ho sabem veure clar...
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

GRANOTA11

11 Relats

25 Comentaris

6753 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sé que sóc així, però m'agradaria ser millor.
De tot somriure es treu una il·lusió de totes les paraules un record.
Espero aprendre molt de tots vosaltres